Ritmes comuns

El que més ens trobem són nens i nenes autistes. Ells, com altres persones amb diversitat funcional, poden fer tot allò que vulguin amb el suport professional adequat. Per això va néixer Pibodi, des d’on els oferim la possibilitat d’adaptar qualsevol esport a les seves singularitats”. La Rous Martínez és impulsora d’aquesta associació lleidatana que treballa per l’esport inclusiu amb un equip multidisciplinari que inclou psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, mestres i tècnics esportius. Després d’haver fet els estudis d’Inefc, la Rous va cursar un grau de primària en Educació Especial. “Havia detectat que hi havia nens i nenes amb necessitats especials que no tenien opció de fer esport. Molts nens amb síndromes o diagnòstics com ara autisme simplement no podien perquè no hi havia professionals preparats”, explica.

Entre altres serveis, Pibodi ofereix les Globaescolars, que són extraescolars plantejades de manera inclusiva. En aquest sentit, ells organitzen una activitat o bé acompanyen a l’equip tècnic i docent en el camí que portarà el nen amb necessitats especials a poder fer exactament el mateix que els seus companys. En el cas dels autistes, una de les coses que exemplifiquen aquest acompanyament és l’explicació anticipada del que es farà i el llenguatge amb pictogrames. Avui dia, les Globaescolars es porten a terme a l’escola Joc de la Bola i a la piscina d’Inefc Lleida.

Els tècnics de Pibodi treballen amb un grup d’un màxim de sis persones perquè cadascuna té el seu pla individualitzat. “Encara que vam començar amb nens, actualment donem servei també a adolescents i adults”. La majoria de pacients esportistes adults formen part de l’equip de futbol inclusiu amb seu al camp de futbol de Balàfia. Fa uns dies, l’associació va signar un conveni amb el Balàfia Vòlei i l’Handbol Pardinyes, dos esports més que ara podran practicar els socis de Pibody. “La idea és anar ampliant la cartera d’esports sensibilitzats als quals es puguin apuntar els socis de Pibodi”, diu la Rous.

“La inclusió no és solament per als que estan afectats de diversitats funcionals sinó que també es tracta de sensibilitzar la societat”, explica Martínez. Es refereix al que s’han trobat en algunes de les estades o Globaescolars, situacions en les quals alguns nens es riuen de les diferències i dificultats dels altres. “També és un repte per a nosaltres que aquell nen i la resta entenguin i aprenguin a respectar la diversitat”, afegeix.

Una altra de les tasques importants que desenvolupen des de Pibody és la de dur a terme a Lleida el Projecte Respir, que va néixer a Barcelona ara fa uns anys. Es tracta de donar un respir a les famílies amb nens i adolescents amb diversitats funcionals tot creant espais en els quals els pares i mares puguin desconnectar uns dies. “Per tal de donar un suport a les famílies es van començar a organitzar sessions grupals en què compartien experiències, dubtes i pors. Però vam observar que les famílies d’adolescents no venien”, diu la Rous, que afegeix que investigant el perquè van concloure que aquestes tenien altres necessitats com ara desconnectar. No pas parlar de la seva situació sinó desprendre’s per uns dies. Així va ser com van incorporar les estades d’un cap de setmana cada tres setmanes durant el qual Pibody s’emporta els nens i la família pot tenir un respir.

Tot i que per feina l’associació dóna com per dedicar-s’hi de manera exclusiva, econòmicament no passa el mateix, així que la Rous combina la tasca a Pibody amb una jornada complerta de mestra. “Estic molt agraïda a les famílies i l’ajuntament de Lleida que aposten fort per la inclusió esportiva. Si no, no podríem fer-ho possible”, finalitza la Rous.