Temps de recol·lecció

La Maria Montes traspassa dimensions culturals. Va, veu i torna per explicar allò que ha sentit. El seu llenguatge és l’artístic i parla el dialecte de la il·lustració, disseny tèxtil i del lettering. La seva veu és viva, lluminosa i fa d’amplificador de la cultura popular de tradició oral. Història i identitat que traspassa generacions encapsulades en frases fetes.

What a Shitshow és una sèrie d’obres, que poden admirar aquests dies a la Panera de Lleida, a través de les quals fa un recorregut per les dites populars catalanes i australianes amb certs conceptes escatològics. “Una de les coses que determina el moment en què pots dir que has fet una immersió lingüística real allà on vius, en el meu cas porto a Austràlia des del 2006, és la capacitat d’utilitzar frases fetes d’aquella llengua”, explica la Maria, nascuda a Blanes, sí, però que, fruit de la immersió de la que parla, ha virat el seu accent nord-oriental cap a l’australià. Tot i que la Maria va marxar de Catalunya abans de l’esclat de la crisi, els seus motius de fuga no van ser econòmics. Va ser l’anglès que li va obrir camí. No en sabia. Treballava en un estudi de disseny gràfic a Barcelona en el qual era l’única catalana. “Em vaig proposar marxar fora a aprendre anglès. Una amiga m’havia parlat d’Austràlia i vaig anar-hi”, diu la Maria. Tot i la imatge idíl·lica del surf i les platges, viure a més de 16.000 km de casa, en un país on solament es parla un idioma que no coneixes i en un cicle d’estacions invertit al qual portes acostumada tota la vida, et porta a l’aïllament profund que, en el cas de la Maria, va suposar una introspecció que va desembocar a la reconnexió amb allò que l’apassionava. “Estar tan lluny de casa, de la teva terra, fa que la coneguis més. Redescobrir coses com ara la varietat en l’accent, la cultura popular pròpia de Catalunya o Europa prenen protagonisme quan estàs en un país en el qual es parla el mateix anglès, on és igual viure aquí com a allà perquè no hi ha cap diferència ni en l’idioma ni en els costums”, apunta la Maria. Acabada d’aterrar a Melbourne, una amiga la va animar a fer equip i iniciar-se al disseny d’estampats tèxtils. “Jo no ho havia fet mai, però la Laura Piera confiava plenament en la meva creativitat, així que m’hi vaig posar”. I bé, perquè durant uns anys les dues van treballar per a Inditex. Un cop més, no es deixin enlluernar per l’imperi d’Amancio Ortega. Segurament hauran lluït un fulard de Zara que era, en realitat, de la Maria Montes, però no ho saben. “Era una alienació total, així que, quan vaig rebre un mail dient que gràcies i adéu, m’ho vaig replantejar tot”. Amb Inditex va acabar una època frenètica de crear per encàrrec. I es va donar un espai per deixar-se anar, per fer producció pròpia. D’aquesta època van sortir els Cocktails, cartells que poden admirar a la Panera. “Creava sense més i va sortir el Bloody Mary, que després de participar a la meva exposició grupal el van comprar. En vaig fer un més, i un bar de Melbourne em va demanar exposar la sèrie Cocktail. Fins aquell moment, jo no m’havia plantejat que fos cap sèrie”, diu. Els cocktails van donar a conèixer la Maria arreu, les xarxes hi van ajudar també, i va suposar un abans i un després a la seva carrera artística. La intensitat de les primeres vegades va deixar l’artista buida i esgotada després de la seva primera sèrie d’obra pròpia. De nou, la crisi. “La natura és la meva millor medecina. Aleshores no sabia que aquella foscor de la postproducció formava part del meu cicle creatiu, ara ja ho tinc més per la mà”. Ara tanca What a Shit Show, que forma part d’un cicle que ha combinat cartell, il·lustració, disseny tèxtil per encàrrec, “sempre que hi hagi una història inspiracional al darrere”, i la presentació d’una font pròpia.

Green Fairy, una tipografia completa i registrada, una fita que pocs aconsegueixen i que ella s’ha regalat, a base d’hores, pels seus 40 anys. Vagin a la Panera i veuran el que ella ha vist traspassant cultures. La seva obra és això i, sobretot, detalls inconnexos que s’estimen. El procés de creació de la Maria impressiona. Com la pagesa que va a l’hort i mira i agafa les peces madures, sense discriminar tipus de verdures. Arriba a casa amb un cistell ple i les pela a mà, les renta, les mira i admira, les posa a l’olla de manera individual i observa com fruites i verdures s’ajunten i se separen amb el moviment de l’aigua bullint. Fins que, al final, quan toca, s’apaga el foc i queden totes perfectament juntes formant un plat perfecte. Així seria com crea la Maria, tot substituint l’hort per la vida i l’olla per l’ordinador.