Dissenyadors KM 0

Alguns dels millors olis d’oliva arbequina verge extra del món es venen en garrafes de plàstic de cinc litres i unes etiquetes que va dissenyar el fill del cosí del president de la cooperativa del poble fa vint anys. Aquesta és una realitat que encara és habitual a les nostres contrades. Per als consumidors locals és un luxe poder gaudir d’un oli de primera qualitat a preus populars; per contra, en un mercat global cada vegada més competitiu no els surt a compte transmetre la idea que el fruit del seu esforç no té cap tipus de prestigi i s’ha de vendre a granel.

EDU BLASI Aquest il·lustrador i dissenyador participa dels canvis d’estètica que a poc a poc s’introdueixen al món de la fruita. També ha dissenyat una capsa per vendre cireres de Caberol a botigues gurmet i l’ampolla de la cervesa Ponent Roots de la Vella Carabana,  vinculada al festival del mateix nom.

Una de les observacions, crítiques o lamentacions històriques que es fan al voltant de l’or líquid de les comarques lleidatanes és que hi ha grans comercialitzadores, tradicionalment italianes, que el compren a l’engròs i el revenen en petites ampolles de disseny exclusiu als principals mercats internacionals. Resignar-se no és una opció amb gaire futur, per això cada vegada hi ha més productors que han arribat a la conclusió que a la llarga sortirà més a compte jugar a fer d’italians. “És veritat que l’oli és un producte que el tenim tan interioritzat a la nostra gastronomia que no està diferenciat al mercat”, explica el dissenyador Pau Llop. “Mentre que el vi sabem que no és el mateix un de barat en bric que un d’ampolla, amb l’oli encara l’adquirim tot sense fer gaires distincions, no tenim el costum de comprar un oli especial en una ampolla de disseny.” Aquí potser encara no, però molts productors estan apostant per fer línies d’alta gamma pensades per a botigues gurmet, d’aquí i de fora. “Fruits de Ponent vam renovar la imatge corporativa fa uns anys, i quan es tracta de fer productes per vendre al detall mirem que l’estètica sigui molt acurada, que el disseny de l’ampolla i les etiquetes responguin als conceptes que volem transmetre”, confessa Santi Bonet, cap de comunicació de l’empresa. Per al disseny del seu oli, L’Or de Ponent, van posar-se en contacte amb Rut Alba, de l’estudi Latipo de Lleida. “D’uns anys ençà cada vegada hi ha més empreses que aposten per estudis de disseny del territori, en el fons hi ha una complicitat que al final es transmet al producte. Ets del país, coneixes la manera de fer de la gent, el treball que hi ha al darrere de fer oli, vi o cervesa, com és el clima i la terra”, explica la Rut. Un disseny és alguna cosa més que un dibuix més o menys bonic, “ha de transmetre una sèrie d’idees que, encara que el client no les reconegui de manera conscient, li arribi el missatge”.

El sector del vi va ser un dels primers a fer el pas. No es van renovar, van començar de zero. “Costers del Segre no era una denominació amb una llarga tradició, com La Rioja, per exemple, en la qual pesaven els noms i una estètica molt clàssica; la majoria són cellers joves i des del primer dia van apostar per dissenys més moderns”, diu Llop. La majoria van anar a buscar dissenyadors de Barcelona, però la mateixa DO li va encomanar a ell el projecte de renovació de la marca. “El logotip que teníem fins ara”, apunta Maria del Mar Sánchez, cap de comunicació de la DO, “ja no representava el sentit dels nostre vins; una bóta és un concepte massa genèric, que ningú pot identificar amb una zona concreta, i al mateix temps, ja no és representatiu del sector perquè cada vegada hi ha més vins que es fan amb inox, pedra o ciment”, raona Sánchez. “Per a la nova imatge necessitàvem parlar de la característica que ens uneix: la diversitat. Per això vam acceptar la proposta de jugar amb el número 7, que és el número de subzones que té Costers del Segre. Alhora necessitàvem un disseny molt neutre que fos capaç d’adaptar-se a totes les etiquetes de vins, que també són molt diferents.”

131.GD Aquest és dels pocs estudis de Lleida que han treballat al sector vitivinícola de Ponent. Per una banda van dissenyar el box de vi de taula per a l’Olivera de Vallbona, celler pel qual també van fer les etiquetes del vi Únic. També és l’estudi que s’ha encarregat de redissenyar tota la imatge de la denominació Costers del Segre, una imatge que ha de donar sentit a una DO molt complexa com és aquesta.

El disseny no és un quadre que es pugui entendre per si sol, “cada producte té una sensibilitat diferent i has de saber, no només qui és el teu client, sinó també qui és el client final que ha de consumir el producte. Per això has de conèixer el mercat i la competència”, diu Alba. “Has de saber com es veu el teu disseny al lineal –a les prestatgeries del supermercat–, com queda i en què es distingeix dels altres. Quan un sector no el coneixes bé també anem a fer treball de camp, comprem la competència directa, analitzem com treballen els altres i què podem aportar nosaltres”, explica, “tota aquesta feina està al darrere d’un projecte de packaging i sovint no es veu”.

SOPA GRAPHICS Més que treballar amb productes han fet feines per a campanyes publicitàries. Van col·laborar amb la campanya Gustum de la Diputació per fomentar el consum de productes locals de qualitat. Sopa estava al darrere del disseny de la Ruta de la Cervesa, del consell comacal del Pla d’Urgell i la Cuina del Préssec Groc, integrada dins el Fruiturisme de l’ajuntament d’Aitona

Els colors, les lletres, les il·lustracions..., tot el que envolta un producte està pensat per seduir-nos. Rebem tants inputs cada dia que ens inciten al consum que, si et poses al lloc del productor, és fàcil entendre que costa molt fer-se un lloc. “El que està clar és que no fer res, quedar-se quiet i mantenir l’estètica de fa vint anys no és una bona manera de posicionar-se”, explica Edu Blasi. Treballa per al sector de la fruita a l’engròs, el qual no té tanta preocupació per l’estètica com aquell que ha de competir al mercat del petit consumidor, “però després són marques que han d’anar a fires internacionals i fer estands o produir milers de caixes per al sector majorista, per a espais com Mercabarna. El procés és lent i molts productors dubten, però quan el seu veí ha fet el pas i té unes capses noves i més boniques, aleshores s’adonen que les seues estan desfasades estèticament i també volen fer el pas”, reflexiona, “i aleshores comencen a interessar-se per renovar la imatge”.

LATIPO És un dels estudis de Lleida que més ha treballat amb productes gastronòmics, tant de Lleida com d’altres contrades. Mel i Torrons Alemany és un dels clients que ha apostat més fort per les seues propostes. Cerveses Ponent li han encarregat el redisseny de tota la marca i Fruits de Ponent també li va encarregar la imatge de l’oli Or de Ponent. Bolets, salses, ametlles garrapinyades o vi són alguns dels productes amb els quals treballa habitualment.

La crisi ha obligat molts productors a buscar-se la vida fora del mercat local i nacional, per fer-se un lloc al món anglosaxó has d’estar molt convençut que el teu producte s’ho val i estèticament has d’estar a l’altura de les circumstàncies. Josep Sala, de Cerveses Ponent de Seró, explica que “volíem renovar l’estètica de tota la marca, sortir del mercat local i buscar una imatge que fos més internacional, que no tingués tantes referències locals; vam estar parlant amb la Rut Alba per tirar endavant. Buscàvem una imatge més neta i que es pogués adaptar a les diferents cerveses que anirem traient”. El que funciona, sobretot, és la confiança entre els professionals i els clients. “El que nosaltres hem de tenir molt clar és que s’ha de captar el missatge, que el client tingui la certesa que la nostra proposta és el que millor transmet el seu esperit”, comenta Xavi Hosta, de Sopa Gràphics. “Nosaltres hem treballat sobretot per a administracions dins una campanya paraigua que es deia Gustum, pensada per tractar diferents iniciatives que volen fomentar el consum de productes locals com la cervesa, el préssec. Quan entres a participar dins una campanya que ja té un rodatge també t’has d’adaptar al que busca el client; a vegades pots fer un treball des de zero i a vegades has de fer-ho en un context que ja té unes directrius.”

La cultura visual de les noves generacions està cada vegada més connectada al món a través de les xarxes. “Sobretot es nota quan passen gent més jove al davant de les empreses, tenen molt més interioritzat que cal tenir una bona imatge i que això demana d’apostar per professionals del sector”, apunta Edu Blasi. La globalització obliga les empreses a buscar mercats fora del món local, i quan ja no hi ha una relació de confiança personal amb el client final, la marca queda subjecta a la imatge que projecta. “Un bon disseny també porta implícit un interès, una sensació que et creus el producte”, apunta Rut Alba. “A les terres de Lleida s’està superant aquest sentiment d’inferioritat o de creure que allò que es fa fora sempre és millor.” Igual que els mateixos productors creuen que el seu treball és una aposta imprescindible per tal de sortir a competir al món, també comencen a pensar que els dissenyadors de Ponent són els millors per captar la seua essència, per transmetre l’autenticitat del seu esforç.