Aitona, bressol de sants

La carretera que mena al poble d’Aitona, al Baix Segre, ressegueix el peu d’una petita serra terrosa erosionada pel vent i l’aigua. El paisatge desèrtic i pedregós que s’intueix al darrere contrasta amb l’estesa de camps de presseguers que omplen la llera de la vall. A l’entrada del poble, nou de trinca, un rètol combina dos conceptes que fins ara ningú no s’havia atrevit a mesclar: fruita i turisme. “El moment de l’any que rebem més visitants és durant la floració, ja que el paisatge és espectacular”, explica Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, “però el projecte explica tot el cicle natural de la fruita i per això tenim rutes pensades per explicar-ho durant tot l’any: des del moment que floreix fins que s’esporga, passant per la recollida i també la gastronomia”.

Sota el paraigua d’aquesta aposta, per a la qual han format una vintena de veïns perquè facin de guies locals dins del nucli urbà i al camp que envolta el poble, Aitona vol potenciar el turisme religiós al voltant de les figures del beat Pare Palau i la santa Teresa Jornet.

Nascuts al segle XIX, ambdós van desenvolupar obres diferents d’ajuda als més desemparats, així que es van acabar creant diferents congregacions de monges per seguir els camins marcats per un i altra. Al poble hi viuen dos comunitats de monges: les carmelites missioneres teresines, que sovint han dedicat la seua obra a l’educació, i les germanetes dels ancians desemparats, que es dediquen exclusivament a la cura i l’atenció de persones grans.

“Tant el pare Palau com Teresa Jornet són el referent de dos comunitats escampades per tot el món, per això al poble no és estrany trobar-se gent que ve de molt lluny per visitar els diferents espais d’un o altra”, explica Dolors Pelegrí, tècnica de turisme de l’ajuntament. Dins el projecte Fruiturisme hi ha diverses rutes pels afores i per dins del poble. Una d’aquestes s’ha plantejat per visitar els diferents espais religiosos museïtzats. “Sobretot la casa natal de Teresa Jornet és interessant des del punt de vista del turisme de la fruita perquè l’han dissenyada com un petit museu que explica la vida al poble fa dos-cents anys”, explica la Dolors.

GUIES. Dolors Pelegrí és la tècnica de turisme i una de les guies d’Aitona

“Quan vam aconseguir comprar la casa en la qual havia nascut Teresa, la fundadora de la nostra congregació, ens vam proposar explicar-ne la vida en el context de l’època”, raona la germana Montserrat, “per això vam organitzar tot l’edifici, des dels baixos fins a les golfes, amb eines del camp, vídeos, estris domèstics i escenografies que ens transporten al món rural del segle XIX”. L’altra casa que hi ha al poble i que es pot visitar és la del pare Palau, en la qual també destaquen l’habitació on va néixer, el despatx i la bibloteca, on hi ha reproduccions dels dibuixos de motius florals que feia quan es retirava a la cova. “Gairebé com un ermità, el pare Palau passava llargues temporades en una petita bauma als afores del poble, on vivia de manera austera, meditava i acollia tothom qui s’hi acostés per parlar amb ell”, explica la germana Dori Torregrossa, de la congregació de les carmelites missioneres teresines.

LA COVA. Les germanes Dori i Maricarmen davant de la cova del Pare Palau

Al voltant de la cova s’ha creat un espai de trobada i recolliment: una esplanada per a actes religiosos just al davant de la cova, però també una casa amb una desena de cel·les per a retirs espirituals, un oratori, un parc per a pícnics i una sala polivalent. “Al llarg de l’any rebem escoles, però també ve gent que busca passar uns dies de pau espiritual i aquest terreny al voltant de la cova els ofereix una calma especial”, explica.

Les dos comunitats de monges viuen al poble i mantenen viu l’esperit d’ambdós personatges. Teresa Jornet és la patrona dels ancians perquè va dedicar la seua vida a cuidar la gent gran més necessitada. Actualment les germanetes tenen una residència al mig del poble, on cuiden un centenar de persones grans, un edifici que substitueix la casa asil original. “Situada al nucli antic del poble, gairebé davant per davant de la casa natal de Teresa, hem reformat l’edifici per deixar testimoni de com era la vida al primer asil”, explica la germana Montserrat.

CASA ASIL. La germana Montserrat (primera imatge) és una de les responsables de la reforma de la casa asil, restaurada amb mobiliari original.

“La nostra intenció és mesclar els visitants: aquells que vénen a veure la fruita aprofiten per atansar-se als espais dels religiosos i que la gent que s’acosta fins a Aitona per visitar les cases natals del pare Palau o santa Teresa també puguin descobrir el nostre tresor: la fruita”, explica Rosa Palau. Als afores del poble hi ha l’ermita de Sant Joan, un punt privilegiat per veure l’espectacle de la flor perquè es troba sobre la serra. A dins del poble també es pot visitar l’església de Sant Antolí. Al seu interior hi ha dos altars dedicats al beat i la santa, així com una dedicatòria a Josep Camí, màrtir de la Guerra Civil i beat. Al voltant d’aquest, però, al poble no hi ha una ruta fixada. Aitona no és Lourdes, però amb el temps espera situar-se al mapa dels destins del turisme religiós internacional.

ESPAIS VISITABLES