Conèixer el Pallars al ritme de “Què farem, què direm”

Si busquem els Minairons a Google de seguida ens surten les referències a la mitologia popular pallaresa i als diferents contes que Pep Coll ha escrit a partir d’aquesta llegenda popular. Si cliquem a les imatges, la majoria de representacions que se’n fan ens recorden els follets celtes o els gnoms nòrdics de barret vermell i punxegut. Hi ha poques versions que s’escapin d’aquest imaginari, i aquesta és l’escletxa per la qual ha volgut passar Toni Pomé per crear el seu propi món minairó. “La meua dona és valenciana i havia treballat molts anys al sector del turisme cultural.

Quan va descobrir les potencialitats del Pallars tenia molt clar que hi havia espai per créixer des del punt de vista de la difusió del patrimoni”, explica el Toni. Aquesta idea va quedar latent en la memòria familiar, gairebé oblidada, fins que un accident de moto va obligar el Toni a estar-se a casa. “Entre el dolor, les limitacions i el fet de no poder treballar passava moltes hores a casa sense fer res, només tenia temps per pensar”, recorda. “Aleshores vaig recuperar els minairons, aquells personatges que formaven part de les llegendes pallareses”. Amb el seu fill Oriol s’havien llegit la novel·la de Pep Coll que havia donat a conèixer aquests petits éssers entre els adolescents de mig Catalunya: Què farem, què direm?

Al compartir en família les aventures dels minairons el Toni es va adonar que “no hi havia una representació gràfica d’aquests éssers que fos pròpia del Pallars i atractiva per als més petits”.

Aleshores es va engrescar en una aventura, donar forma als minairons, imaginar-los i convertir-los en una realitat. “La meua primera opció va ser trucar a la meua germana, que es dedica al món de la il·lustració i les Belles Arts, i amb ella vam començar a fer els primers esbossos.” Hi ha qui els descriu com petits punts de llum que surten del canut on viuen, per això ens els vam imaginar com els fallaires que baixen per les muntanyes la nit de Sant Joan”. El primer objectiu va ser fer samarretes i vendre-les durant les baixades de falles de la zona.

“Jo no havia dibuixat mai, no sabia fer ni una rodona, però com que tenia tot el temps del món i necessitava ocupar-lo per no obsessionar-me amb el dolor de la lesió, vaig començar a mirar tutorials per saber com utilitzar programes com el Photoshop.” Es van imaginar els minairons com uns petits fallaires, però els quedava la feina de pensar com són quan s’enfaden.

La llegenda explica que viuen per milers en un petit canut de cosir, i que a l’obrir-lo ens demanen que els manem feina; si no ho fem així, s’enfaden i ens poden matar o fer malbé tota la collita. La llegenda, amb diferents variants, s’estén per tot el Pirineu, i el Toni va tenir la pensada de representar-los com uns senglars. “Hi ha dibuixos que s’imaginen els minairons enfadats com uns dimonis, nosaltres els vam donar forma de senglar perquè son els animals que fan malbé els camps”.

Amb aquesta idea va començar a crear tot un món sota la marca MonMinairons, inspirats en les llegendes populars i la literatura de Pep Coll. “Una vegada tenia els personatges generals vaig recuperar aquella idea de la meua dona, l’Olívia, de valorar més el patrimoni pallarès.” El Toni no es rendeix fàcilment i, encara que no havia escrit mai, es va llençar a l’aventura de fer un llibre.

“La història gira al voltant d’un minairó que es perd i com els seus companys el comencen a buscar: comencen a Àger i van pujant fins a Perves. Al final vaig escriure i il·lustrar la novel·la jo sol”, explica, “aprofitant tot el recorregut per conèixer altres personatges de mitologia pallaresa, com les dones d’aigua, o personatges reals”.

El llibre no és només un recorregut per monuments, la història o el paisatge pallarès, “també transmet valors com el treball en equip o l’amistat perquè amb l’excusa de l’aventura els més petits puguin anar interioritzant aquestes idees”, reconeix Toni Pomé. Hi haurà una segona part? Sembla que de motivació no en falta.