Música en òrbita
Hergé va estar prou encertat quan va imaginar-se com seria viure fora de l’òrbita terrestre per escriure i dibuixar ‘Objectiu: la Lluna’. Setanta anys més tard dos lleidatans participen en un projecte científic a nivell internacional per desenvolupar expressions artístiques en absència de gravetat.
La curiositat és un dels grans motors de la humanitat. Mentre l’egoisme i la por han generat conflictes, odis i rancúnies, la curiositat és el que motiva els físics, els pintors, els metges, els arquitectes, els biòlegs, els músics o els exploradors autèntics. Preguntar-se per què passen les coses o quines coses poden passar. Durant segles la descoberta del nostre propi planeta va ser el que va moure les grans expedicions dels vells imperis europeus. Als governants els movia l’esperit de conquesta, a molts dels expedicionaris els motivava descobrir el món. La Guerra Freda va representar el revulsiu en la lògica de l’expansió, una altra vegada es van conjurar els interessos polítics i els científics: com era el món fora del nostre món? La humanitat ha arribat a la Lluna i ha enviat aparells a Mart. Els científics encarregats de les diferents expedicions han hagut de resoldre qüestions pràctiques per a la gestió de les naus i la cobertura de les necessitats fisiològiques.
The Zero Gravity Band és un projecte que no intenta buscar respostes a qüestions pràctiques sinó que es fa preguntes en àmbits tan intangibles i alhora tan necessaris com l’art. La música no és nutritiva des del punt de vista fisiològic i és, tanmateix, un dels aliments més universals de l’ànima. “L’art és una de les activitats que ens distingeix de la resta d’animals, forma part de la nostra essència i el que fem és preguntar-nos com serà l’art quan la humanitat comenci a viure de manera regular a l’espai”, explica Albert Barqué-Duran. Originari de Mollerussa, és investigador en ciències cognitives a la City, Universitat de Londres. Ell i el compositor i productor Marc Marzenit, també de la capital del Pla d’Urgell, participen en el projecte amb Elisa Ferrer, directora del Vestibular Multisensorial Embodiment i professora del departament de Psicologia de la Royal Holloway University, Universitat de Londres, considerada la partner científica del projecte.
22 SEGONS. És el temps que tenen els viatgers dels vols parabòlics per experimentar la ingravidesa
“Quan estàs en una atmosfera amb absència de gravetat passen moltes més coses que el fet de moure’s volant per l’espai, instruments com el piano o una bateria no tenen sentit, no es poden fer servir de la mateixa manera”, explica Marzenit, “això no només condiciona el tipus de música que es pot composar, sinó que ens convida a crear nous instruments pensats per a aquest nou estat”. Durant la carrera aeroespacial que van protagonitzar els russos i els Estats Units als anys seixanta del segle passat, un dels problemes que van plantejar era com s’ho farien els astronautes per escriure a mà. La llegenda explica que la NASA va gastar milions de dòlars inventant un bolígraf que pogués escriure en absència de gravetat i els russos van optar per fer servir un llapis. “Tenim la gravetat tan interioritzada que no és tan fàcil preveure què passarà amb el que dissenyem a la Terra quan estiguem a l’espai”, diu Marzenit.
“En paral·lel als nostres treballs uns investigadors del Massachusetts Institute of Technology, dels Estats Units, també estaven investigant sobre música en condicions de gravetat zero”, explica Barqué-Duran, “i va ser molt interessant veure que compartíem els mateixos problemes, que havíem comès errors similars en les previsions de com el seu instrument dissenyat per a la composició i interpretació en absència de gravetat interaccionaria en aquelles condicions. Jo mateix he dissenyat un prototip, el Savnac, per poder pintar a l’espai”.
VESTITS ESPECIALS. Fets per l’Institut Europeu del Disseny pensats per estar en espais sense gravetat
Pensar, preveure, imaginar i dissenyar. Els vols parabòlics els van fer amb els vestits especials de la companyia francesa que els gestiona. “Per al xou de la Zero Gravity Band vam buscar la col·laboració de l’Institut Europeu del Disseny perquè ens fessin uns vestits que tinguessin una doble dimensió, que estiguessin pensats per transformar-se quan no hi hagués gravetat”, diu Marzenit. “Aquest no és projecte per fer un xou amb l’única intenció de passar-ho bé, és una recerca científica vestida d’art, una investigació que comença a treballar en un entorn que a poc a poc ja forma part de la nostra realitat”, diu Barqué-Duran. A mesura que viatjar a l’espai esdevingui una normalitat l’art serà una necessitat, i la Zero Gravity Band serà un referent.
SÓNAR Festival sensorial Durant la propera edició del festival Sónar de Barcelona, entre el 13 i el 16 de juny, la Zero Gravity Band es convertirà en una experiència immersiva de 360 º en imatge i so en col·laboració amb Playmodes de Girona per a la instal·lació lumínica i Eurecat per al sistema de so 3D. “Hem recuperat la música composada en absència de gravetat i l’hem tornat a refer per intentar aproximar la gent a les sensacions que el cos experimenta en absència de gravetat”.