La boira, un valor afegit

En el record de qualsevol lleidatà analògic hi ha una infantesa crua, gèlida i boirosa. També és cert que fa seixanta anys no hi havia finestres de doble vidre ni teníem jaquetes de plomes d’oca: si vas més mal abrigat és més normal passar fred. La tendència natural de tots nosaltres és a mitificar el passat i afegir-hi més pa que formatge, Sembla que ens fa més autèntics si hem viscut autèntics hiverns siberians. Havíem vist les fonts gelades, però potser no es petrificaven durant dos mesos seguits. Havíem vist nevar, però no quedàvem aïllats diversos dies cada temporada. Havíem anat a l’escola en dies de boira densa, però potser no vivíem colgats sota una manta des de la Castanyada fins a Setmana Santa. Els records són fets de connexions neuronals que a voltes ens enganyen, no sempre són del tot fiables.

AEROPORT. La boira dificulta seriosament l’activitat a l’aeroport d’Alguaire, que enguany ha patit moltes suspensions

El que sí que podem contrastar són les dades enregistrades per les estacions meteorològiques i la veritat és que la tendència és a viure hiverns més suaus, salpebrats amb episodis de canvis sobtats imprevisibles i virulents. Amb tot, la boira continua sent un tret diferencial de les terres de Lleida, per bé i per mal.

Visca la boira, mori el bon temps (o no) Els col·lectius musicoculturals Natros Sols i Ponent Roots amb seu a la ciutat de Lleida van fer una tirada limitada de bosses de roba amb el doble lema: Visca boira, mori el bon temps / Mori la boira, visca el bon temps. Mentre els Ponent Roots, amant de la música jamaicana, imprimeixen el seu logotip amb la reivindicació del sol, els modernistes apostaven pel caràcter nostrat de boira, un ambient que enllaça estèticament amb l’ambient gris i humit de Londres. Impresa amb lletres blanques sobre una tela gris, la boira esdevenia un element identitari: aquesta bossa només tenia sentit en una ciutat com Lleida en la qual vivim en una relació d’amor i odi amb aquest fenomen meteorològic.

No és estrany que els estudiants que marxen a Barcelona, quan tornen els caps de setmana abans dels exàmens del primer trimestre, sentin una certa nostàlgia quan entren dins un núvol a l’alçada de la Segarra o les Garrigues. Aquella nostàlgia de quan vius a una ciutat vora el mar i veus el sol cada dia. No és l’únic territori que viu sota una mar de núvols. La conca de Tremp o la plana de Vic també s’alcen molts matins sense veure el cap del carrer de casa, però en aquestes valls amples sovint s’alça a mig matí i de cara el migdia ja veuen el sol. “A Lleida hem tingut episodis molt llargs de boira. L’any passat mateix vam estar vint-i-sis dies seguits sense veure el sol”, recorda Irene Baron, impulsora de Boira Experience juntament amb Roger Tutusaus, una iniciativa destinada a posar en valor aquest fenomen meteorològic: “La idea és que la gent del territori se la senti pròpia i l’estimi, alhora que desperti la curiositat de la gent de fora i tingui interès per venir a les terres de Lleida per gaudir un dia de boira”.

UN JOC. Despertar-se i veure que la boira amaga la ciutat i te la va descobrint, tornant, a poc a poc.

Quan hi estàs acostumat és un fenomen al qual gairebé no prestes atenció: t’alces al matí, mires per la finestra i senzillament comproves que el món ha desaparegut. Surts al carrer, fa fred, els cotxes porten els llums antiboira i no hi ha horitzó. Com a la pel·lícula Los otros, d’Amenábar, vivim envoltats de misteri perquè el món té vint, trenta o cinquanta metres al nostre voltant, un món que es va descobrint a mesura que avancem, com si fos nou i s’anés creant al moment. És embolcadora i misteriosa, és exòtica.

Una captura de boira per als turistes Les velles postals amb les estampes més atractives de la ciutat són carn de col·leccionista. Fotos amb la Seu Vella, la Paeria, la rambla Ferran o les Basses d’Alpicat fetes en ple estiu. El sol intens del juliol és característic de Lleida, però encara més exòtic i particular passejar és pel turó de la Seu Vella un diumenge de gener i només intuir la seua presència imponent. Amb aquesta idea l’estudi de disseny gràfic Cactus Soup va plantejar un souvenir de la ciutat diferent: un pot en el qual hi ha capturada autèntica boira de Lleida. A dins també es pot intuir el far de ponent: el campanar de la Seu.

“Baixar a la Banqueta de Lleida i passejar per l’avinguda Blondel sense poder veure les cases que hi ha a Cappont, a l’altra banda, és una sensació estranya”, confessa el Joan, un jubilat que surt cada dia que pot a estirar les cames. “La Seu Vella desapareix, tot el que estàs acostumat a veure en un dia normal ja no hi és, senzillament queda tot amagat i és com si ja no hi fos”. Aquesta sensació és la que volen transmetre des de Boira Experience: “Que la gent descobreixi una sensació nova, que es perdi per les comarques de Lleida i entri en una dimensió diferent a la qual estan acostumats”, explica Baron. “Els qui ho proven i es perden una bona estona per camins de l’Urgell o la Segarra tenen la sensació de viatjar a una altra dimensió perquè el més habitual és veure paisatge, que l’aire lliure sigui un espai obert en el qual puguem veure un horitzó ample i llunyà.

L’essència d’un territori boira La boira es veu però ara també s’olora. Aquesta és una obra de la perfumista Esperança Casas per encàrrec de Boira Experience. Inspirada en l’entorn de l’estany d’Ivars-Vila-sana a la comarca del Pla d’Urgell, està feta amb ceres naturals i plantes autòctones del territori. Es tracta d’una peça de decoració perfumada i s’ha produït en una sèrie limitada feta a mà que s’anomena Perfum de Boira núm. 1, Estany Gebrat. Segons l’autora, aquestes peces transmeten sensacions diferents a cadascun de nosaltres perquè les olors ens remetran a records particulars. A l’hora de posar-hi noms i cognoms, la sensació que transmet és de fresca i calma, dos característiques molt pròpies de la boira.

Quan estàs immers en un mar de boira densa i no veus més uns pocs metres és fàcil tenir la sensació de desconnexió”. De moment és un concepte molt poc explotat des del punt de vista turístic, sobretot perquè és un fenomen imprevisible i efímer. És molt complicat de preveure, i encara és més difícil assegurar-se que serà baixa i densa en lloc de ser alta i insípida, però si durant els mesos de fred no hi hagués aquest dies grisos i humits les collites també ho patirien. “La boira ajuda a mantenir la terra humida i fa saó, és molt beneficiosa per als abres fruiters perquè no es ressequen i van acumulant l’aigua imprescindible per passar l’hivern i agafar forces”, explica el Joan, que és de Mollerussa i té diverses hectàrees de pomeres al Pla d’Urgell. Els pagesos la viuen com un fenomen natural, a l’hivern fa fred i ha de fer fred, hi ha boira i ha d’haver boira.

CIRCULANT. La boira és una de les condicions atmosfèriques que creen més alerta a les carreteres

La resta de la població també la sent amb naturalitat i s’hi relaciona amb contradicció. El que està florint, a poc a poc però amb determinació, és la idea de revindicar-la, un sentiment de pertinença identitari nostrat. “Vist des de fora tens la sensació que aquest clima imprimeix caràcter i, fins i tot, penso que influencia en la creació artística”, explica Santi Lapeira, productor audiovisual i responsable del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Visuals de Catalunya. “Des del punt de vista estètic és molt potent i penso que d’alguna manera hi ha un corrent de literatura lleidatana que de manera inconscient està influenciada pel misteri que envolta la boira. És cert que la novel·la negra està de moda, però a Lleida se n’escriuen de potents i potser és perquè la boira submergeix la societat en un clima idoni per a aquest tipus d’històries”.

ROMANTICISME. La boira crea l’escenari perfecte per als romàntics com a la imatge, a Balaguer

El clima imprimeix caràcter, la boira convida al recolliment domèstic i a fer poca vida al carrer, “també és cert que hi ha gent a qui afecta no poder veure el sol durant molts dies seguits”, explica la Lluïsa Solsona, psicòloga. “Això no vol dir que afecti tothom de la mateixa manera, però la veritat és que mentre t’acostumes a no veure’l t’oblides que a només trenta quilòmetres d’aquí tenen un sol espatarrant”. Hi ha aquella dita popular que et convida a unir-te a l’enemic si no ets capaç de derrotar- lo. Si hem de conviure amb la boira més val que hi trobem totes les gràcies possibles.

Una marxa per escampar la boira Malgrat que la seua organtzació va pensar aquesta caminada popular com una trobada per reivindicar el paisatge colgat sota la boira, la veritat és que el temps no ha estat conseqüent en cap de les quatre edicions. El sol ha convertit la Marxa de la Boira gairebé en un esdeveniment per escampar-la. Des de Boira Experiencie aposten per fer-la cada any en un lloc diferent, una decisió que complica la logística però crida nous participants. i es reivindica territori.