Esportistes amb armadura

La plaça del Castell de Montsonís és plena de cadires de festa major encarades cap a un tancat de fusta que, després, descobrirem que es diu lliça. No és festa major en aquest nucli agregat de Foradada, però sí que hi sona música, al més estil Joc de Trons, i d’aquí a pocs minuts assistirem a un autèntic espectacle. A la sala d’exposicions del castell de Montsonís, que és l’última estança per la qual passa qui fa la visita guiada abans de sortir a l’exterior, hi ha un grup d’unes 20 persones que es preparen per lluitar.

El soroll del que semblen cadenes de ferro és d’armadures, se senten les instruccions del Cristian Bernal, el capità d’aquest grup de cavallers que són, en realitat, esportistes, dient: “El combat a terra fa mal. Si caieu, cobriu-vos.” Ens envaeix una certa inquietud. No sembla que siguin actors preparant un espectacle. La Fundació de Castells Culturals de Catalunya, Castells de Lleida i l’ajuntament de Foradada anunciaven per avui, igual que pel 2 de juny i pel proper 20 d’octubre, un combat medieval del grup Born Combat Medieval i el desconeixement previ convidava a imaginar-se un espectacle, una representació teatral.

Un dels organitzadors i escuders ajuda el Didac a col·locar-se l’armadura.

“No. El combat medieval que veureu avui no és teatre, ni representació del que eren els combats a l’edat mitjana, és exactament un bohurt, nom antic amb el qual es denominava el tipus de combats que mantenien els cavallers per entrenar-se en temps de pau i estar preparats pels temps de guerra”, explica el David Biosca, president del Born Combat Medieval, de Barcelona, l’únic grup que hi ha a Catalunya. És baixar les escales que condueixen a aquesta sala del castell, propietat de Carlos de Montoliu, baró de l’Albi, i la seva esposa, i sentir-se viatgera del temps.

La Jade ajuda el David a cosir una placa que cobreixi un tros de cintura al descobert.

La Maika i la Jade van vestides amb robes d’una sola peça que fan de vestit, llarg fins als peus i marcat en dos peces per una corda lligada a la cintura. Són les escuderes, les que procuren que els cavallers ho tinguin tot a punt per al combat i mentre es desenvolupi. “Vaig conèixer aquest esport a través de la meva parella, el Dani, i em va fascinar i en prenc partit fent d’escudera. No em veig lluitant”, diu la Jade mentre acaba de cosir una placa metàl·lica al gipó encoixinat a l’alçada de la cintura. “No pot quedar cap part del cos al descobert. Ens donem cops amb armes de metall, reproduccions exactes de l’època; no estan esmolades, això sí. Però les normes són estrictes i clares, per a la nostra seguretat”, explica el David.

“Aquí ens peguem molt però ens fem poc mal”, diu l’Adrián, un lluitador de que fa un any que el practica. Ell, com la resta de membres del Born Combat Medieval, fa arts marcials i el és un pas més enllà, que requereix d’una combinació perfecta de tècnica i preparació física. Les armadures pesen entre 30 i 35 kg i les armes no baixen del quilo i mig.

La Jade ultima el vestit del Dani abans que aquest surti a lluitar a la lliça de Montsonís.

Amb aquests números, moure’s a la lliça és feixuc; atacar, un gran esforç, i protegir-se, una necessitat que desgasta físicament i mentalment. Aquest esport es practica a Espanya des de fa poc menys de cinc anys. Arriba des d’Europa, on fa més de 25 anys que s’organitzen en lligues i tornejos que arriben a competicions internacionals. L’última Batalla de les Nacions, com es coneix aquesta competició mundial, va tenir lloc a Barcelona l’any passat. Hi ha dones. Vuit a tot Espanya i una d’ella és la Celia, que avui surt a la lliça de la plaça del Castell de Montsonís. “Vaig descobrir el a través del meu germà. Vaig començar d’escudera i fa un temps vaig fer el pas a la lliça. Quan vaig poder estalviar els 1.000 euros que m’he gastat en l’armadura. I això que l’he fet a peces i és de segona mà...”.

“Jo sóc lluitador però ara estic lesionat i com que tinc la formació d’àrbitre, doncs ho faré avui, que és un torneig intern i no puntua”, explica. Sí, les cadires de festa major s’encaren cap a un combat real, res de representacions i teatre medieval. Castells de Lleida, la Fundació Castells Culturals de Catalunya i l’ajuntament de Foradada han apostat per aquesta experiència pionera que és portar el allà on li és propi, als entorns medievals.

“Sempre provem les noves activitats al castell de Montsonís abans d’exportar-les a la resta de castells de la fundació, com hem fet amb els concerts, per exemple”, explica el Ramon Orpinell, director gerent de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, i impulsor principal d’aquesta nova activitat que a partir d’ara s’estudiarà que s’ofereixi també en altres castells de Catalunya. “Al principi, teníem les nostres reserves. Véns a veure un espectacle i et trobes amb un esport de contacte, dur i que pot resultar violent des del seient. Però ens ha sorprès gratament l’acollida que ha tingut. La gent s’hi ha interessat i ha descobert que és un esport, amb molta tècnica i seguretat al darrere, i que promou valors com companyonia, competitivitat sana i fins i tot convida a l’estudi de la història”, explica Orpinell.

La ràtio de lesions del combat medieval s’atansa a la del rugbi. “Tot esport té el seu risc. El que més pateix en el nostre cas són els genolls”, explica el David, mentre mira com lluiten el Didac i el Dani. El primer porta una armadura mongola, igual que l’Adrián. “En el meu cas la vaig escollir perquè no cabia en cap altra”, fa broma l’Adrián. Els cavallers de l’edat mitjana vestien així. Els materials i patrons són fidels als de l’època. El bohurt dóna peu a la conservació d’oficis antics a Rússia, sobretot, que és on construeixen les armadures i armes. Les sabates de cuir les compren també a artesans que segueixin el model de l’època corresponent a aquest tipus de combats medievals. S’acaben les paraules.

Comença el torneig Pro Fight. Dos a la lliça i dos més, els següents, s’asseuen concentrats tot mirant el combat. Una salutació de lluitadors prèvia al senyal de l’àrbitre i comença la lluita.

La lentitud dels moviments dels combatents dóna solemnitat a cada cop. Els que van directes a la cara fan tancar els ulls als espectadors, que s’animen a cridar el nom del lluitador pel qual es decanten a partir del tercer combat i gràcies a les explicacions del Cristian Bernal, el capità i un dels millors lluitadors espanyols, principal impulsor de l’esport a Espanya, va oferint als assistents micro en mà. La tarda acaba amb tres guanyadors: el Cristian, el David i el Dani. Però a la plaça de Montsonís tothom marxa amb la satisfacció que donen els descobriments. Recordin, el proper 20 d’octubre, nova cita a Montsonís.

DADES • El combat dura uns minuts o quan un dels dos lluitadors no pot més, d’esgotament. També pot determinar-ho l’àrbitre. • Els lluitadors porten a sobre entre uns 30 i 35 kg d’armadura que fa que els seus moviments siguin més lents i feixucs. • L’armadura pot costar entre 1.000 i 2.000 euros. Es pot encarregar per fer-se nova a artesans de l’Est o bé comprar-la de segona mà.

MÉS INFORMACIÓ • Proper combat: El pròxim combat medieval serà el 20 d’octubre a Montsonís. • Born Combat Medieval: Si volen saber més sobre bohurt o combat medieval, els trobaran a Facebook i a Instagram com a @borncombatmedieval. • Castells: www.castellscatalunya. com i www.castellsdelleida.com