Psicòloga tipogràfica

La Heidelberg li va a la mida. Bé, això és ara, fa un any, quan la va comprar al senyor Lorenzo de Saragossa a través de Mil Anuncios, li anava bastant gran. Obrim la porta de la cabana de fusta que té a la seva finca d’Alfarràs i trobem l’Erika dirigint una de les màquines de la impremta amb més de 160 anys d’història i que ha restaurat i recuperat. Els gestos que fa per executar la tasca d’impressió i letter press, una tècnica sense tinta que és tendència als EUA però que a Espanya tot just comença a caminar, conformen un ball amb un compàs de quatre. En quatre segons activa palanques i en desactiva amb la concentració que un s’obliga a tenir quan comença a conduir per no oblidar que el peu dret és per al fre i l’accelerador i l’esquerre, per a l’embragatge. Confondre els peus al volant és tan perillós con equivocar-se amb el funcionament d’aquesta màquina alemanya, que als anys 60 costava el mateix que una casa.

Les màquines de la impremta de La Kabana, als anys 60, costaven el mateix que comprar-se una casa

La Kabana agafa el nom del terme amb què els pagesos de la Franja denominen les petites construccions que serveixen per desar les eines del camp, la cabana, encara que escrit amb k d’Erika. Tant quan diu el seu nom com el de la seva empresa acaba amb un “escrit amb k”. Així es fusiona el que és amb el que fa dedicant-se amb passió a transmetre emocions.

HISTÒRIA. Les màquines de La Kabana es van construir fa més de cent anys

Ens diu que hi ha una tipografia per a cada persona i cada ocasió i ens suggereix que aquest reportatge l’hauríem d’escriure en Garamond, una família romana elegant molt fàcil de llegir. Però el que és realment fàcil és escoltar la passió amb què parla d’un projecte que combina la impremta antiga amb el nou disseny. De fet, aquest és el seu lema: “New design, old printing.” Davant per davant de les seves estimades Heidelberg hi ha posat un escriptori per al seu Mac.

FOTOLIT. A l’esquerra, el fotolit, el segon pas, després del disseny digital, abans del clixé i la planxa per imprimir a l’estil de les tipos de Gutenberg

El procés d’impressió comença a l’ordinador, on l’Erika selecciona i retoca les tipografies dels seus dissenys de boda o d’empresa. Sí, personalitza cada família de tipos perquè signifiqui exactament el que diu. Un cop té muntat el disseny, imprimeix el fotolit en una copisteria. “Si modifiquen la tinta negra jo ja he begut oli perquè he de tornar a calibrar totes les meves màquines”, explica. I és que posar-se a imprimir és el que menys costa, més enllà de la mitja hora que s’està per escalfar les Heidelberg, la gran dificultat recau en el procés previ que arriba fins a la planxa passant pel fotolit i el clixé. Aquest últim el fa amb plom, magnesi o zink. “Treballo amb mascareta i prenc totes les precaucions quan tracto amb aquests materials”, ens explica. El que sap ho ha après investigant a la seva kabana, llegint i escoltant tant el senyor Lorenzo com el senyor Ignasi, de l’impremta Fregola de Lleida, l’única que té aquest tipus de màquines a la província.

LA KABANA. L’interior de La Kabana amb les dos màquines Heidelberg. A l’esquerra, l’Erika a l’exterior

A més d’aprendre, el que fa l’Erika és seguir la seva intuïció i vocació, la que des de sempre l’ha impulsat a agafar els tovallons dels bars i gargotejar lletres. Així, tot i que sempre ha portat dins la tipografia impresa no s’ha trobat amb ella cara a cara fins fa un any, quan va començar La Kabana. “Estava realment cansada de medir-ho tot amb píxels, sóc especialista en User Experience i interactivitat digital en webs i aplicacions i m’agrada molt, però és solament mitja part de mi, les tipos de Gutemberg són l’altra part que em completen”, diu amb el somriure que no es treu més que per conduir les seves màquines.

L’Erika estudia la possibilitat de passar un temps al Canadà per aprendre en un negoci d’impremta com el seu

La Kabana és el seu projecte però agraeix no estar sola. “Tinc la sort de comptar amb l’Alex, la meva parella, que a més de donar-me suport emocional també m’ajuda professionalment, ja que és enginyer i m’ha ajudat a posar-les a punt”, explica l’Erika.

PROJECTES. A baix, llibretes dissenyades per l’Erika i un exemple d’invitació de boda feta amb la tècnica Letter Press

Avui, com que veníem, la Kabana és neta i fa poca olor de tinta, solament la pica tenyida de verd Notebook dóna pistes que aquí es treballa fins que marxa el sol i més. Als prestatges i els calaixos hi ha els últims treballs i els projectes futurs, com aquestes llibretes especials amb tapes de cotó orgànic.

TINTES. Algunes de les tintes que utilitza l’Erika són heretades de l’antic propietari. Posar la tinta és un procés tan manual com la impressió.