Buenos aires, ciutat de llibres... i de lectors

Poques ciutats del món senten tant d’orgull per la seua literatura, pels seus escriptors. I no és que els dediquin carrers, que a tot arreu se’n troben, sinó que formen part de l’imaginari de la gent senzilla, dels ciutadans del carrer. És veritat, però, que no hi ha ningú tan estimat com Maradona, o com el papa Francesc. Aquests són els dos grans herois del país, d’aquesta societat tan acostumada a patir i a sublimar les seues desgràcies polítiques i econòmiques per mitjà del futbol. Si haguéssim de fer un paral·lelisme entre futbol i literatura, el Maradona de les lletres seria Jorge Luis Borges. Té un carrer al barri de Palermo, on va residir la seua família, i tot i ser un escriptor críptic, difícil, per a lectors molt entesos, la seva presència resulta constant, permanent a la ciutat i el seu nom es pronuncia amb reverència.

Al costat del nom de Borges s’ha de posar un altre escriptor molt poc conegut a casa nostra, però que ha tingut un paper fonamental en la divulgació de la novel·la policial de qualitat entre els lectors en llengua castellana. Parlo d’Adolfo Bioy Casares, també nascut a Buenos Aires, que va escriure amb Borges diversos llibres de temàtica policial i que van dirigir conjuntament, dins de l’editorial Emecé, una de les millors col·leccions de literatura negra, El séptimo círculo, on van aparèixer més de 300 títols de la millor literatura policial universal. Bioy no és només un col·laborador i un gran amic de Borges, també és un dels grans escriptors en castellà, premi Cervantes i autor d’obres de gran valor. Només n’esmentarem una per no avorrir els lectors: La invención de Morel. Un altre nom vinculat a Bioy és la seva dona, Silvina Ocampo, que també va escriure obres en col·laboració amb els dos anteriors i era, per si sola, una extraordinària poeta, també nascuda a la capital argentina. De Borges i Bioy hi ha una mena d’escultura, com una mena de ninot de falla, tots dos asseguts en una taula, del cafè La Biela, de Recoleta, just a tocar del famós cementiri on reposen les restes d’Evita Perón.

Cafès com santuaris. Buenos Aires protegeix aquells antics espais que formen part de la seua memòria cultural

Un altre dels escriptors idolatrats a Buenos Aires i que, tot i haver nascut a Europa, és el més bonaerense dels escriptors argentins, és Julio Cortázar. La seva petja apareix per tot arreu i l’estima de la ciutat es veu en la gran quantitat de carrers, places i espais que li han dedicat. El cafè i confiteria London City, situat just a tocar del diari La Prensa, exhibeix retrats, llibres i tota mena d’objectes que certifiquen la presència encara viva de l’autor de Rayuela en aquella casa venerable, on Cortázar hauria planejat i redactat la seva novel·la Los juegos. A poca distància del London, també a l’avinguda de Mayo, el cafè Tortoni és el gran temple de l’art i de les lletres de la ciutat. Els retrats, els bustos, les obres originals de desenes d’artistes argentins, italians, espanyols, apareix a les vitrines, a les parets i a les taules d’aquest lloc emblemàtic, únic. El govern de la ciutat de Buenos Aires ha tingut la bona idea d’establir una categoria, els “cafès notables”, que permet preservar la història i els valors arquitectònics d’aquesta mena d’establiments i fins i tot ajudar a sobreviure alguns que es van veure abocats al tancament. En aquesta categoria de cafès notables hi ha també el Gato Negro, un antic despatx d’espècies convertit en un cafè tranquil i amb personalitat, a l’Avenida Corrientes.

Hi ha un nombre gairebé infinit d’aquesta mena de cafès històrics, on l’únic problema que pot tenir el viatger és trobar una taula per esmorzar o fer un cafè a les hores en què és més habitual la presència dels turistes. Al menú habitual no pot faltar, junt amb el suc de taronja i el cafè amb llet, una “media luna de grasa o de manteca”, la particular versió porteña del croissant.

Julio Cortázar és un dels escriptors més estimats pels ciutadans de la capital on li han dedicat carrers i places

Però no era de cafès, sinó de llibreries, que volíem parlar en aquest article. Si una cosa distingeix a Buenos Aires de qualsevol altra ciutat del món és la quantitat, i sobretot la qualitat, de les seues llibreries. La primera, potser la més bella del món, que per si sola hauria de ser declarada patrimoni de la Humanitat, és la llibreria Ateneo Grand Splendid, ubicada dins d’un teatre i convertida en un veritable temple de la cultura. La platea és plena de prestatges de llibres, l’escenari és un cafè on es pot prendre alguna cosa mentre es llegeix qualsevol dels llibres exposats als prestages. I les llotges del teatre són ara espais íntims, tranquils on qualsevol lector pot gaudir hores i hores de la lectura sense que a ningú li cridi l’atenció. Un concepte diferent al que estem acostumats.

Al barri de Palermo, la llibreria Eterna Cadencia –sembla més aviat el nom d’una casa de tangos– s’autodefineix com “una casa tomada por escritores” i ofereix al lector la possibilitat de trobar obres editades fins i tot per la mateixa llibreria. A l’avinguda Santa Fe, molt a prop de l’Ateneo Grand Splendid, hi ha l’antiga llibreria Paidós, dedicada exclusivament a la Filosofia i la Psicologia, ara rebatejada com la Librería Waldhuter, perquè precisament ha estat comprada per la distribuïdora que porta el mateix nom i que és una de les més importants del país. Va ser precisament en aquesta llibreria on l’escriptora Montse Sanjuan i qui signa aquest article vàrem presentar les nostres respectives novel·les, abans de fer-ho a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, on Barcelona era enguany la ciutat convidada, maridant-se així la capital dels editors amb la dels lectors.

Com un concert de rock Cues de gent esperant una signatura o una foto de l’autor favorit a les portes d’un estand

Falta, per fi, una última referència a la Feria, un esdeveniment festiu, amb una presència de públic pròpia de la passió que els habitants de Buenos Aires senten pels llibres i per la cultura. Milers de persones assistint a la presentació d’un llibre –i no només al de Cristina Fernández–, milers també fent cua esperant la signatura d’una jove youtuber que presentava la seua obra a la fira. Desenes d’actes simultanis, tots amb públic, estands plens a vessar de gent fullejant llibres. Una orgia de literatura, de cultura i de passió per les lletres. Era com viatjar al Paradís de Dante.