Qui era Antoni Bergós?

Quan María José Huete va arribar a l’escola Antoni Bergós de Butsènit va sentir curiositat pel personatge que donava nom al centre. “Té un carrer a Lleida, surt a l’Enciclopèdia Catalana... però no sabia qui era, realment”. Així que aquesta mestra vocacional, directora d’aquesta escola de l’Horta de Lleida va decidir aprofitar el centenari del centre per descobrir qui era Antoni Bergós. En paral·lel, l’Anna Bergós, néta d’aquest enginyer agrícola i advocat, va sentir la necessitat d’esbrinar més coses de l’avi Ton, com ella el coneixia. Va fer una cerca a Google i va descobrir l’escola Antoni Bergós de Butsènit. “Potser són els meus orígens lleidatans, però tinc unes amigues amb les quals de tant en tant fem una caragolada i els vaig dir que aquest cop aniríem una mica lluny de Barcelona, a Butsènit, perquè volia veure aquesta escola”. L’atzar va voler que el cap de setmana que van arribar a aquesta partida de l’Horta de Lleida fos la data escollida per celebrar un dinar de germanor amb motiu del centenari de l’escola. “Tenia el cuquet de no haver aconseguit contactar amb la família Bergós” –lamenta María José Huete– “i, de sobte, surto un moment de l’ermita, on fèiem la festa, i para un cotxe. No m’ho podia creure: una noia em preguntava per l’escola perquè duia el nom del seu avi i li feia gràcia veure-la!” L’Anna Bergós també va quedar molt parada quan va saber que s’havia adreçat, sense saber-ho, a la directora del centre i que, just aquell dia, se celebrava l’aniversari d’aquesta escola rural. “Tornaré amb el pare”, els va dir quan es va acomiadar. I així ho ha fet aquest estiu.

Antoni Bergós es va establir a Barcelona el 1943, quan se li va commutar la pena de mort a la qual havia sigut condemnat en un judici sumaríssim. “Però mai no va oblidar els seus orígens. Venia molt a Lleida, de fet”, assegura el seu fill Joan Jordi. Només tenia 37 anys quan va esclatar la Guerra Civil, però ja havia deixat petjada. Va ser líder d’Acció Catalana, impulsor de l’Ateneu Lleidatà, de la Cambra de Comerç, de l’Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre... També va dirigir la revista Vida Lleidatana, va organitzar l’Exposició de Maquinària Agrícola de 1928 i va crear el Sindicat d’Advocats. A més, va ser ponent de la divisió territorial catalana que es va fer el 1932 i que la Generalitat va adoptar el 1936. Com a polític, el 1931 va entrar a la Paeria al capdavant dels republicans. És només una pinzellada del compromís cívic i polític d’Antoni Bergós que li va valer la Creu de Sant Jordi el 1981, entre altres reconeixements.

Era germà de l’arquitecte Joan Bergós (1894-1974), un altre lleidatà il·lustre. Els Bergós, com se’ls coneixia, van prendre el relleu a d’altres nissagues il·lustrades que van liderar la vida cultural i política de Lleida abans de la guerra i tot i ser molt més joves que els germans Jaume i Magí Morera, també van formar part de la mítica tertúlia del Xop-Bot.

De ben segur que aquesta època daurada va ser un refugi en el qual va poder sobreviure a la presó. “Penseu que durant sis mesos va estar pendent d’execució i que tot i ser-li commutada la pena va passar vora cinc anys empresonat a Lleida i a la Model”, recorda el seu fill. Un infern.

En el llibre de Josep Cruanyes Els papers de Salamanca, s’explica que la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos va escorcollar entre 1938 i 1939 el domicili de Bergós perquè era dirigent d’Acció Catalana i president del Sindicats d’Advocats, adscrit a la UGT. Aleshores ja era pres a la Model i va ser condemnat a pagar 100.000 pessetes de l’època per aquesta activitat. A més, al seu despatx es guardaven documents del Col·legi d’Advocats, que aleshores no tenia seu, i que també van ser requisats i traslladats a Salamanca.

Malgrat els records amargs i la tristor de la postguerra, quan Bergós va ser alliberat es va implicar amb les activitats culturals del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, fundat el 1927. “Quan era petit, em portava molt a Lleida. Encara recordo que a Rufea hi havia una casa que es deia L’Antiga i que era on anàvem a dinar”, recorda Joan Jordi Bergós. La seua filla Anna ens fa notar que, amb els anys, pare i fill s’assemblen cada cop més. Ella mira diaris lleidatans de 1986 on s’informa àmpliament de la mort de l’avi Ton, un “patrici lleidatà”, segons un dels titulars. Han decidit començar la seua visita a Lleida a la Biblioteca de l’IEI perquè aquí és on hi ha el llegat bibliogràfic d’Antoni Bergós, amb una important col·lecció de llibres en braille. “Sempre m’havia preguntat per què Bergós tenia tants llibres en braille”, reconeix Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura i antic director de l’IEI. “El pare es va quedar cec però no va renunciar a llegir”, explica el fill d’Antoni Bergós. La néta es mira els exlibris i alguns dels exemplars de la biblioteca de l’avi que feia molts anys que no veia. “De casa seua, al passatge Marimon de Barcelona, el que més recordo és el despatx, ple de llibres i arxius, amb un bust de l’avi. I un gos petaner que tenien ell i l’àvia Mercè que es deia Tap”. Més de trenta anys després de la seua mort, la memòria d’Antoni Bergós s’ha esvaït, però no s’ha esborrat del tot.

Bergós, present a l'Aplec de Butsènit Diumenge que ve se celebrarà el tradicional Aplec de Butsènit, que enguany servirà per posar punt final als actes del centenari de l’escola Antoni Bergós. La directora, María José Huete, explica que està previst que es bategi un gegant que s’ha fet des del centre i que portarà el nom d’Antoni Bergós. “Estem molt contents per com s’ha implicat tothom en l’efemèride”, subratlla. Huete es refereix als Serveis Territorials d’Ensenyament i a la Paeria, que els han fet suport durant tot l’any, però també als pares, als veïns de la partida i als exalumnes del centre, que se l’han fet seu. “En un centre tan petit s’estableixen unes relacions impensables en escoles més grans i amb més recursos, i això fa que un projecte tan ambiciós i transversal com el centenari de l’escola hagi estat un èxit. Som una gran família”, assegura. Una família amb setze fills, els setze alumnes que tenia el centre el curs passat.  L’escola va néixer el 1917 i es va ubicar a l’ermita de Butsènit fins al 1992. Actualment forma part de la Zona Escola Rural ZER de l’Horta de Lleida, cosa que li permet compartir docents especialitzats amb centres d’altres partides i de pobles propers. Els nens també compten amb un altre tipus de mestres, exalumnes pagesos que els connecten amb l’entorn rural del centre i els ensenyen a cuidar els arbres del pati i, fins i tot, a veremar.