Els bufons prenen Alcoletge

Ja podem anar amb la camisa planxada, les faldilles impecables i les sabates noves, podem estar a punt per passar revista amb la sogra més exigent, que si ens posem un nas postís, vermell i rodó de pallasso perdem tota la planta per convertir-nos en un altre jo. No cal res més per desmuntar l’èpica de qualsevol personatge, només aquest detall d’aparença inofensiva que despulla les persones i les obliga a convertir-se en pallassos. N’hi ha que l’han convertit en una feina, que el gest simbòlic de posar-se el nas és com el paleta que es posa el casc o el pastisser que es corda la bata. Fer riure és una feina molt seriosa.

Els pallassos de veritat, tan necessaris com difícils de trobar, potser no sempre gaudeixen del mateix prestigi que els actors d’escenari convencional: els espectacles declarats de públic infantil tenen l’estigma de ser menors quan els comparen amb un drama de text per a adults. Greu error, gran injustícia, la canalla és un públic que no ha interioritzat les habilitats de l’aparença i és el més exigent: si els agrada s’entusiasmen i si s’avorreixen ho exterioritzen d’una manera que frega la crueltat. “Dedicar-se als més petits i alhora fer un treball que també faci riure els seus pares no és gens fàcil”, explica el Magí Valls, artífex del Buuuf!, el festival de pallassos bufons a la gorra d’Alcoletge.

“Enguany ja anem per la setena edició i estem molt contents, per ser que som un festival petit aconseguim atreure entre tres i quatre mil espectadors i una dotzena d’artistes de gran qualitat”. Sap de què parla, ell mateix s’hi dedica. “Al festival portem artistes catalans i internacionals, pallassos de sala i de carrer, bufons amb espectacles pensats per a un públic adult o pallassos que tenen l’habilitat d’encantar grans i petits”, explica. Durant tot el cap de setmana el poble es converteix en un oasi de bon humor.

La pregunta que molta gent es fa en veu baixa és quina diferència hi ha entre pallasso i bufons. “Els segons potser són personatges més corrosius, amb un discurs i una certa crítica social, mentre que el pallasso potser tendeix a ser més neutre políticament, més centrat en el terreny de les emocions”, explica Valls. “Potser el bufó tendiria a ser per a adults mentre que el pallasso és més per a tots els públics”, aclareix. Darrere aquesta primera classificació s’obre un petit ventall d’arquetips: “Els pallassos excèntrics són molt visuals, més minimalistes i còsmics, mentre que els Tramp són aquests que van amb una estètica de pobre sense sostre, amb un posat tristot i maldestre; el més clàssic potser és l’August. És el més desenfadat, anàrquic, trapella, innocent i maldestre”. És el que connecta més directament amb l’esperit infantil i el que tothom assenyalaria com el pallasso per antonomàsia.

Enguany també hi haurà tallers per a pallassos professionals i amateurs a càrrec del pallasso argentí Chacovachi. “Cada bufó té el seu to personal i cada públic arreu del món té un humor particular, però al final som persones i existeixen uns codis comuns i universals”, explica Valls, “per això podem portar pallassos que fan riure gent de tot el món”.

“Encara que només sumem set anys, cada vegada tenim un públic més fidel i coneixedor del món del pallasso”, comenta el Magí, “la gent ja intueix quin tipus d’espectacle li agrada més o menys i sap valorar la qualitat dels artistes que hi presentem”. Vinguts d’Argentina, França, Espanya o Catalunya, els artistes accepten participar en un format que combina el caixet fix amb tot el que puguin ingressar passant la gorra. El públic d’anys anteriors ja porta la cartera preparada, quan s’acaba l’espectacle la gent col·labora amb l’artista per acabar d’arrodonir els seus ingressos un cap de setmana per petar-se de riure.

EL BUUUF! SE CELEBRA A ALCOLETGE ELS PROPERS 13, 14 I 15 D’ABRIL Hi ha programats 16 artistes nacionals i internacionals amb noms com Los Excéntricos, Pepa Plana, Black and Blu o Los Balou. L’argentí Chacovachi farà tallers per a professionals i aficionats. Durant tot el cap de setmana hi haurà food trucks.