La indumentària com a art

Va passar la primera meitat de la seva vida a Barcelona, però fa 40 anys que va decidir traslladar-se al Pallars. Necessitava recolliment. I s’ha trobat a ella mateixa. Amiga de poetes com Joan Brossa, parella de Miquel Bauçà, a prop de la Pobla de Segur, l’Amor Estadella ha convertit la indumentària en una obra d’art. Model de pintors, pintora, antiquària, quiromàntica, mare de dues filles, creadora de vestits molt especials... Definir l’Amor Estadella resulta difícil. Encasellar-la en una paraula, potser impossible. A la tardor complirà 82 anys i haurà passat la meitat de la seva vida al Pallars, on va decidir “retirar-se” des de Barcelona. A la capital catalana tenia una vida cultural i intel·lectual intensa, amb amics com el poeta visual Joan Brossa. Fa quatre dècades necessitava recolliment i trobar-se a ella mateixa. I ho va aconseguir. Des d’aleshores viu en un petit poble on durant anys va continuar una afició que havia iniciat a començaments dels 70: prendre la indumentària com un pretext per crear una obra d’art. Abans de traslladar-se a les comarques lleidatanes havia presentat una col·lecció on es podien llegir brodats versos d’alguns dels poetes que més li agradaven, entre els quals alguns de l’esmentat Brossa. També hi havia cosit objectes de merceria i d’antiquari, procedents de les botigues de brocanteria i antiquari que ella mateixa regentava a la capital catalana.

En arribar al Pallars va reprendre aquesta afició, però a les indumentàries que creava hi va començar a incorporar fòssils, pedres foradades, i objectes que anava trobant per la zona. En va elaborar més d’una vintena i encara en conserva 18. “Quan vaig marxar de Barcelona necessitava descansar l’ànima i quan estàs en una situació així, passant un moment difícil, fer quelcom que et faci concentrar en allò i el puguis deixar anar resulta molt curatiu”, reflexiona l’Amor. “Crec que aquests vestits em van curar d’una possible depressió per problemes que en aquell moment no hi havia manera de solucionar”, confessa. “Ara quan els veig em pregunto com vaig poder tenir tanta energia com per fer-los, per cada un vaig necessitar més o menys un any, i per a la capa, dos.” Van conformar la col·lecció

Elements, justament perquè en les seves trames s’hi integren els elements de la natura. Aquestes indumentàries, com li agrada anomenar-les a ella, després s’han exposat en diferents llocs. Un d’ells, a la Biblioteca Pública de Lleida l’any 2000, però també a Granollers, a Munic i al gener d’enguany, a Sant Pol de Mar. I és que si bé les mans sempre han estat quelcom molt important per a l’Amor, tant que la van convertir en una persona coneguda als anys 70 a Barcelona vinculada a la quiromància, aquí s’han transformat en elements clau per transmutar teles i objectes en obres d’art.