Amos de lloguer

S’obre la porta de l’escala i el Romel estira amb força fent que la Cristina es vegi precipitada a saltar l’esglaó i recuperar l’equilibri tocant de peus al terra del carrer. El jove rottweiler ha ensumat la Carmen i en veure-la no ha pogut dissimular el seu instint animal de voler tenir el que li agrada i passejar amb ella, li encanta. Encara que la Cristina, la seva mestressa, es queda una estona a parlar amb la passejadora particular del Romel, ell s’està al costat de la Carmen, tranquil i a l’espera del que sap que vindrà, un passeig llarg, carícies i tranquil·litat. “La reacció que acabes de veure, aquestes ganes d’estar amb la Carmen, és el que més tranquil·la em deixa. I també el fet de comprovar que quan el torna a casa està realment cansat. Perquè una de les coses que m’inquietaven era que el passejador m’enganyés, que s’emportés el meu gos i s’assegués en una terrassa a fer un beure. Que no el passegés”, explica la Cristina que ja fa dos anys que confia els seus dos gossos a la Carmen. A més del seu amor pels animals, propietària i passejadora tenen en comú els estudis, ja que les dos estan fent Veterinària a la Universitat de Lleida. “Sóc de fora i m’estic a Lleida en un pis d’estudiants. Tinc dos gossos a casa dels meus pares i me n’emporto un cada setmana, els alterno.

En època d’exàmens em costa molt parar per anar-los a passejar i, al principi, em feia el favor una companya de pis, fins que es va convertir gairebé en una obligació i no era plan. En realitat va ser ella que em va parlar de Gudog.com”, explica tot rient la Cristina. La Carmen és una de les 10.000 persones que s’ofereixen com a cuidadora o passejadora a la plataforma Gudog, que va nàixer el 2012 com una alternativa a les residències canines, amb l’objectiu de trobar una atenció personalitzada per a les mascotes, tal com explica la seva creadora, Loly Garrido, a l’entrevista que poden llegir en aquest mateix reportatge.

La Carmen és de Madrid, té 25 anys i en fa tres que viu a Lleida. La seva passió pels animals neix a la finca dels seus avis, on ha passat temporades tenint cura dels cérvols, senglars o cabirols que convivien amb gallines i altres animals domèstics als quals la Carmen procurava menjar i higiene. “Necessito estar amb animals, m’agraden i m’hi entenc. A Madrid en tinc però a Lleida no, així que vaig optar per ser passejadora i cuidadora”, ens explica. Aquest any ha canviat de pis i el propietari no li permet tenir animals, així que solament passeja. “Hauré de plantejar-me canviar perquè abans em podia pagar el lloguer del pis amb els passejos i residència, però ara no”, explica.

Tal com assenyala la madrilenya, passejar gossos o tenir-los a casa en acollida és un sobresou. L’atenció personalitzada, que és el plus que la diferencia de les residències canines, no s’aconseguiria si assumissís tants gossos com perquè li procuressin un sou digne. De fet, la majoria de cuidadors de la plataforma Gudog, que avui dia no és l’única però que va ser la primera a Espanya, són freelances que treballen a casa. Encara que tal com explica la seva creadora, la Loly Garrido, des de fa un temps prolifera el perfil de cuidador jubilat. No tothom pot formar part de Gudog. Un equip multidisciplinari analitza i valida els aspirants. Se’n rebutgen fins a un 20% de candidatures a ser passejador o cuidador.

COM A CASA. La Mia seguint l’Aitana a casa seva mentre deixa enrere la Lluïsa, la seva propietària

La Carmen subratlla les diferències que hi ha entre Lleida i Madrid, on també fa de passejadora i cuidadora als estius: “L’estil de vida i les distàncies curtes de la ciutat de Lleida fa que no em demanin tants passejos com serveis de residència. La gent a Lleida pot anar a dinar a casa, les distàncies els ho permeten, a diferència de Madrid, que la normalitat seria no poder passejar el gos més que al matí i la nit”. A Lleida, la Carmen, fins que va canviar de pis, feia tres tipus de serveis: acollia gossos a casa mentre els seus amos feien una escapada de cap de setmana o vacances; es desplaçava a fer companyia al gos a casa seva perquè no se sentís tan sol i, passejos, que explica que “en molts casos els amos deixen el gos a casa de l’àvia a dormir però els sap greu obligar-la a passejar-lo, així que em contracten per anar a casa dels iaios, passejar-lo i tornar-lo”.

L’Aitana també fa l’apreciació de la Carmen i compara Lleida amb Barcelona, on va estar vivint un temps i va conèixer el web Gudog. És estudiant d’Agrònoms i comparteix una casa al centre de la ciutat amb sis estudiants més. Anem a conèixer-la un dia que té a casa la Mia, una jove labrador retriever que fa un any que cuida durant caps de setmana i vacances de la Gemma, la seva propietària. “Ara la Gemma està estudiant fora i me’n faig càrrec jo, de la Mia”, explica la Lluïsa, mare de la Gemma i que cuida la Mia en la seva absència, que agraeix molt haver trobat l’Aitana. “Com a propietària et preocupa que el teu gos, que és com de la família, no estigui prou atès i feliç.

D’una banda, la casa ens va agradar perquè la Mia té un jardí en el qual pot estar fora tot el dia i no ens importava que hi hagués el Mogli i la Lloba, els altres dos gossos de l’Aitana”, explica la Lluïsa, i continua: “Però totes les pors van marxar quan l’Aitana ens enviava fotos i vídeos de la Mia i quan veus que la gossa tira cap a la porta de l’Aitana quan passem per davant. Això és que està feliç amb ella”. L’Aitana té una norma bàsica per fer-se càrrec d’un gos: “Abans d’acceptar passejar o cuidar, he de conèixer el propietari i el gos. Ja que alguns propietaris enganyen i et diuen que el gos és tranquil i resulta impossible de passejar-lo o et trenca alguna cosa...”. La Carmen coincideix amb l’Aitana. “Generalment són més complicats els amos que els gossos”, diu la Carmen, que recorda un gos de raça petita que acollia en caps de setmana que solament menjava arròs amb pèsols i sardines. “Em portaven els túpers amb el menjar fet i li anava donant”, diu la Carmen. Ambdues coincideixen que és molt important canviar com menys millor els hàbits del gos.

Per això, fan una entrevista prèvia amb els propietaris interessant-se pels horaris de passeig, si prenen medecines, si tenen algun temor, joguines favorites... En aquest sentit, la Cristina, mestressa del Romel, ens explica que “una de les coses que més em preocupaven és que la Carmen tingués por de passejar amb el Romel, perquè reacciona malament als lladrucs dels gossos petits, i també al soroll de les motos”. Mentre ho diu, passa un gos petit que s’encara al Romel i aquest reacciona proporcionadament i la Cristina se sorprèn. “Sovint passa que els gossos reaccionen millor amb els passejadors que amb els amos. En part és perquè senten un impuls irracional de protegir-los que potser no senten amb nosaltres i abaixen la guàrdia, traduït en una actitud més calmada”, explica la Carmen.

Més enllà del motiu principal per optar per l’opció de tracte individualitzat més que la residència on, com diu la Lluïsa, “encara que estiguin en boxs còmodes i els posin música, estan tancats”, el preu és una altra raó de pes per decidir-se per Gudog i similars.

LOLY GARRIDO, CREADORA DE GUDOG

Com va néixer Gudog? Va sorgir el 2012 per les meves  pròpies necessitats. Els meus pares tenien una gossa molt gran que no  s’adaptava a les residències. Així que vaig decidir fer un Airbnb per a gossos. La idea era aquesta, llogar cases perquè s’hi estiguessin els nostres gossos, amb les comoditats del dia a dia. Vaig voler crear una alternativa més al problema amb el qual es troben els  propietaris quan volen marxar de vacances o no poden fer-se càrrec del seu gos per qualsevol raó.

Com s’encara la creació d’una empresa digital? Per sort jo ja havia treballat amb altres start ups i el meu soci és desenvolupador web, així que vam fer un bon tàndem. 

Quines són les xifres de Gudog quatre anys després? És la primera plataforma de cuidadors de gossos. Hi ha registrats més de 10.000 cuidadors entre passejadors i residència. Més de la meitat són espanyols però no solament, ja que estem també a França, el Regne Unit i Alemanya.

Hi ha un perfil de cuidador Gudog? La majoria és gent  jove, freelance que treballen des de casa i es treuen un sobresou. També hi ha molts estudiants de veterinària. Però ara comença a haver-hi jubilats; al principi amb l’equip de selecció dubtàvem, però són molt bons cuidadors.

LA BÍBLIA DEL CUIDADOR I DEL PROPIETARI