Les dones fan carrera al camp

El proper divendres, la Seu Vella de Lleida acollirà la jornada principal de les celebracions a Catalunya del Dia Internacional de la Dona Rural, un moment que la Lídia Romeo, la Dolors Català i la Laura Casanova aprofitaran per difondre l’associació que acaben de crear amb 212 dones més que viuen i treballen al camp, on fan autèntiques carreres d’innovació econòmica i social. Dones del Món Rural. Pageses i Ramaderes és el nom que han escollit per formalitzar un moviment de xarxa femenina que va néixer fa cinc anys en un grup de WhatsApp que segueix funcionant (amb normes estrictes) avui dia.

“És com estar acompanyada cada dia. En general les dones pageses i ramaderes ens sentim aïllades i el WhatsApp o Instagram ens ajuden a crear espais comuns en els quals demanem ajuda i ens donem solucions”, explica la Lídia, mestressa de la casa rural Ca la Ferratina, d’Ivars de Noguera, i a qui poden conèixer una mica més a les pàgines següents. Les tecnologies i el món 2.0 fan possible un gran coworking mental de les dones rurals de Catalunya.

La Laura Casanova, pagesa i ramadera del Berguedà, és una de les responsables del compte d’Instagram en què es difonen les tasques típiques de les dones al camp segons les estacions. La seva pròpia experiència a xarxes la porta a fer conferències i formacions per donar visibilitat a la dona. La seva farmlife comptava amb un bon grapat de seguidors a @candyliving quan va haver de donar sortida a 5.000 kg d’excedent de carabasses en els seus inicis a l’horta. “Les xarxes ajuden a la venda directa i a fidelitzar el client”, diu la Laura, que assenyala que també que “és una mica difícil que em passin fotos per publicar @donesmonrural, i moltes no volen donar la cara”. Aquest és un gran tema, destacat per les tres protagonistes d’aquest reportatge. Fer-se visibles. “Reclamem el nostre lloc a les taules sectorials, on solament hi ha homes. Això no pot ser”, diu la Dolors Català, que porta horta als mercats de les Borges Blanques, Tàrrega i Mollerussa; cuida oliveres de les quals produeixen l’oli verge extra Cimal i, del que en queda en fa sabons artesans. Tot des d’Arbeca.

Costa fer un pas endavant, passar de ser dona de pagès a dona pagesa, com elles diuen. “Hi ha tics masclistes fins i tot a l’administració que no acaben de confiar-hi. Una de les reclamacions de l’associació és ser presents a les taules sectorials, per exemple”, diu la Dolors. Tenen molt a dir. “Sempre ha sigut la dona la gestora econòmica. Avui dia, a més, la diversificació de l’activitat ramadera o pagesa exclusiva va de la mà de la dona. El meu home no en faria pas d’atenció al públic o visites guiades a les explotacions”, explica la Dolors. L’associació neix amb 215 sòcies, de les quals solament un 20% són de les comarques de Lleida, un percentatge gens representatiu de la realitat. Segons la Lídia i la Dolors, a Lleida, que és on hi ha més pagesia, hi ha cert complex d’inferioritat al camp. “Aquí es pensa que si et quedes a casa és perquè no has pogut fer res més. En canvi, en llocs on hi ha més indústria, es valora més la dedicació al camp, perquè no ho tenen tant a mà”, diu la Dolors, que aposta per una revalorització del camp i de les dones pageses, “que són les que fixen gent al territori”.

LÍDIA ROMEO Innovació i motivació són femenines “Quan vaig aconseguir que ma mare arrenqués els 800 presseguers que teníem, em vaig enamorar del Gerard, que en tenia 8.000”. La Lídia Romero, natural d’Alfarràs i que treballa i viu a Ivars de Noguera amb el Gerard, el Ferran i la Martina, és com aquesta frase: divertida, positiva i amb empenta. Després d’exercir de mestra el temps just per adonar-se que els nens aprenen més i millor fora de l’aula, quan va néixer la Martina es va decidir a passar de ser dona de pagès a pagesa. Cinc anys després de la decisió ho té clar: “La dona aporta innovació i motivació al món rural”. Tot i que això és de valentes. Ser la primera casa rural de la zona (Ca la Ferratina) va crear mirades de desconfiança i enveja que s’han convertit en admiració. Fer equip amb el Gerard els permet diversificar activitats com la de la granja, amb 2.000 porcs, les 100 ha d’ordi i blat i els presseguers i pereres. “No descansem mai, o descansem sempre”, diu.

DOLORS CATALÀ Les dones pageses fixen població al territori És de Barcelona. Va fer cap a Arbeca per amor. “Em va agradar que el Salvador fos pagès, encara que ell, com tants al territori, no ho valora, hi ha cert complex al món de la pagesia de Lleida”, explica mentre tragina al seu laboratoi de sabons naturals. Quan va ser mare va deixar la seva plaça de mestra i es va endinsar al camp. “Has perdut categoria en dos dies”, em deien. La Dolors i el Salvador estimen la terra, la valoren i la impulsen. Tenen horta i oliveres de què ho aprofiten tot: fan oli i sabó cosmètic i de roba. Ho té clar: “Les dones fixem gent al territori.”

Trobada del Dia Internacional de la Dona Rural a Lleida

El proper divendres 19 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Dona Rural. El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació celebra una jornada itinerant i aquest any arriba a la Seu Vella de Lleida. Fins aquí es desplaçaran centenars de dones que treballen al camp, la ramaderia o viuen de la pesca i volen implementar canvis per millorar la situació personal i de país als seus entorns econòmics. El tema de la jornada, enguany, debatrà sobre el paper de la dona en el relleu generacional com a element clau per revertir la dinàmica demogràfica en les zones rurals i de cara als sectors agrari i agroalimentari.

Jornada tècnica: 19 d’octubre / La Seu Vella, Lleida / Inscripcions abans del 16 d’octubre