Almacelles, vila escultòrica

La vila d’Almacelles que ara coneixem podríem dir que data de finals del segle XVIII, malgrat que està documentada l’existència anterior d’una població als voltants del que avui s’anomena el tossal del Vilot. Tot sembla indicar que aquesta urbs antiga va ser destruïda a mitjans del segle XVII, durant la guerra dels Segadors. El renaixement de la població va arribar amb el regnat de Carles III, considerat un ferm representant del despotisme il·lustrat, aquella doctrina que es podria resumir amb el lema “tot per al poble, però sense el poble”.

L’Almacelles que ara coneixem es va reconstruir a finals del segle XVIII a recer de la Il·lustració que s’estenia per Europa

És a dir, els monarques europeus que hi creien van contribuir a l’enriquiment de la cultura dels seus països, a evitar guerres prolongades o controlar la influència del clero, a més de dur a terme importants reformes administratives i econòmiques per buscar millorar la situació dels territoris que governaven.

Això sí, sempre amb un discurs paternalista. Tot això ve a tomb perquè Almacelles es va repoblar i reconstruir sota l’atenta mirada de Melcior de Guàrdia i Matas després que Carles III li signés la concessió de la plena propietat del terme despoblat d’Almacelles el 1773. Un any més tard es va convertir en senyor d’Almacelles. El tracte passava perquè fes realitat una nova vila. Guàrdia i Matas era un burgès benestant de Barcelona amb grans somnis per repoblar aquest nou terme. Somnis que no eren barats ja que li van costar 107.363 lliures, 11 sous i 8 diners pel pagament de Capitals i pensions dels censos; 33.558 lliures i 11 sous de Capitals; i els censos i altres pensions que no s’havien pagat fins aleshores, que pujaven a 73.805 lliures i 8 diners. Diuen que la xifra era de tal magnitud que va necessitar l’aval de l’oncle i el sogre.

Un desemborsament com aquest per força havia de transformar-se en una realitat digna de l’esforç, així que el flamant senyor d’Almacelles va anar a buscar el que aleshores era considerat un dels millors mestres d’obres de Barcelona: Josep Mas Dordal, autor, entre d’altres, de la basílica de la Mercè o el Palau Moja. Ben assabentat que a Europa en aquell moment predominava el neoclassicisme i que la Il·lustració i les seves influències s’hi estenien a poc a poc, va ser ell qui va projectar un model de ciutat que fins aleshores s’havia vist ben poc al país: la retícula ortogonal on la disposició de carrers i cases procurava ser simètrica i ordenada. Quelcom similar a l’aclamat Pla Cerdà de Barcelona, tot i que aquí a Almacelles fou realitat unes quantes dècades abans. I és que el 24 de setembre de 1773 s’hi posava la primera pedra i un any i mig més tard les primeres vint cases ja estaven construïdes. Eren cases grans, que donaven a carrer i carrer. A la capital catalana, l’enginyer Ildelfons Cerdà hi va començar a treballar el 1860 enmig de fortes crítiques. Així doncs, podríem assegurar que la Il·lustració i la bellesa van contribuir a crear una nova Almacelles digna de ser admirada.

Dos segles i mig després, tot això Almacelles ho ha volgut explicar amb un museu dedicat a qui va ser capaç d’imaginar-la. És el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, un petit tresor, potser encara per descobrir per bona part del públic. Ara bé, la vila no ha oblidat que bellesa i practicitat no tenen motius per estar renyides i recorrent els seus carrers, els transeünts poden descobrir tota una sèrie d’escultures o elements escultòrics que converteixen en un plaer un passeig per la vila. N’hi ha més d’una quinzena, de diferents temàtiques i materials i autors diversos: des de l’obelisc que representa la ciutat i la Il·lustració i al mateix temps, el coneixement i la unió del cel i la terra, fins a l’únic homenatge a la Volta Ciclista a Catalunya, a més de diverses peces que plasmen la poètica mirada de l’escultor argentí establert a Lleida Miguel Ángel González (MAG) sobre l’home i la natura.

A tot això ara s’ha d’afegir la incorporació de la dotzena de peces al Parc d’Europa, una zona verda de 25.000 metres quadrats i un llac de 70 metres de diàmetre que ara ha incorporat obres de creadors nacionals i internacionals com ara Mario Molins de Binèfar, Philippe Lavaill de Perpinyà, el citat MAG, José Manuel Martínez de Huelva, Jorge Egea de Saragossa, José Miguel Abril d’Alcanyís, Julio Nieto de Durango, Mer Jiménez de Badajoz, César Rodrigo de Ciutat de Mèxic, Ana Olano de Las Palmas de Gran Canaria o Duván López de Quimbaya (Colòmbia). L’aposta per l’art del municipi es complementa amb una exposició de 22 peces de petit i mitjà format al citat Museu d’Arquitectura Josep Dordal. Aquestes obres han estat cedides durant un període mínim d’un any i la intenció és renovar-les periòdicament.

La comissària d’aquesta exposició a l’aire lliure que es va presentar amb un congrés d’escultors inaugurat per Antonio López és Lluïsa Noriega, fundadora del gabinet Lleidart, però es tracta d’una iniciativa que compta amb el total suport de l’alcalde, Josep Ibarz. I és que ell, que va passar a París (on va néixer) els primers quinze anys de la seva vida, està convençut que “l’art i la bellesa milloren les ciutats, sense que això hagi d’anar en detriment d’altres propostes o equipaments”. Acostumat que de petit a l’escola els feien visitar el patrimoni, ha volgut que Almacelles també pugui presumir del seu. I fins i tot ha aconseguit que altres municipis s’interessin per la iniciativa. “Estaria bé que finalment es pogués crear una ruta turística de diferents parcs escultòrics a l’aire lliure al Segrià, per exemple.”

el museu Un espai per explicar com van néixer les ciutats El Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, al carrer Pitàgores, número 2 , mostra als visitants com van néixer les ciutats i els motius, amb especial incidència amb aquelles que han crescut de manera reticular, com Almacelles, una vila projectada al segle XVIII amb els paràmetres de la Il·lustració. Illes perfectes de carrers lineals com part de Barcelona, un model que ja va néixer amb l’antiga Grècia. Ho fa de manera atractiva, amb documents, plafons, fotografies i audiovisuals. I és que Almacelles fou projectada per un dels millors arquitectes del moment, Josep Mas Dordal, amb l’ajuda del rei Carles III i el noble barceloní Melcior de Guàrdia i Matas.

precedents Una quinzena d’obres saluden els transeünts Passejar pels carrers d’Almacelles és sinònim de creuar-se amb més d’una quinzena d’escultures o elements escultòrics d’artistes tant coneguts com Miguel Ángel González o Josep Minguell, a més a més de les que s’han instal·lat recentment al Parc d’Europa. Una de les més antigues és Nóminas Mudas (Les Quatre Barres) de Lluís Guasch, que des del 1985 habita a la cruïlla de la rambla de Catalunya amb el carrer Major. De diferents temàtiques i materials, van dels monuments a les sardanes o el ciclisme a peces que recorden la mitologia grega o romana, passant per obres abstractes.