La delicadesa és el secret de l''stopmotion'

El CD semblava que havia d’arrasar amb tots els formats. Els vinils tenien els dies comptats, el futur era digital i no hi havia lloc per uns formats tan grans i delicats. Avui, trenta anys més tard, els discos resisteixen amb dignitat (entre els melòmans fetitxistes) i el compacte tothom dóna per fet que té data de caducitat. Potser no és exacta i previsible, però és inevitable. El digital ha estat un canvi impactant en gairebé tots els terrenys de la nostra vida, també en el món de l’animació cinematogràfica. “A mitjans dels noranta, quan el sector feia esforços per digitalitzar-se, tothom donava per fet que l’animació analògica no tenia cap futur”, explica Anna Solanas, de la productora I+G StopMotion. Ella és la meitat del projecte, l’altra és en Marc Riba. Es van conèixer a l’Escola de Cinema ESCAC de Terrassa i al projecte de final de carrera, amb el nou mil·lenni acabat d’estrenar, es van animar a fer un curtmetratge d’animació. “Aleshores encara no s’havia fet el salt definitiu i encara vam rodar en 35 mil·límetres”, recorda, “la nostra generació vam viure la transició de l’analògic al digital mentre estudiàvem i començàvem a fer-nos un lloc en el sector de l’animació”. El negre és el color dels déus és el títol del seu projecte de final de carrera, un curt senzill i divertit sobre els prejudicis, els tòpics i les pors més absurdes al que desconeixem. Aquella peça va ser la prova que l’stopmotion era el món en el qual volien submergir-se. “Des d'aleshores ençà ens hem dedicat a l’animació per stopmotion, un sistema d’animació que malgrat ser centenari i haver resistit amb bona salut la digitalització, no és una tècnica per la qual apostin les grans productores. Ho hem pogut fer perquè l’objectiu no era fer-nos rics sinó poder viure i fer el que ens agradava”, confessa Marc Riba.

L’stopmotion és una tècnica d’animació que consisteix a fer moltes fotografies a un escenari, els elements del qual es manipulen amb la intenció que cada imatge sigui sensiblement diferent a l’anterior, sempre seguint la coherència del guió. El muntatge posterior com si fos un vídeo ens permet captar-ne el moviment, base de la narració audiovisual. “La majoria de curtmetratges o pel·lícules es roden a 24 framesper segon, això vol dir que fem dues dotzenes de fotos per a cada segon de vídeo final. Hi ha grans produccions que potser treballen amb 36, però per a la majoria d’animadors és inversió d’energia innecessària perquè l’ull humà no és capaç de distingir més enllà dels 24”, explica l’Anna Solanas. El fet que l’stopmotion sigui una tècnica analògica no vol dir que visquin al marge del món digital. “Una vegada les noves tecnologies es van fer un lloc entre nosaltres la majoria d’animadors les van adaptar per fer la feina més fàcil i ampliar horitzons”, explica l’Anna Solanas, “és un matrimoni molt maco perquè t’ajudes de les tecnologia més moderna per donar vida a una tècnica centenària”.

El que no hi ha, però, és cap escola on poder aprendre aquesta tècnica, i això també en limita la capacitat de consolidar-se com una opció. “Arreu d’Europa hi ha països amb més tradició per aquest tipus de tècniques, i en països com França hi ha escoles on es pot aprendre. Nosaltres ho hem hagut de fer a base de treballar, d’observar els altres, de compartir experiències amb companys del gremi i d’anar comprovant el que funciona i el que no”, confessa el Marc Riba.

La majoria de la nostra producció són curtmetratges de ficció que nosaltres fem des de zero, i a l’hora d’escriure’ls i plantejar-los ja ho fas coneixent el nostre estil i també les possibilitats. Amb els anys aprens que hi ha moviments o situacions que després no queden bé, així que ja escrius les històries evitant allò que d’entrada saps que no quedarà bé”.

Des d’aquell primer curtmetratge fet amb plastilina, El negre és color dels déus, l’equip Solanas-Riba ha evolucionat fins a la creació d’històries més fosques i dramàtiques com Les bessones del carrer de Ponent, Canis o Cavalls morts.

Amb una dotzena de curtmetratges de producció pròpia, amb els quals acumulen més de 150 premis en un miler de festivals de cinema de tot el món, I+G Stopmotion és un dels estudis de referència a casa nostra.