Fotografies que curen

El Joel té ara dos anys. Se sent el seu moviment i joc compartit amb la seva germana, la Lucía, a través del telèfon mentre parlem amb la seva mare, la Davinia. El petit de la casa va néixer nou setmanes abans del que està estipulat com a procediment habitual en termes mèdics, així que va estar a l’incubadora un bon grapat de dies. És una època que la família de la Davinia recorda ara amb fortalesa i tendresa gràcies a les fotografies que van fer a neonats l’equip de Dits Petits, una associació sense ànim de lucre formada per fotògrafs voluntaris.

Dits Petits és una iniciativa dels fotògrafs Victòria Peñafiel, Mireia Navarro i Manu Mestre. Els tres tenen fills que van passar per una raó o una altra per l’UCI de Neonats dels hospitals de Barcelona. Coneixedors de l’angoixa i el desconcert que un viu quan té el seu fill acabat de néixer en plena lluita per la vida connectat a màquines i entubat, van voler contribuir que les famílies que visquessin el mateix tinguessin fotografies per al record d’una situació que, mentre es viu, en l’últim que es pensa és a fer fotos però que quan es reben un sent que eren necessàries i són, en cert sentit, sanadores.

Així ho explica la Davinia: “Si no hagués sigut per Dits Petits, no tindríem imatges de la primera vegada que la Lucía va veure el seu germà. Tampoc tindríem viu el record dels tres i dels quatre fent el mètode cangur amb el Joel o acariciant-lo mentre mirava a l’infinit a través de la pantalla d’una de les màquines a les quals estava connectat, tal com surto en una foto que em va fer la Mireia sense que jo m’adonés de la seva presència”. La Davinia diu que aquestes fotos van ser un canal per desofegar-se de tota la tensió i la por que va viure a l’hospital. “Arribes a casa que encara no toques de peu a terra. Aleshores mires les fotos, que són de moments ja passats, i et deixen connectar amb aquells sentiments des de la distància però amb la possibilitat de plorar i desfogar-te lliurement”. Aquestes fotos les guarden a la carpeta de favorites i serveixen avui dia per subratllar com va ser de fort el Joel, com d’enorme va ser de germana gran la Lucía i la fortalesa de la família de quatre de la Davinia.

Actualment, l’associació ofereix els seus serveis gratuïts als hospitals Vall d’Hebron, el Clínic i la clínica Quiron de Barcelona i en breu també inclouran l’hospital Arnau de Vilanova, amb què han signat el conveni de col·laboració. Després d’haver fet una crida als fotògrafs de Lleida interessats a fer aquest regal a les famílies que passen per nounats, actualment s’estan acabant d’ultimar els preparatius per oferir el servei.

“Si una família vol que fem un seguiment fotogràfic de l’evolució del nadó fins que li donen l’alta, solament ho ha de comunicar a la cap d’infermeria i ens ho diuen a nosaltres”, explica la Victòria. Tots els divendres s’atansen a l’hospital i des del respecte a la intimitat de cada família i pràcticament amb la invisibilitat d’un ninja observen i immortalitzen un gest, un avenç, una respiració profunda, una carícia, mirades, silencis, llàgrimes i somriures. Tot allò que pertany a cada família i que tindrà després. “Si un nadó neix en circumstàncies normals, es tendeix a fer mil fotos, l’alegria fa que vulguis immortalitzar cada segon. Quan els primers dies de vida són així de difícils i angoixants ningú pensa en el record, que allò que viuen també ho voldran recordar i explicar al seu fill com van ser els seus primers dies al món”, diu la Victòria, que afegeix que Dits Petits en realitat fa les fotos per al nadó, perquè quan sigui gran les tingui i no pugui dir allò de “no tinc fotos a l’hospital perquè vaig estar a la incubadora i ningú no me’n va fer”.

La Davinia assegura que “sembla increïble però ara mirem aquelles fotos i no veig tubs i patiment, sinó el meu fill preciós i les mirem i li expliquem la seva història”. La Davinia destaca que “vam descobrir coses a través de les fotos que ens passaven a posteriori i que no sabíem ni que ens les feien, perquè són superrespectuosos. Agrairé sempre que estigués allí la Mireia quan va arribar la Lucía a conèixer el Joel”. Si volen saber més històries i saber més de l’associació: www.ditspetits.org