Finestres al món, finestres del món

Marc Roca és un dels primers aficionats a la imatge que es va fer un perfil a Instagram. Set anys i més de dos mil fotos compartides donen per trobar un camí propi. Les fotos sempre són fetes amb el mòbil i s’ha especialitzat en arquitectura en blanc i negre. Les finestres són una de les seues fixacions particulars. Les raons romàntiques i les explicacions conceptuals per justificar qualsevol de les nostres dèries creatives tendeix a fer-nos creure que habitem en un pedestal. Confessem les nostres obsessions i ens sentim moralment amb dret a dir que som artistes, una espècie que flota per damunt de la resta. A peu de carrer, sense voler ser el centre de totes les mirades ni penjar-se cap etiqueta d’enfant terrible, hi ha gent que es mou per instints més prosaics, que gaudeix captant un moment i no hi dóna gaire més voltes. Marc Roca (@marc_rp) va ser dels primers que va fer-se un compte a Instagram. “El 2011 era una aplicació que només funcionava amb iPhone, després ja va aparèixer la versió per a telèfons Android. Quan vaig fer-me el perfil no tenia un estil definit, després ja vaig anar tendint a retratar arquitectura i a editar en blanc i negre.”

Al seu perfil trobarem edificis i paisatges urbans de les Terres de Lleida i de tots els llocs on ha viatjat, dins i fora de Catalunya. “No em considero fotògraf i he de reconèixer que no sabria utilitzar una càmera professional, em sento més còmode amb el mòbil perquè busco el moment, l’instant aquell concret que és fàcil de captar amb un telèfon. La filosofia original d’Instagram és fer fotos amb el telèfon i compartir-les, i els primers anys la comunitat era molt més petita i la comunicació entre la gent em sembla que era més sincera. Els comentaris de la gent eren molt més sincers i ens animàvem els uns als altres. Ara s’ha distorsionat amb l’ús excessiu dels hashtags i els perfils dels influencers.” Tampoc no està tot perdut, reconeix el Marc, ell i la seua família a vegades continuen viatjant amb l’excusa de les fotos i de les trobades que s’organitzen al voltant de l’aplicació. “Els que organitzen aquests tipus d’esdeveniments sovint són grups d’instagramers o patronats de turisme, són una bona excusa per conèixer llocs i raconades dels quals d’una altra manera no et fixaries o no hi tindries accés. Una excusa com una altra per visitar Girona, i si de passada s’endú una dotzena de bons records amb les corresponents fotos, doncs encara millor.”

Les finestres són un submón en l’arquitectura i el Marc sempre té una sensibilitat especial per captar-les. “M’agrada el joc de llums, treballar les ombres i els contrastos. A la majoria de fotos hi surt una persona, generalment d’esquena i una postura estàtica. Simbòlicament miren la llum, estèticament també aporten una humanitat a la foto.” Si vol fer una foto en un lloc públic a vegades s’ha d’esperar una estona a tenir el moment exacte per fer la foto, però generalment inverteix més temps editant que no pas preparant la imatge. “També les treballo amb un editor al mòbil, sovint per acabar-les d’enquadrar per donar-li una visió frontal a la imatge. Després hi ha raons més pràctiques, si la foto queda una mica granulada per la falta de llum queda més bé amb el blanc i negre que no pas amb el color.”