Esmena a la segona esmena?

A les pel·lícules americanes és habitual veure escenes en què algú extreu un revòlver d’un calaix o de la cintura i dispara. Accions que, als Estats Units són una realitat degut a la facilitat amb què s’aconsegueix una arma i que provoca, desgraciadament, recurrents matances en llocs públics. Recordem les més greus. El 14 de febrer d’enguany, un noi de 19 anys matava a trets de rifle 17 persones en un institut de Florida. El novembre passat, en una església de Texas morien 26 persones. Setmanes abans, a l’octubre, morien a Las Vegas 58 espectadors d’un festival de música. El juny de 2016, 49 persones eren assassinades a una discoteca d’Orlando, el desembre de 2014 al col·legi de Newtown van morir vint nens i sis mestres... i aniríem seguint.

GUN SHOW. Fira d’armes a Houston. Hi van famílies senceres a passejar

Un mal menor

Les massacres només són els fets més cridaners dels milers de casos de víctimes per trets. El nombre de morts per arma de foc gairebé és igual al d’accidents de trànsit. L’any 2014, per exemple, van morir 35.398 persones per accidents amb vehicles. Per armes de foc, 33.645 persones –13.455 per homicidis i, la resta, per suïcidis i accidents. Unes dades esgarrifoses que farien tremolar qualsevol país europeu. En canvi, els americans s’immuten ben poc.

Un fusell és el millor amic d’una dona, al parer de la congressista republicana Michele Fiore

¿Per què el país més poderós del món roman impassible davant uns índexs d’homicidis fins i tot superiors als de molts països en conflicte? Perquè el mal ús de les armes de foc és percebut com un mal menor, un petit peatge a canvi del sagrat dret constitucional a posseir armes. Seria com amb els cotxes, tan imprescindibles que ningú es planteja eliminar-los pel fet que causin víctimes. Igual que els cotxes requereixen que algú els mogui per ocasionar ferits, pensen el mateix de les armes: no maten per si soles. El culpable d’un tiroteig és sempre la persona concreta que l’ha usat, però no per això s’ha de prohibir la ciutadania de l’irrenunciable dret a la tinença d’armes.

EN FAMÍLIA. Al Big Sandy Shoot d’Arizona es poden disparar armes pròpies i llogades

El culte a les armes

Els americans se senten orgullosos del culte a les armes de foc, el símbol màxim de la llibertat individual. Amb una arma, qualsevol persona és respectada. Una passió que és venerada generació rere generació, sobretot al centre i sud del país. A les criatures és costum que els regalin una escopeta quan amb prou feines la poden sostenir. De grans, segurament adquiriran una segona, una tercera... o una desena arma. Als Estats Units comprar un arma és fàcil. Fins al 1998, excepte en pocs estats, només calia signar un imprès on el comprador reconeixia que era major d’edat i no tenia antecedents. A partir de llavors, a tot el país se segueix un estricte procediment marcat per la llei Brady, en honor al seu impulsor. James Brady era el cap de premsa de la Casa Blanca i en l’atemptat contra el president Ronald Reagan, a qui acompanyava, va ser greument ferit de bala al cap i obligat a anar amb cadira de rodes de per vida. L’atacant patia una malaltia mental i una obsessió desmesurada per l’actriu Jodie Foster. Si l’armeria hagués pogut comprovat els seus antecedents, se li hauria denegat la compra de l’arma. Brady va promoure la llei que, excepte en els estats on ja es feia, obligaria la resta d’armeries dels Estats Units a comprovar els antecedents abans de vendre un arma.

La poderosa Associació Nacional del Rifle, contra el control d’armes defensat per Barack Obama

Qualsevol major d’edat, sigui nacional o resident (i estranger si demostra que té permís d’armes al seu país), pot comprar una arma en més de 56.000 armeries. L’armeria comprova en un centre de dades si el comprador té antecedents delictius, psiquiàtrics, de consum de drogues o restriccions –per violència domèstica, etc. Si té antecedents, se li nega la venda, però si no consta a la base de dades, i el comprador té més de 18 anys, podrà comprar armes llargues (escopeta o fusell) i munició; si en té més de 21, armes curtes (revòlver o pistola). No cal res més, ni psicotècnic, ni revisions periòdiques i pot adquirir un arma... o deu o vint. L’única excepció són les metralladores i fusells automàtics (disparen contínuament mentre es prem el gallet) i granades de mà. Aquestes només es poden comprar amb l’autorització prèvia de l’ATF (Agència Federal d’Alcohol, Tabac i Armes de foc) si es registren les empremtes dactilars i si l’arma és anterior a 1986.

A banda de les armeries, les armes de foc (excepte les automàtiques) es compren entre particulars sense cap tipus de control. L’únic que s’exigeix al venedor és que estigui “segur” que el comprador és major d’edat i sense antecedents. Però com que, excepte en un parell d’estats, no cal comprovar antecedents, són comptades les vegades que s’ha denunciat algú per venda il·legal.

DONES. Provant un Scar17 (3.000 dòlars), versió del rifle militar belga. 

Gun shows

Els particulars venen les armes lliurement a casa seva o a les fires d’armes (gun shows). Els caps de setmana els particulars, i també algunes armeries, exposen les seves armes (noves, usades o de col·lecció, a més de ganivets, objectes militars, etc.) en alguna de les 5.000 fires anuals que s’organitzen pel país. L’accés és lliure a petits i grans, pagant una entrada, i és una bona ocasió per contemplar com famílies senceres remenen i pregunten el preu de les armes i, sobretot, comparteixen els mateixos ideals suprems de la lliure possessió d’aquestes. Les fires poden tenir una desena de venedors o, com la més multitudinària de Tulsa (Oklahoma), més de 4.000 estands que atrauen visitants de tot Estats Units. Per fer-nos una idea de les enormes dimensions: si poséssim tots els estands en fila, tindria nou quilòmetres de llarg!

BIG SANDY SHOOT. Per un mòdic preu es lloguen armes a adults i menors

L’Associació Nacional del Rifle

Si bé una minoria d’americans denuncia que les armes causen morts i violència, la majoria són partidaris que se’n pugui tenir. Creuen que si els ciutadans estan armats es defensaran millor dels delinqüents i es respectarà la seva llibertat individual. D’entre els poderosos grups d’acèrrima defensa del dret a tenir armes destaca l’Associació Nacional del Rifle (NRA, National Rifle Association). L’NRA subvenciona campanyes electorals dels polítics afins a la lliure possessió d’armes, promou lleis que facilitin la seva tinença i aglutina 80 milions de propietaris d’armes (entre ells, Donald Trump). L’NRA gaudeix de tant poder que va ser determinant perquè el demòcrata Al Gore perdés les eleccions front el republicà George Bush i el seu líder, el carismàtic actor Charlton Heston, desafiava públicament el president del país Bill Clinton, partidari d’un cert control d’armes. Heston exaltava els socis de l’NRA amb estudiades escenes que han esdevingut la icona de la fermesa amb què l’NRA defensa l’absoluta llibertat de tenir armes. Els seus discursos, Heston els acabava amb el braç alçat, sostenint un mosquetó i exclamant un rotund: “Me’l prendran de la meva freda i morta mà.”

CAMP DE BATALLA QUOTIDIÀ. Un noi dispara l’AR-15, un fusell imitació del militar M-16

NOVETAT EDITORIAL Un llibre sobre l’origen i evolució del culte a les armes als Estats Units A La sociedad armada es repassen els orígens de la 2a esmena constitucional, que diu: “Essent necessària una milícia ben regulada per a la seguretat d’un estat lliure, no s’infringirà el dret del poble a posseir i a portar armes” (“A well regulated Militia, being necessary to the security of a free State, the right of the people to keep and bear Arms, shall not be infringed”). Als inicis, els Estats Units no volien tenir exèrcit i obligaven tots els homes a tenir armes. Amb els anys, l’obligació ha esdevingut un dret individual a posseir tot tipus d’armes de foc.  Al llibre s’expliquen els enfrontaments armats entre delinqüents i policies, la supervivència dels agents si duen armilla antibales, els permisos que faculten a anar amb armes pel carrer o curiositats com que alguns estats tenen més armeries que gasolineres o McDonald’s.  També descriu, entre altres, la història de l’Associació Nacional del Rifle, els grups de ciutadans armats que desafien el govern, que una tercera part de les llars disposen d’armes per defensar-se dels delinqüents o la impunitat dels residents si disparen als delinqüents que entren al domicili.

PREVENINT TRAGÈDIES

Els tirotejos en centres educatius són un fet tan habitual que, fins i tot, se’n fan simulacres periòdics, com aquest de la universitat DuPage, a Illinois. Es tracta que els estudiants sàpiguen com reaccionar.