La meca dels excursionistes

Qualsevol que viatja al Nepal arriba a la conclusió que hi ha molts Nepals. Valls selvàtiques, glaceres que baixen dels cims més alts del món, llacs tropicals o ciutats caòtiques i exòtiques. La primavera és un bon moment per començar a planificar el viatge de cara a la tardor, l’època de major bonança per endinsar-se als racons més bonics de la serralada de l’Himàlaia.Caos i contaminació. Aquesta és la primera impressió que els visitants s’enduen de Katmandú, la capital del Nepal, la porta d’entrada al país i el punt d’arribada de totes les expedicions que volen descobrir l’Himàlaia. “Una ciutat fascinant que, malgrat els edificis esfondrats pels terratrèmols de fa dos anys, continua sent molt atractiva”, explica Andreu Zueras, d’Alcarràs. Amb la seua parella hi han anat dues vegades en dos anys. “Les muntanyes de l’Himàlaia no tenen res a veure amb els nostres Pirineus, allò és d’una dimensió que fins i tot costa d’assimilar”. Les dues rutes més populars són la volta a l’Annapurna i l’accés al Camp Base de l’Everest per la vall de Khumdu. La lleidatana Alba Santacreu va fer el viatge sola el passat mes de novembre: “Hi vaig anar tres setmanes pel meu compte, em vaig informar prèviament de les rutes i tenia el mapa de tota la circular de l’Annapurna. Està tot molt ben organitzat, els camins estan senyalitzats sense confusió i a cada poble hi ha hostals i albergs per sopar, dormir i esmorzar”. No tothom s’arrisca a viatjar en solitari a un país com el Nepal. Són moltes les persones que hi viatgen amb una agència. La Magda Villegas, de Gironella, hi va anar l’octubre passat i va quedar fascinada per la bellesa dels paisatges: “És igual si ets la riba del llac de Pokhara o en un poblet a 4.000 metres d’altitud”. Quan les rutes s’endinsen a les valls més salvatges, la vida entra en un ritme molt més tranquil. “A partir de certa altura no hi ha res motoritzat, tot es transporta a peu o amb animals i no tenen maquinària per a la construcció, per exemple”, explica l’Andreu Zueras. Des de Katmandú, la majoria d’expedicions agafen avions interns per arribar fins a les destinacions més properes al punt de partida de la ruta. “El país està perfectament organitzat per facilitar l’accés dels visitants a les muntanyes i moure’s és molt segur”, recorda l’Alba. I “si hi vas a finals d’estiu o al novembre tens més probabilitats de trobar una mica de mal temps alhora que també hi ha menys gent”. Els estrangers que es van trobant durant les rutes ja són d’un caràcter diferent als que s’ha quedat a les ciutats. “Com que s’han de caminar diversos dies i fer molt desnivell, cada vegada la gent que et vas trobant pel camí comparteix una mica les mateixes inquietuds”, recorda la Magda. Les dues religions principals del Nepal són el budisme i l’hinduisme. “Al llarg de tot el viatge és inevitable fixar-te en temples, monjos i rituals diversos de caràcter religiós”, explica Pep Canela. Ell i la seua dona també hi han anat dues vegades en pocs anys, i en cadascun dels viatges han descobert una realitat del Nepal que desconeixien. “Una de les experiències més xocants són els crematoris que hi ha al voltant del riu Baghmati. Porten les persones mortes embolcallades i les col·loquen sobre pires funeràries, després cremen els cossos durant hores i tiren les restes al riu”. Tothom que ha viatjat, s’ha calçat unes botes i ha enfilat els camins pedregosos per les faldes de les muntanyes més altes del món queda absolutament bocabadat i enamorat. Tothom pensa a tornar-hi.

El Nepal és un país que fa molts anys que acull excursionistes de tot el món que hi van a fer rutes a peu de diversos dies. Les millors dates per a les travesses de mitja i alta muntanya són a la tardor (setembre-octubre). Si no s’està avessat a aquest tipus de viatges es recomana anar-hi amb un grup organitzat o agència amb experiència contrastada i capacitat per respondre davant de qualsevol eventualitat a través d’assegurances solvents. Les rutes pel Nepal assoleixen cotes de més de 4.000 metres i cal portar un calçat adequat (que ja haguem utilitzat en rutes llargues) i tenir una bona forma física.