La peregrinació de Dret

En un conveni signat a finals dels anys seixanta per la diputació de Lleida i l’ajuntament de la ciutat s’acordava demanar a la Universitat de Barcelona poder obrir una delegació a Lleida. Es tractava de facilitar l’accés als estudis superiors als joves de la ciutat. Per a tal empresa van recuperar el nom d’Estudi General de Lleida, la institució que creada el 1300 per als estudis superiors i abolida quatre segles més tard per Felip V. Es posava així la primera pedra del que, molts anys més tard, es va convertir en la Universitat de Lleida.

De totes les opcions que a poc a poc es van anar formalitzant, Dret va ser la pionera. Les primeres classes es van impartir el curs 1968/69, enguany se celebra el 50è aniversari. Per acollir les primeres classes es van habilitar espais de l’Institut d’Estudis Ilerdencs com l’Aula Magna. En aquest edifici, de manera provisional, s’hi van estar fins al 1977, quan van fer el salt a l’edifici del Roser. El que avui dia és el Parador Nacional, situat al carrer Cavallers, va ser fins a mitjans dels vuitanta la seu dels estudis de Dret i altres carreres, com Història o Filologia. La precarietat de les instal·lacions eren compensades pel luxe de poder estudiar en un edifici que transmet una energia especial.

Fins a mitjans dels vuitanta aquest va ser el referent. Situat al centre històric, l’edifici es va habilitar per instal·lar·hi les aules, que s’omplien cada dia d’estudiants. Alguns professors, de la Universitat de Barcelona, pujaven i baixaven el mateix dia, i això feia que la vinculació d’aquests amb els estudiants fos més distant que no pas ara. Les aules s’organitzaven als diferents pisos del Roser, als espais que ara són les habitacions del Parador. El claustre, obert, era el pati central on convergien tots els estudiants. Aquesta situació de provisionalitat permanent va durar una dècada, durant la quals es van llicenciar centenars d’estudiants, nois i noies que s’han anat buscant la vida en els molts terrenys en els quals té sortida la carrera de jurista.

La facultat de Dret, de Lluís Domènech i Rosa Amado, és un dels edificis més singulars del campus de Cappont

A mitjans dels anys vuitanta es va poder fer el trasllat a l’edifici del Seminari vell, un dels més emblemàtics de la ciutat, situat a la rambla d’Aragó. Avui dia el Rectorat continua sent el centre neuràlgic de la institució. Amb la creació de la Universitat de Lleida, aprovada pel Govern de la Generalitat el 1991 i constituïda definitivament el 1994, la facultat de Dret es va oficialitzar definitivament com un centre d’ensenyament superior de ple dret. Havien passat pràcticament vint-i-cinc anys des que s’havia posat la primera pedra. La plantilla del professorat, a banda dels docents provinents de Barcelona i Saragossa que havien col·laborat durant els darrers anys i que aleshores decidien quedar-se definidament a Lleida, també es van començar a integrar en la seua estructura persones que havien estudiat a Lleida mateix. El creixement de la Universitat va obligar els seus responsables a replantejar-se la seua estructura i es va projectar el campus de Cappont. El Rectorat estava quedant petit, s’hi feien torns de matí i tarda en classes de més de cent persones. Una de les primeres facultats que es van construir i inaugurar va ser la de Dret i Empresarials el 2002. L’edifici, arquitectònicament peculiar perquè té una façana quadrada i una part posterior semicircular, és al número 73 de l’avinguda Jaume II. A dia d’avui la facultat té uns 460 alumnes matriculats amb la intenció de graduar-se en estudis de jurista.