Espantaocells conversos

Entrat l’abril, la mallerenga carbonera obre la seva casa d’estiu a Vallbona de les Monges. És una caixeta niu feta de fusta que vetlla un estimaocells, tal com s’anomenen els espantaocells conversos. Encara que són fets de palla i roba reciclada, com els de tota la vida, la raó de ser dels estimaocells és atreure els pardals i oferir-los un espai per viure i reproduir-se. La nova religió dels espantaocells promou la biodiversitat, el territori, l’art, el reciclatge i la comunitat rural, encara que el moviment, nascut fa sis anys durant unes jornades culturals a Vallbona de les Monges, s’estén ja a l’entorn urbà. El seu impulsor, el metge i naturalista Eduard Viver, explica que estan en converses amb un estudi de disseny de Barcelona ultimant un prototip d’estimaocells que es pugui plantar als horts urbans de les escoles. “La idea és expandir el missatge i la funció dels estimaocells, que és promoure l’estima per la natura, la fauna, el territori, la seva cultura i patrimoni natural, que és tan del poble com ho són les cabanes de pedra”.

Els estimaocells tindran la versió urbanita i l’Eduard Viver ja prepara els primers que es plantaran en horts escolars

Els estimaocells són el reclam. De fet, molta gent viatja fins a la cruïlla dels estimaocells a Vallbona per fer-se fotos i penjar-les a les xarxes. “El que és interessant d’aquest projecte és que encara que la gent s’hi atansi al principi per l’anècdota o la curiositat després es troben amb tot el que hi ha al darrere, que és el nostre treball vertader”, diu l’Eduard. Els estimaocells són la porta oberta a cuidar el territori des del seu vessant naturalista. Cadascun d’ells pertany a una família de Vallbona que es cuida de restaurar-los un cop l’any. Així, al mes d’agost es reuneixen un centenar de persones a la cruïlla que va a Nalec per fer comunitat. “Amb aquest gest que sembla simple, les famílies canvien la mirada i es mostren receptives i disposades, per exemple, a fer encara més pel territori i la seva fauna, ocells i insectes, però no solament”, explica l’Eduard, que posa com exemple la família de Cal Solero de Vallbona, als quals se’ls va cremar una finca i van convertir la mala sort en bona, tot aprofitant la circumstància per proposar a l’Eduard posar un observatori d’aus al terreny. Així, ja en porta una desena d’instal·lats a la Segarra i l’Urgell, principalment. Des de la Caseta de l’Òliba, el projecte del naturalista dels estimaocells, també treballen per recuperar aquest ocell, l’òliva, que SEO/Bird Life ha declarat enguany que està en retrocés, donat que el seu habitatge habitual, les golfes i cabanes, estan desapareixent. Les famílies lligades als estimaocells també s’acaben conscienciant i facilitant la conservació de les òlibes.

Un altre punt important de la conversió, que comença amb el nom dels espantaocells, és la que arriba als pagesos, que deixen d’entendre, per exemple, les Zones Especials de Protecció d’Aus (Zepa) com un final fatal per als seus cultius i economia familiar i veuen la possibilitat de reconvertir el que sembla un inconvenient en una oportunitat. “El que promovem és la fotografia de fauna. Portem fotògrafs al territori aficionats o especialitzats en ornitologia o altres, i sempre actuen des de la no-intervenció. Sempre dic que els engabiats som sempre les persones quan fem l’observació”, explica d’Eduard. Algunes d’aquestes fotografies estan ara exposades al cafè del sindicat de Vallbona, on hi ha també algun animal dissecat. “El canvi ve d’un mateix, la gent ha de recórrer el camí de veure la natura des de la vida i no des de la mort”, confia l’Eduard.

Parla per experiència. L’Eduard Viver és l’evidència del canvi de mentalitat. Era caçador des dels vuit anys fins que va decidir deixar-ho el 2012. “El que vaig fer per poder-me desenganxar de la caça va ser aproximar-me a la natura des d’un altre vessant i així va ser com van sorgir els estimaocells, que sempre dic que són la meva metadona. Encara somio amb la caça, no estic curat”, diu mig en broma però amb tota la rotunditat d’una confessió sentida. Ha passat de ser caçador a tenir-los en contra, en alguns aspectes, ja que l’organització de visites de fotògrafs naturalistes coincideix amb l’època de caça. “Hi hem de conviure tots, no es tracta de prohibir res a ningú, el que sí que m’agradaria és que veiessin que la caça haurà d’acabar tard o d’hora, ja no necessitem anar a caçar per menjar, perd tot el sentit que se li donava anys enrere”, diu. Un altre argument que ha d’afrontar l’Eduard per part dels caçadors és el tema de l’economia. “Està clar que la caça dóna diners al territori però també els pot donar la fotografia i el patrimoni de fauna”.

Darrere del projecte hi ha els objectius de cuidar la fauna del territori, així com posar en valor el patrimoni de natura

Si volen participar en una plantada d’estimaocells per convertir-se a la religió dels que protegeixen i posen en valor la fauna i la biodiversitat de casa seva, defensant un model de vida ecosostenible i de respecte, poden posar-se en contacte amb l’Eduard a través del seu blog de la Caseta de l’Òliba, tal com ja han fet a l’Estany d’Ivars, Ribera d’Ondara, Bellpuig i la Figuerosa, l’únic lloc, aquest últim, on els estimaocells tenen un caràcter reivindicatiu. “Són neutrals, no entenen de política ni de reclamacions, treballen per la defensa de la biodiversitat i la comunitat del territori”, diu l’Eduard, “encara que cadascú, està clar, se’ls fa seus”.