Flors de boda, canvi de tendènciaLa censura del passi vip i les ‘influencers’

Les flors de boda desapareixen i arriben les flors dels nuvis, pensades per representar-los, per ser una extensió de la seva essència. El sector nupcial ha incorporat en els darrers anys la figura de la dissenyadora floral, que és un canvi de paradigma i amenaça la florista. La coneixem de la mà de Can Gessé, un estudi de disseny floral d’Almacelles.Prohibit mirar Pinterest. El teu ram no el trobaràs allí, perquè l’hem de crear. És únic”. Aquesta és una de les frases que surten sovint a les entrevistes amb les núvies. Un pas previ al disseny del projecte floral d’una boda de la mà de la Raquel Zazurca, de Can Gessé. Pinterest, una xarxa social basada en la inspiració a partir de la fotografia de coses boniques i creatives, “les sobreinforma, les satura i acaben perdent la connexió amb el que realment volen per al seu ram i el dia de la seva boda”, explica la Raquel mentre ens mostra esbossos d’un projecte en què treballa per a aquesta temporada de bodes.

Fins ara, quan una es casava anava a la floristeria i demanava tipus de decoració floral, escollia flors i triava entre els models de rams del catàleg de la florista, com qui tria un vestit a Pronovias. Ja estan fets, pensats per a un tipus de dona al qual potser ens atansem, però no estan creats, com per exemple fa la dissenyadora targarina Alba Minguella, basant-se en qui som, simplement els adapten al cos.

Aquest procés d’anar a comprar les flors de la boda donava com a resultat centres de taula impersonals i deslligats, fins i tot, del ram de la núvia. Les flors de boda estan ferides de mort. Ara el que es busca són flors que representin els nuvis, personalitzades en la seva forma i en els colors. Les núvies

millennial

cerquen ser elles mateixes el dia del casament i saben que les flors han d’aspirar a representar-les, no a ser una de les coses a robar de la boda (de fet, els muntatges dels dissenyadors florals sovint són impossibles de posar d’amagat al cotxe per la seva espectacularitat).

“Quan conec la núvia sempre trobo un o dos trets característics de la seva personalitat o manera de vestir dels quals estirar per compondre el projecte floral. Uns llavis vermells o unes Converse als peus ja m’encaminen cap a unes formes o paletes de color, els dos ítems dels quals parteixo per crear la decoració floral”, explica la Raquel, que apunta que la majoria de núvies li arriben via Instagram. Si les floristes treballen a partir de les flors, els dissenyadors florals ho fan a partir de la persona que els contracta. La Raquel, per exemple, no sap les flors amb què treballarà fins a un mes abans, però el que sí que fixa des del principi són les formes que crearà i els colors que predominaran. “Alguna vegada ha passat que la paleta de colors ve determinada pel vestit del nuvi, com va passar amb la boda del Sergi i la Laura i el marsala, granatós”. Però, generalment, el ram és una analogia, un retrat o projecció de la núvia, de qui és i marca el ritme, la melodia que es percebrà en l’ambient a partir de les aromes, formes i colors. “Cada vegada més, les bodes s’encaminen a tenir una imatge uniforme en què va lligada la gràfica de les invitacions i papereria com les minutes, elements decoratius i disseny floral”, explica la Raquel. De fet, ella, que és també il·lustradora i dissenyadora d’interiors, s’encarrega de fer les invitacions i tota la part gràfica de la festa per fer possible la representació de l’univers de la parella.

La passió pel que fa brilla en com s’expressa sobre el procés creatiu i la seva contribució a crear el dia perfecte d’una parella. “Treballar amb la natura, les flors, té un punt contradictori que et porta a l’estrès més absolut el dia abans. Al ser la matèria primera flor viva, has de saber com evoluciona i reacciona a l’hora de fer les composicions i que estiguin perfectes el dia de la boda. No ho pots fer amb temps, són 24 hores abans.” Tret d’aquestes 24 hores, la creativitat de la Raquel flueix a Can Gessé, un parc de les olors a Almacelles creat per la seva mare, la Lourdes Sorribas, on s’organitzen tallers per traspassar els seus coneixements sobre les propietats de les plantes. Solament sortir del cotxe i respirar a Can Gessé el visitant nota com rebaixa el ritme cardíac i el cos es predisposa a l’obertura necessària per aprendre i viure. Aprofitant l’efecte d’aquest espai que fa anys era la torre de la família i, abans, la granja de porcs de l’avi de la Raquel, Can Gessé organitza festes com les Crown&Photo per passar una estona entre amigues. Si en volen saber més, visitin la pàgina web: http://cangesse.blogspot.com

La Barcelona Bridal Fashion Week

celebrada l’últim cap de setmana d’abril va tenir tres paraules clau: espectacle,

influencers

i

vip

. Encara que l’organització segueix subratllant l’objectiu final d’aquesta trobada internacional que marca tendència al sector de vestits de boda, les col·leccions queden cada cop més en segon pla engolides pel desplegament dels attrezzos, la música i, en general, la posada en escena, en què sembla que competeixen a la Bridal les grans firmes. Així, Pronovias va obrir la setmana de la moda nupcial traslladant els assistents al jardí que el pintor impressionista Monet tenia a Giverny. Aquest va ser el primer gran espectacle, al qual, com passaria amb la resta de grans dissenyadors, solament van poder accedir les

celebrities, influencers,

blogueres

i altres vip.

Una de les crítiques més silenciades de la Barcelona Bridal Fashion Week és que cada cop és més difícil accedir a les desfilades per als professionals del sector, com ara estilistes, propietaris de botigues de núvia o

wedding planners

. Al

front row

de les presentacions de col·leccions es veien protagonistes de comptes d’Instagram, Pinterest i Facebook

smartphone

en mà retransmetent en directe el que vivien, etiquetant dissenys i amb passi lliure a

backstage

i festes diverses. Avui dia, el mercat del sector nupcial està a internet i les xarxes, tal com destaca el dissenyador Jordi Dalmau a l’entrevista que li vam poder fer. Les futures núvies es deixen aconsellar per les

blogueres

i busquen el vestit que els acompanyarà al seu gran dia entre els

feeds

i els

stories

, seguint etiquetes com per exemple #novias2018 #novias2019 o #mecaso.

Una altra col·lecció i desfilada que s’esperava amb ganes era la de Rosa Clará. La seva va ser una de les que es van celebrar fora del recinte de la fira, una tendència que va en augment ja que als grans se’ls queda petit l’espai tot buscant superar i superar-se en espectacularitat. Així, Rosa Clará va fer desfilar les seves models pel recinte modernista de Sant Pau, patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Els vestits de YolanCris van lluir sota la font màgica de Montjuïc, per on passejaven les models amb les Converse All Star. Perquè ja no hi ha normes per ser una mateixa el dia de la boda. Aquestes desfilades estaven reservades per a uns quants i les vam haver de veure per televisió, encara que fóssim allí. Ni tan sols els compradors dels vestits de les marques esmentades tenien accés al recinte.

Una desfilada a la qual sí que vam poder accedir amb passis especials va ser a la de Jesús Peiro. Des de tercera fila vèiem com tot començava amb una projecció d’una entrevista a Merche Segarra, directora creativa de la firma, i la seva filla, que explicaven la seva experiència a l’haver estat vestides per la firma per a les seves respectives bodes.

Trenta anys de diferència entre una boda i una altra, mare i filla, els mateixos que té la firma que presentava Heritage amb escots

halter

, lleugeresa i llaços. Finalitzat aquest espectacle, la multitud ens empenyia cap a la sortida, ni tan sols funcionava, per sobrecàrrega, la connexió al WhatsApp, que jo necessitava per passar a entrevistar Cristina Tamborero després de la seva presentació. Finalment, vaig aconseguir contactar amb la Laura, la responsable de blogueres mundials i mitjans que havia de donar-me la polsera per entrar a entrevista la Cristina. Tot eren presses i nervis entre els treballadors, com ara la Laura, que no feia més que posar normes i prohibir. Alguna cosa està canviant a la Bridal. Encara recordo amb afecte com en edicions anteriors vaig poder entrevistar amb calma Jesús del Pozo i fer broma amb Victorio & Lucchino.