Cavalls al Pla d'Urgell

A tothom admira la bellesa del cavall, com un animal que entenem noble, fort, potent i espectacular morfològicament. I els qui no som d’aquest món, sentim una sana enveja en veure i sentir la relació estreta de confiança i fidelitat que s’estableix entre un cavall i el seu genet. Per això, quan ens porten a casa la possibilitat de gaudir d’unes jornades entre cavalls, amb la participació de bells exemplars, ens proposen uns concursos en els quals aquests animals mostren les seves millors habilitats i les dels seus genets i amazones i ens conviden a uns espectacles eqüestres magistrals, ens aboquem tots amb fruïció a gaudir-lo.

Mollerussa no és una de les ciutats amb més tradició i cultura eqüestre al nostre país, com per exemple passa a molts llocs d’Andalusia, on hi ha una verdadera passió pels cavalls. Però tampoc no podem dir que no hi hagi interès o manca de coneixement del món del cavall si ens fixem en les xifres d’assistents a l’EquiMollerussa, que aquest any han superat els 8.500 espectadors.

Aquest és, precisament, un dels valors que li atorguen organitzadors i participants a aquesta trobada, la devoció amb la qual el públic ha assistit a les diferents activitats organitzades al llarg d’un cap de setmana de maig a l’Institut Mollerussa, en unes instal·lacions que res tenen a envejar a altres espais amb més rellevància i tradició. L’altre valor, més destacable encara, és la qualitat dels participants, que aposten també per EquiMollerussa malgrat la seva “joventut”.

Al llarg de tres dies i en la que ha estat la segona edició d’EquiMollerussa, les instal·lacions de l’Institut Mollerussa ha acollit el Concurs de salt (Memorial Manolo Ferrao), la segona fira del cavall PRE (pura raça espanyola), el concurs morfològic de cavalls PRE (organitzat per l’ANCCE i puntuable per al campionat del món), demostracions de doma natural, espectacles eqüestres i, per cloure aquesta festa del cavall, van oferir unes demostracions eqüestres a càrrec d’alumnes de l’institut. Fins a 200 cavalls i 70 ramaderies van tenir un espai d’acollida i d’exhibició a les instal·lacions pròpies de l’Institut Mollerussa i ens va deixar a molts neòfits en el tema gratament sorpresos. Els cavalls lluïen amb les crineres al vent i la seva noblesa i bona presència, sota els vols de les cigonyes que han pres torres d’electricitat i grues properes per fer els seus nius. Cavalls i cigonyes van ser un bon entreteniment per als espectadors, que comentaven l’excel·lència d’uns exemplars de tremenda bellesa i grans ulls penetrants.

Els ramaders del bestiar cavallí –expectants l’any 2018 i ara satisfets de la primera experiència– han avalat, de nou, en aquesta edició la bona organització, la qualitat de les instal·lacions, l’acollida del públic i la calidesa del tracte, ratificant l’encert de l’EquiMollerussa.

Fira de cavalls per a l’exercit l’any 1910

Tampoc podem dir que Mollerussa sigui una ciutat que acaba de descobrir els cavalls. Si fem una mirada enrere en el temps, tan enrere com els inicis del segle XX, trobem que l’any 1910 el petit poble de la plana de Lleida que encara no tenia 2.000 habitants, ja apuntava ambicions de trobar en els cavalls una font d’atracció i de negoci. Aquell any, l’alcalde va ser facultat per negociar a Barcelona, amb el director general de Cria de Ganado Caballar per tal d’aconseguir l’autorització de celebrar a Mollerussa una Fira de bestiar de cavalls per a l’exèrcit. Per donar més visibilitat a la proposta, es van convocar els presidents de les entitats del poble, que eren en aquells moments les més importants el Sindicat General, la Junta del Canal d’Urgell, la Cambra de Comerç i la Societat d’Agricultors, perquè es posessin d’acord amb la propaganda, a fi d’obtenir un bon resultat de la fira que se celebraria el 4 d’octubre.

A les acaballes del segle XIX i primeres dècades del segle XX, les fires de bestiar es van convertir en les manifestacions més populars que s’esdevenien als pobles i llocs geogràfics més estratègics, sobretot, on hi havia força bestiar boví i equí. És el cas de pobles i fires més conegudes com les de Tremp, Organyà, Esterri d’Àneu, Salàs de Pallars o Bossòst, que nodrien les fires que es feien al Pla, com les de Mollerussa o Verdú, que havien assolit un gran èxit. Per aquestes fires, l’ajuntament tenia arrendats uns terrenys que en aquell 1910 el propietari va decidir edificar. Per tant calia buscar una nova ubicació o un nou recinte firal, a bon preu i a prop de l’estació de tren, que es per on arribaven les bèsties. Com que cada cop es feia més evident que es necessitava un espai municipal per a fer aquestes fires de bestiar, l’alcalde va proposar habilitar el terreny ocupat pel cementiri antic, que feia 10 anys ja s’havia declarat inservible i que donava una mala imatge per l’aspecte abandonat que tenia. L’acta municipal del 2 d’abril de 1910 escriu la proposta de “fer les obres necessàries i si removent les terres apareixien restes humanes, les recollirien amb cura i es traslladarien al cementiri nou”.

L’exèrcit constituïa un important factor econòmic per al sector i aquesta és la raó que va moure l’ajuntament a demanar la celebració d’aquesta fira de bestiar cavallar exclusiva per subministrar a l’estament miliar el bestiar que li convingués. Una de les rares fotos d’aquella època ens mostra una espectacular perspectiva panoràmica de centenars de cavalls i mules que es van presentar a la Fira de bestiar cavallar de l’any 1911, feta per un avantpassat de la família Cusiné, de Mollerussa, que era tractant de bestiar. Amb motiu d’aquesta fira, també es va organitzar un concurs de poltres.

Uns anys més tard, el 1917 la Sociedad del Caballo Nacional de Tiro Ligero va acordar celebrar un Concurs Cavallar a Mollerussa el 14 d’octubre i per ajudar aquesta celebració l’Asociación General de Ganaderos va aportar 1.000 pessetes.

Ja tenim doncs uns bons antecedents de fires i concursos de cavalls a Mollerussa.

El carrer dels abeuradors

Al submergir-nos en els llibres de la història de Mollerussa escrits per Miquel Polo Silvestre, a la recerca d’empremtes cavallars, hi vàrem trobar dues referencies curioses. La primera, el nom d’un carrer. La segona, un homicidi.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de España y sus posiciones de ultramar, editat l’any 1919, cita textualment: “(...) pasa por una de las tres calles del pueblo la carretera general de Madrid a Barcelona, en muy buen estado.(...)”.

Així sabem que per la “carretera general” passaven carruatges i diligencies que trobaven a Mollerussa un lloc on parar, reposar els cavalls i un hostal. Un d’aquells “tres carrers” del poble, bé podia ser el Carrer Abeuradors. En aquest carrer, es trobaven uns grans abeuradors sempre plens d’aigua per apaivagar la set de les cavalleries de carros i diligencies. Mollerussa era, llavors, conegut punt de convergència d’importants camins i vials. Un dels quals la “carrerada” (també coneguda com a “cañada”), de Barcelona a Lleida i la “carretera Ral”, de Madrid a Barcelona. És molt probable que el carrer Abeuradors fos possiblement traçat després del 1898, data en què es va projectar i construir la carretera de Mollerussa a Flix (passant per Miralcamp i Borges), on just naixia aquest carrer.

El nom de Carrer dels Abeuradors va canviar l’any 1968 per acord de la Corporació Municipal i actualment és el carrer Acadèmia.

La segona referència narra un crim ocorregut a una persona molt coneguda, ben a prop de Mollerussa l’any 1846. Els carruatges tirats per cavalls cobrien ja llargues distàncies, com les rutes Barcelona-Madrid i Barcelona-Sevilla. El juliol del 1846 un grup de malfactors va assaltar el Correu de Barcelona a Madrid, després de parar a Mollerussa, i al seu pas per Bell-lloc, va segrestar l’exdiputat a Corts Francisco Perpiñà. El seu cos va ser trobat en un pou d’una masia de Margalef, on el van llençar després d’assassinar-lo. L’inductor i l’executor material del segrest van ser identificats, detinguts i executats.

Més de 8.500 espectadors van seguir els diferents espectacles i concursos que va programar la segona EquiMollerussa

Històries de cavalls a Mollerussa... gairebé oblidades però curioses de recordar ara que han tornat els equins amb voluntat de quedar-s’hi.

Granja escola sindical de capatassos agrícoles

Si tornem a l’EquiMollerussa hem de dir que tampoc ha estat una casualitat que l’Institut Mollerussa hagi merescut obtenir els avals per a celebrar aquest esdeveniment. Els cavalls van entrar -hi ja fa alguns anys, concretament l’any 2006 quan van apostar incorporar alguns cursos d’hípica per sumar als estudis professionals que ofereix.

L’Institut Mollerussa acumula una història d’èxits i de treball constant i productiu, hereu d’aquella Granja Escola inaugurada l’any 1956. Va ser el primer Centre de Formació Professional Agrària de tot l’estat, a l’empara de l’Obra del Pla Assistencial de Colonització. Era l’abril del 1948 quan es va adjudicar a Mollerussa la creació d’aquest centre i l’ajuntament va aconseguir un crèdit de 300.000 pessetes per comprar els terrenys de la Serra i després de set anys d’obres per bastir unes instal·lacions molt avançades per l’època, la “Granja Escola per a la formació i capacitació agrícola” es va inaugurar el 29 de juny de l’any 1956.

Al llarg de la seva història ha fet cursos de tractoristes, de fructicultura, de ramaderia, plagues dels camps, indústries làctiques d’avicultura, de capatassos d’explotacions agràries, i altres més específics, sempre a partir d’uns estudis molt pràctics i adreçats a enfortir els coneixements dels alumnes que volien assolir una excel·lència en la seva feina dins qualsevol de les rames d’activitat del sector agropecuari.

Els cavalls de pura raça van lluir i conquerir el públic amb la seva bellesa i la seva planta imponent durant la celebració

D’aquells temps, molts mollerussencs i veïns de la comarca recordaran els importants concursos oficials de tractoristes, que cada any oferien un espectacle de perícia i habilitat en la conducció i el maneig d’estris i màquines pel camp. Avui, amb les noves tecnologies, les pràctiques pels alumnes són virtuals o amb simuladors pels enginys més monumentals i mastodòntics.

L’any 1977 va canviar de nom i la Granja Escola va passar a dir-se Centre de Formació Professional Agrària Urgell, oferint estudis homologats de Primer i Segon Grau. Més endavant, el 1985 el centre es va transferir a la Generalitat de Catalunya i ja com a Institut Mollerussa, nom que va adoptar l’any 2006, ha continuat com un centre de referència. Les seves instal·lacions eren molt completes: una finca de 33 hectàrees de regadiu, hivernacle de 600 metres quadrats, instal·lacions ramaderes de boví de carn i llet, oví, porquí, ous i conills, laboratori de química i edafologia, tallers de maquinària i motors, parc ple de maquinària agrícola i parcel·les dedicades a experimentació amb cereals i farratges i producció d’humus mitjançant l’explotació de “cucs de terra”. Tot posat al servei de la millor formació agrícola i ramadera.

La secció d’hípica a l’Institut Mollerussa

És a partir de l’any 2008 quan es comença a dibuixar el que hauria de donar pas a la secció d’hípica, que en l’actualitat ofereix els estudis de tècnic esportiu en disciplines hípiques de resistència, orientació i turisme eqüestre i també de tècnic esportiu en disciplines hípiques de salt, doma i concurs complet. Els alumnes adquireixen capacitats per a treballar com a genet o amazona professional, cuidador/a de cavalls, guia de turisme eqüestre, gestió de la reproducció de cavalls i doma de poltres. Aquest any 2019 s’ha afegit un nou curs de formació de “maneig i cura del cavall”, que com diu el seu enunciat té l’objectiu de formar treballadors/es que es puguin encarregar de manegar i cuidar els equins en totes les seves fases i també obtenir coneixements per poder adquirir capacitats de guia eqüestre, amb especial atenció a la seguretat i el benestar del cavall. És un curs de dos anys que es pot fer després d’obtenir el títol de graduat d’ESO.

L’espectacularitat del Concurs de Salts llueix amb una gran força a la pista inaugurada l’any 2010

Les instal·lacions per donar cobertura a aquests estudis són de primera categoria. L’any 2008 va començar la construcció de la primera pista de salt, acabada el 2010, quan també es construeixen els boxes. L’any 2012 es basteix la primera pista de doma. Més tard, el 2016 es fan les dutxes per als cavalls. I l’any passat es completen aquestes instal·lacions amb una pista d’escalfament, una pista coberta amb casetes pels jutges i grades i també es redistribueix l’espai de convivència dels cavalls.

Així, aquella Granja Escola que l’any 1950 va significar un espai de formació avançada pel món agrari, avui s’ha convertit també en un complex educatiu de primera que ofereix una àmplia oferta de formació en diverses disciplines.

A partir de la doma natural, comprovar la connexió entre el cavall i el seu genet resulta gairebé aclaparador

I el futur? Treballen per ubicar un centre de tecnificació d’hípica i esdevenir un centre d’alt rendiment d’hípica, per disposar de més pistes cobertes i per aconseguir fons per seguir creixent. També hi ha molt treballat un projecte de recerca genètica en equins, el qual de moment s’ha quedat pel camí, però no es perden esperances que vegi la llum algun dia.

El director de l’Institut Mollerussa, Antoni Reig, destaca amb orgull que la satisfacció més gran és veure guardonats en concursos nacionals de salt i de doma exalumnes seus. Genets i amazones formades a Mollerussa passegen la seva “mestria” per tot el territori i mentrestant, a Mollerussa, els cavalls han tornat per a quedar-s’hi.