Autopistes de solidaritat entre dones

Les dones que formen part de l’associació lleidatana Veïns del Món Solidaris han construït en més de 10 anys de voluntariat autopistes emocionals i de suport entre Lleida i Oussouye. Cada any es desplacen diverses vegades al Senegal per comprovar que els projectes que impulsen amb dones senegaleses estiguin en marxa i per atendre noves necessitats. Al centre cívic de Balàfia acaben d’inaugurar una exposició de fotografia amateur de les voluntàries sènior de l’associació Veïns del Món Solidaris. El que traspassa és la germanor, la voluntat d’ajudar i la felicitat de les dones senegaleses que se senten vistes, acompanyades, felices. Veïns del Món Solidaris és una ONGD que va nèixer fa més de 10 anys amb un altre nom (aquest és del 2016) per construir un centre de suport per a dones minusvàlides a Oussouye, al sud del Senegal. “Allí hi ha molta afectació per la polio. Les dones que millor ho tenen van amb cadira de rodes”, explica la Mari Carmen Rubio, que ja fa nou anys que participa en els projectes solidaris de l’associació i ha viatjat fins a dos cops l’any a la zona. Continua: “No penseu que és una cadira de rodes com aquí, no: va a pedals, perquè allí no hi ha asfalt, sinó que és tot camp.”

De manera casual, totes les sòcies són dones, encara que els homes són benvinguts. Fan una feina de voluntariat impulsant i acompanyant contínuament la vintena de dones senegaleses que treballen a la Casa fent cistelles amb fulles de palma i, des que la Mari Carmen, la Teresa, la Carmina, la Rosa o la Glòria, la presidenta, els van ensenyar a cosir, ara també fan bosses i monederets.

La que anomenen la Casa és també el punt de venda d’aquests productes. “Tot i que no és una zona turística, quan els turistes saben de la seva existència s’hi atansen per comprar alguna cosa”, explica la Mari Carmen, que comparteix amb nosaltres la veritable essència del projecte de La Casa i els altres que tenen en marxa. “Una de les coses en les quals insisteixen més en la formació de voluntariat és en el fet que no mirem la seva vida des dels nostres ulls de món occidental, on confonem la felicitat amb tenir una casa més gran o un vestit més bonic. Elles són felices quan anem a visitar-les, quan compartim estones cantant i cosint. I és bonic, perquè una de les coses que diferencien la nostra associació d’altres és que hi anem sovint, seguim els projectes i les acompanyem”, diu la Mari Carmen.

Explica que el que més evidencia aquest fet és l’anècdota que sempre comparteix amb qui la vol escoltar: “El primer any que hi vaig anar, el 2013, la noia de l’alberg havia tingut una segona filla. I li va posar de nom Glòria, com la presidenta de l’associació. Imagina com d’important és per a elles que hi anem, que hi siguem.” L’Elvira Seró és la més jove de l’associació i també la darrera a sumar-se a la brigada que va estar el mes de juny passat a Oussouye. “En aquest darrer viatge es va comprovar com funciona el programa que tenim perquè els nens de l’escola bressol mengin cada dia i es va fer el projecte de crear horts. Va ser una demanda de les mestres, al considerar que seria bo que els infants veiessin com es treballa la terra i per tenir menjar.”

A més a més dels viatges al Senegal, per estar atentes a l’evolució i la necessitat de la zona, on la Paeria també ha destinat recursos a través d’aquestes voluntàries sènior, des de l’associació Veïns del Món Solidaris fan accions de sensibilització a Lleida. Entre d’altres, xerrades a escoles i exposicions com la que poden visitar al centre cívic de Balàfia durant tot el mes.