Amb les estrelles a tocar

El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, comenta que en els ambients cinematogràfics s’explica que Claudi Gómez Grau es va presentar a l’apartament que ocupava l’actriu Ava Gardner a Madrid per fer-li una sèrie de fotografies mentre participava en el rodatge de la pel·lícula Cinquanta-cinc dies a Pequín. Ella ja havia tingut una mala experiència sentimental –que després va qualificar d“error d’una sola nit” amb el torero Mario Cabré– i “l’animal més bell del món” va engegar a fer punyetes el fotògraf de Cervera dient-li que no volia saber res més de cap català. Va haver de marxar amb les mans buides. A l’endemà va anar-hi el Frederic. Sense dir res, va fer les imatges que necessitava. Just acabar li va revelar que era el germà del Claudi. Ella va esclatar a riure. Sense conflictes. Aquest era el nivell de proximitat que els germans Claudi Gómez Grau (Cervera, 1907–Lleida, 1989) i Frederic Gómez Grau (Cervera, 1920–Madrid, 1913) van establir amb estrelles del món del cinema de la talla de Gardner. En Claudi, abans d’entrar al món de la fotografia havia estat barber, bibliotecari i paleògraf. A Cervera fou un activista cultural i cinematogràfic i a principis dels anys 40 va obrir una botiga de fotografia. Una dècada després va emigrar a Madrid i fou allà on va començar a apropar-se al cinema professional, tot i que encara estava vinculat al negoci de Cervera, que aleshores conduïen el seus germans Frederic i Nuri. Fou a partir dels anys 60 que va començar a intervenir en les superproduccions de Hollywood, primer a les que es rodaven a Espanya i ben aviat també internacionalment, molts cops amb el seu germà Frederic. De fet, si no és que està escrit, resulta difícil endevinar quines fotos va fer cadascun d’ells. Per la seva banda, el punt de partida del Frederic al cinema es dona el 1955 amb la pel·lícula Torrepartida. La intervenció d’aquests dos germans de la Segarra en la fotografia de cinema professional no es va limitar al clic de la càmera, sinó que a més a més, van inventar eines que els facilitaven la feina. Entre elles, unes caixes insonores especials que evitaven que se sentís qualsevol soroll durant el rodatge i que aquest entrés al so de la pel·lícula que s’estava rodant. També van muntar un dispositiu que consistia en dos càmeres que es podien disparar electrònicament, una en blanc i negre i l’altra en color, així evitaven que algunes fotos s’haguessin de repetir dos vegades. Ells van formar part d’aquella elit de tècnics i professionals que la indústria americana del cinema va descobrir a Espanya i que contractaven repetidament una i altra vegada. Així, van treballar en pel·lícules com ara Cinquanta-cinc dies a Pequín, Doctor Jivago, La caiguda de l’Imperi romà, El Cid, El fabulós món del circ, Patton, Lawrence d’Aràbia o Viatges amb la meva tia, per citar només un exemples. Entre els actors amb qui van treballar colze a colze destaquen noms tan emblemàtics com John Wayne, Charlton Heston, Sophia Loren, Sean Connery, Omar Shariff, Audrey Hepburn, Arnold Schwarzenegger o Dustin Hoffman, a més de la citada Ava Gardner. Entre els directors, Anthony Mann, George Cukor, David Lean o Pier Paolo Pasolini. Evidentment, també van estar molt presents a les produccions espanyoles de l’època.

En les properes setmanes la seva figura es recordarà en dos exposicions organitzades per la Filmoteca de Catalunya, una al juny a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, i l’altra a la seva Cervera natal, al juliol, inclosa en els actes de la commemoració de la Capital de la Cultura Catalana.

ESTEVE RIAMBAU, director Filmoteca de Catalunya:  “Aquí hi havia tècnics molt bons” Quina petjada han deixat els germans Gómez Grau? Van deixar el testimoni fotogràfic de centenars de pel· lícules, amb un accent molt important sobre bona part de les produccions nord·americanes que es van rodar a Espanya durant els anys 60·70·80. D’aquest llegat, a la Filmoteca van arribar més de 6.000 fotografies i cen· tenars de pel·lícules, gràcies a la donació dels fills del Frederic. Una de les nostres maneres d’agrair·ho, i de reivindicar la figura dels germans, és amb aquesta ex· posició itinerant. Quin tipus de fotografies són? A la donació bàsica· ment n’hi ha de dos tipus, de fotofixe i de plató, en les quals es pot copsar l’ambient de rodatge. El que es nota aquí és l’extraordinària proximitat entre el fotògraf i les grans estrelles. Això ara seria impensable. Veure aquestes grans estrelles a Espanya devia generar expectació. Sí, era extraordinari, però no excep· cional. En aquella època es van fer molts rodatges de superproduccions en part perquè la mà d’obra espa· nyola era barata i els paisatges, variats. Això va servir perquè els americans descobrissin que hi havia tècnics molt bons. Els Gómez Grau van formar part d’aquesta elit de tècnics espanyols contractats sistemàticament.