SEGRE
la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.JAUME BARRULL

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Sempre és un bon moment per repassar els grans noms del teatre europeu com Shakespeare, Ibsen o Txékhov. La companyia lleidatana Agropecuària aposta per dur-los a escena en la seua versió catalana més fidel a l’original. Sense retalls, jugant amb una escenografia austera i un repartiment d’acord amb els personatges originals. Durant els mesos de febrer i març ens acostaran uns clàssics que mai no poden caure en l’oblit. La sala Julieta Agustí, integrada al Centre de Titelles de Lleida, probablement és la més desconeguda i discreta de la ciutat. Petita i acollidora, permet un teatre tan proper que fins i tot sembla que el públic visqui dins de l’obra. Aquest és el lloc escollit per la companyia Agropecuària per portar a escena tres produccions d’alta volada: tres peces d’Ibsen, Txékhov i Shakespeare. “La nostra intenció és apropar els clàssics del teatre a la gent i, en especial, als més joves. Fer-ho en un espai tan recollit ens permet donar a conèixer Shakespeare, Txékhov o Ibsen a la ciutat”, reconeix Emili Baldellou, director de la companyia. “Pensem que aquests autors no es poden perdre de la memòria col·lectiva i quedar reduïts a les prestatgeries de les biblioteques. Cal reivindicar-los en tota la seua essència”. És per això que no reinterpreten, no adapten, no fan una versió postmoderna, edulcorada i resumida d’El cirerar de Txékhov. “Hem buscat traduccions al català de les peces originals, sense talls”. L’Agropecuària, produccions extensives, fa un teatre sense concessions: en un món de propostes híbrides en el qual sembla que la fragmentació narrativa i la mescla d’arts escèniques és inevitable, apostar pels clàssics del teatre parlat és gairebé el més contracultural. “Ara tot és immediatesa i imatge, els joves estan perdent la capacitat de seguir amb normalitat una història explicada amb la paraula”, diu Baldellou.

No és fàcil per al públic jove i a vegades tampoc ho és per als actors. Josep Anton Pena és un dels actors que participen a l’Agropecuària i té papers a les tres obres: “Tota la vida que m’he dedicat a l’educació i al teatre, ja sigui de manera professional o amateur, i actualment també formo part de dues companyies més. En comparació amb els diàlegs de les altres obres, que són comèdies, les peces que portem a l’escenari a la sala no són fàcils. Els textos a vegades són densos i això ens demana posar-hi més intensitat perquè les històries que expliquen aprofundeixen la complexitat de l’ànima”, explica Pena. “El que també ens agrada de treballar els clàssics com Shakespeare és el repte que suposa enfrontar-te a una obra de tres hores, en cap moment podem perdre la concentració i això és un atractiu afegit a l’hora d’assumir la història”. L’Agropecuària reivindica amb ofici els autors que han sobreviscut el pas del temps i les modes, alhora que assumeix el repte d’omplir la sala amb uns muntatges que demanen un esforç per part de l’espectador. “Quan planteges una història tan llarga i amb una escenografia minimalista, es concentra tota l’atenció en els personatges, has de ser molt conscient del temps perquè el ritme tingui la cadència adequada”.

No estem parlant d’obres fàcils i lleugeres. La Pepita Saltó és de Vilanova de la Barca i va conèixer l’Emili quan aquest va dirigir un grup de teatre al seu poble que ja no existeix: “El cuc de l’escenari ja no me’l podia treure i quan va sorgir l’oportunitat de participar a l’Agropecuària no m’ho vaig pensar dos vegades”, recorda. “Aquí fem un teatre més madur i això també es nota en el públic. No són obres per passar una estoneta de riure sinó que t’obligen a estar atent. El que més em va sobtar és que parlen de sentiments que pots traslladar avui en dia, algunes estan escrites fa més de cent anys i sembla que siguin absolutament actuals”. És la màgia de qualsevol obra narrativa, la capacitat de transgredir el temps i l’espai perquè ens parla d’allò que forma part de nosaltres.

REPRESENTACIONS AL CONVENT

Casa de nines’ d’Ibsen, 24 de febrer i 11 de març

El cirerar’ de Txékhov, 18 de febrer i 17 de març

Macbeth’ de Shakespeare, 4 de març

Preus: Una obra, 10 €; dos, 14, i tres, 19.

Informació i reserves: reserves.agropecuaria@gmail.com

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.JAUME BARRULL

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.JAUME BARRULL

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.JAUME BARRULL

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.JAUME BARRULL

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.

la força de la paraula. Tot el pes de les obres descansa en els actors, que donen vida a textos atemporals.JAUME BARRULL

tracking