La Tàrrega medieval

Investigar minuciosament el passat amb tecnologia capdavantera del present per tenir clar en un futur com conèixer, conservar i preservar aquest passat. Això és el que és en definitiva el llibre i l’exposició que l’acompanya, Topografia urbana de Tàrrega. Segles XV, XVI i XXI que ha dut a terme el Museu de Tàrrega-Urgell, tot conjugant fonts històriques i eines tecnològiques de darrera generació. Fins al proper 25 d’agost el museu exhibeix aquesta mostra, el complement perfecte al llibre de tres volums homònim que documenta com era l’urbanisme de l’antiga vila medieval. Una data que s’ha prorrogat (estava previst que acabés el passat 30 d’agost) atès l’interès dels targarins a visitar-la. El resultat treu a la llum aspectes curiosos, com ara que el carrer Major de fa 500 anys tenia més cases que l’actual, que el bordell del poble va arribar a donar nom a un carrer (carrer del Bordell) o que ha estat després del segle XVI que alguns noms de carrer han passat a ser santificats. És a dir, que en un primer moment, es podia dir carrer de Joan de Monròs, fent al·lusió a la casa més important d’aquell carrer, mentre que uns segles després ha passat a anomenar-se carrer de Sant Joan, que és com se’l coneix actualment. Aquestes són només algunes de les anècdotes que descobreix aquest treball fruit de quatre anys d’investigació i de la feina de quatre experts. En aquest sentit, el seu origen es remunta a una idea de l’historiador Josep Xavier Muntané, quan va transcriure els llibres d’estigmes de Tàrrega de l’any 1501 custodiats a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

L’obra és un treball pioner de recerca topogràfica que defineix carrer per carrer i casa per casa la Tàrrega dels segles XV i XVI

Els documents, explica Oriol Saula, director tècnic del Museu de Tàrrega-Urgell, “van ser claus per conèixer totes les cases que hi havia a la trentena de carrers i places que hi havia al que ara és el nucli antic de Tàrrega”, i que aleshores era tota la ciutat. A continuació entra en joc la feina de l’arqueòloga Anna Clotet, que es va encarregar d’aplicar la planimetria del segle XVI damunt d’un plànol dels edificis actuals. Un cop fet això, Saula es va dedicar a localitzar i documentar els elements arquitectònics de l’època que encara perduren, com poden ser voltes, arcades, cellers, columnes, etc. El darrer pas, i el tecnològicament més innovador, va ser obra de Josep Giribet. Ell i el seu equip de Calidos van fer fins a 70.000 fotografies d’alta resolució de totes les façanes del centre històric. “Això és totalment innovador”, explica Saula, que afegeix que “no coneixem enlloc del món que s’hagi utilitzat la ortofotografia d’una manera tan completa com hem fet aquí, i això és mèrit del Josep Giribet”. A més a més, “permet comparar la Tàrrega antiga amb la del segle XXI”, remarca. L’ortofotografia és una presentació fotogràfica d’una zona de la superfície terrestre en què tots els elements presenten la mateixa escala, lliure d’errors i deformacions, amb la mateixa validesa que un mapa cartogràfic. Per tant, l’exactitud que presenten el llibre i la mostra no deixen lloc a dubtes: és un treball pioner de recerca que defineix, carrer per carrer i casa per casa, Tàrrega a finals de l’edat mitjana i al començament de l’edat moderna.

La col·laboració ciutadana ha estat clau per a l’elaboració de l’estudi deixant accedir als habitatges

Ara bé, si el resultat de la investigació és fruit del treball conjunt de quatre experts en diferents àmbits, cal remarcar que la col·laboració ciutadana hi ha tingut un paper cabdal deixant que els investigadors accedissin a les seves cases o estudiessin els vestigis medievals que en queden. De moment, estem davant un estudi del passat i del present, però el que està clar és que també servirà per al futur. Evidentment, si en algun moment es planteja fer excavacions de la zona, els arqueòlegs sabran exactament on han d’anar. Per altra banda, com recorda Saula, és una eina fantàstica per conscienciar els veïns que en alguns casos tenen veritables tresors a les façanes o interiors de les cases. “Molts en són conscients, però també queden molts altres veïns que potser no donen gaire importància a tenir a la façana o l’entrada elements com ara voltes, arcades, cellers o columnes”, aclareix el director tècnic del Museu de Tàrrega. Segur que l’estudi ajuda els veïns a lluir orgullosos aquests vestigis.