L'escola dels Torms, un centenari agredolç

Aquest mes de maig se celebra el centenari de la inauguració de l’escola dels Torms. Un aniversari agredolç, ja que també fa cinc anys que la poca canalla que té el poble ha d’anar cada matí a l’escola de Juncosa, perquè no són prou per mantenir obertes les aules.

ELS PRIMERS. Foto dels primers alumnes de l’escola dels Torms el 1918

L’escola va ser construïda per la Mancomunitat de Catalunya i el 18 de maig de 1918, l’escriptor i filòsof Eugeni d’Ors, aleshores responsable de la Instrucció Pública de l’administració catalana, va anar fins a les Garrigues per inaugurar-la. Valeri Serra en va deixar constància a la crònica que en va fer per a La Veu de Catalunya.

ESTRENA. Foto de l’edifici de l’escola dies abans de la inauguració

La Mancomunitat havia estat una iniciativa del catalanisme polític de principis del segle XX per agrupar les quatre diputacions provincials en una sola administració. Hi havia una intenció clara de fer polítiques amb visió de país i apostar per l’obra pública amb la idea de modernitzar-lo. El 1916 va aprovar un pla per millorar la xarxa educativa pública catalana i es va convocar un concurs per escollir les quatre poblacions que hi participarien.

SEGREGACIÓ. El franquisme va trencar amb la modernitat republicana i va imposar la segreció entre nens i nenes a les aules.

Els alumnes dels Torms, sota la direcció del mestre del poble, un jove de Barbens de 24 anys que es deia Joan Benet, van guanyar el concurs de redacció convocat a nivell nacional. “La importància d’aquest esdeveniment no va ser que el poble va aconseguir una escola molt més bonica, que també, sinó que el projecte de la Mancomunitat també incidia en els materials pedagògics”, explica Maria Bardia, que ha participat en la recerca de documentació històrica per a l’exposició i el llibre que s’està elaborant per a l’efemèride. “Fins aleshores l’escola era un lloc fosc i incòmode al mig del poble. L’objectiu de la Mancomunitat, en paraules d’Alexandre Galí i Eladi Homs, responsables pedagògics del projecte, era fer una xarxa d’escoles belles, alegres, higièniques i funcionals”, explica Bardia.

Des d’aleshores l’escola va esdevenir un referent cultural del poble i durant alguns cursos dels anys vint i trenta va arribar a acollir més d’una vuitantena d’alumnes. Després d’estar sota la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera i la Generalitat republicana, l’escola dels Torms va quedar controlada, com totes les altres escoles públiques catalanes, per les autoritats franquistes. “Durant la dictadura aquest impuls per l’educació i la cultura es va veure truncat per la política repressiva del règim, i les dues sales que estaven pensades per ser aula i taller es van fer servir per separar nens i nenes”, recorda la Maria.

ESCOLA VIVA. Fins als anys vuitanta l’escola va anar acusant la pèrdua constant de població, encara que mantenia un nivell d’alumnes suficient per sobreviure

Durant el segle XX la pèrdua de població va ser una constant al camp català, ja fos per onades migratòries a les ciutats o per esdeveniments traumàtics com la Guerra Civil. “Jo tinc cinquanta anys i des que tinc ús de raó que la tendència general era la d’anar perdent alumnes”, recorda Josep Bardia, actual alcalde del poble.

ESCOLA RURAL. Tots els alumnes comparteixen aula i hi ha molta relació entre grans i petits

Des de feia un temps que era una mort anunciada, fins i tot algun curs abans de tancar-la definitivament es va mantenir amb només quatre alumnes perquè l’any següent n’entrarien dos”, explica. “L’edifici està en perfectes condicions, demà mateix s’hi podria fer classe”, diu, “De moment és de titularitat pública però destinat a usos d’ensenyament.” Qui sap si l’escola tornarà mai a ser plena de canalla que li doni vida, de moment el poble no l’oblida.

ELS DARRERS. Foto de grup dels darrers vuit alumnes, de diferents edats, de l’escola dels Torms el passat 2014

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA Una ambició de país truncada Una de les obres més significatives de la Mancomunitat a les comarques de Lleida van ser l’Hospital de Santa Maria de Lleida el 1922. A les Borges Blanques va alçar una biblioteca , que va ser bombardejada per l’aviació feixista el 1938 i finalment enderrocada pels franquistes. Les cooperatives d’Arbeca, Cervera o Sant Guim de Freixenet, d’estil modernista i obra de César Martinell, són tres dels edificis agraris que també van ser iniciativa de la Mancomunitat.