Arbres excepcionals

Passejar entre els boscos i camins de la Cerdanya i l’Alt Urgell té sens dubte un encant innegable. El paisatge atrapa. I en ell hi ha uns protagonistes innegables: els arbres. Alguns dels quals són monumentals, bells, singulars i centenaris. Potser ens acompanyen durant tota una passejada i ni tan sols ens hi fixem perquè, d’entrada, ens sedueix més l’encant hipnòtic d’un salt d’aigua.

Ara bé, hi són. I com les persones, alguns tenen històries molt singulars. Algunes les ha recollit la Pepa Tort al llibre La veu dels arbres (Editorial Piolet), amb impactants fotografies de l’Adriana Olsina, que constitueixen l’element vertebral del llibre. Es tracta de 89 planes amb altres tants arbres i arbredes singulars i, a més a més, el volum inclou uns bellíssims dibuixos de l’il·lustrador científic Eduardo Saiz, mapes de situació amb les coordenades i altres informacions complementàries.

Poc devia imaginar la Pepa Tort que quan va deixar la biologia per regentar un restaurant a Travesseres, una entitat del municipi de Lles de Cerdanya, que acabaria enamorant-se dels arbres singulars de la zona. I és que aquesta biòloga de formació que va exercir com a responsable de gestió de residus i neteja al Fòrum de les Cultures 2004, va decidir traslladar-se a la Cerdanya quan van acomiadar els treballadors del Fòrum. “Tenia una edat en la qual ja no em venia de gust picar portes i buscar feina, així que vaig comprar unes runes i vaig crear el meu restaurant”.

Tot i això, de ben segur que la seva formació ha estat clau perquè ella estigui convençuda que “la importància dels arbres és infinita en la història de la humanitat i del planeta”. A més de ser –al seu parer– l’element més remarcable del paisatge, tenen un paper cabdal en els ecosistemes terrestres, eviten l’erosió del sòl i el fertilitzen. De fet, Tort subscriu les paraules d’un dels seus “mestres”, l’ecòleg Ramon Margalef, quan va dir que “un sol arbre és com tota una civilització” i que “la seva complexitat és tal que, més enllà del coneixement científic, cal un poeta per comprendre-la”. Així, no resulta estrany que una conversa dels clients d’un restaurant sobre la troballa d’un arbre fascinant, l’acabés captivant a ella. A partir d’aquí es va dedicar a “descobrir” alguns d’aquests arbres. Ara bé, el resultat no ha sigut pas un llibre botànic “dels quals ja n’hi ha molts i per l’usuari mitjà són un avorriment”, sinó que s’ha dedicat a explicar històries que tenen a veure amb aquests.

Des de l’única alzina surera de la comarca de la Segarra que va plantar un pastor que feia transhumància a l’Empordà, on se’n poden trobar moltes fins a la sorprenent quantitat de sequoies que es poden trobar a Puigcerdà. El motiu: quan a principis del segle XIX algunes famílies de la burgesia catalana van escollir la vila com a seu de la seva casa d’estiueig, van fer construir torres per arquitectes de renom que es van dedicar a plantar-hi arbres exòtics i monumentals vinguts de continents llunyans. Per documentar-se, no ha dubtat en parlar amb els pagesos de la zona, guardes forestals i tothom qui pensava que podia oferir-li algun detall ja fos de l’arbre, de la zona o de la casa que l’alberga, en cas que estiguin en algun terreny particular. Tot plegat, informació “personal” que permet conèixer-los millor.

PEPA TORT

, biòloga i autora del llibre ‘Les veus dels arbres'

“Posar-se a la capçada d’un arbre té un efecte balsàmic”

La Pepa Tort va treballar durant més de quatre anys explorant i descobrint alguns dels arbres més majestuosos de la Cerdanya i l’Alt Urgell, que ha plasmat al llibre La veu dels arbres, amb fotografies d’Adriana Olsina

Què la va captivar dels arbres singulars per dedicar-hi el seu temps? Tenen molts atractius. Un dels primers és que aquests arbres tan longeus, d’alguna manera, han estat testimonis de la història de l’entorn on estan vivint. Això, per a mi, és quelcom màgic, em captiva. A més, quan et poses a la seva capçada sents, d’alguna manera perceps un efecte balsàmic un benestar absolut. A això cal afegir-hi la seva grandària, la seva voluptuositat i la gran quantitat de coses bones que t’ofereixen.

Com va començar a interessar-se pel tema? Des de fa una dècada tinc un restaurant a la Cerdanya, a Travesseres. Un dia van venir uns clients molt emocionats perquè havien vist un arbre especial, enorme, prop de Cava, al Pic de l’Orri. No paraven de parlar-ne. Tant, que em va picar la curiositat. Vaig anar a veure si el trobava, i vaig necessitar tres viatges. Quan finalment vaig tenir aquell pi al davant vaig tenir el convenciment absolut que em dedicaria a buscar arbres singulars per tota aquesta zona.

A què respon de l’elecció de la zona? Bàsicament és una qüestió de comoditat. Si vius a Travesseres has d’anar a comprar a Puigcerdà o a la Seu d’Urgell. Així que els arbres agafen més o menys la zona per on em moc amb més assiduïtat. Anava a comprar i després, si tenia temps, agafava un camí, el que fos, i anava a veure què trobava per aquestes muntanyes. Em parava en algun poblet i preguntava a algun senyor gran o algun pagès si coneixien algun arbre de grans dimensions o singular.

Encara en documenta? I tant! I anirà a més perquè com deia abans, les propietats balsàmiques dels arbres són innegables. I no diguem dels boscos.

Adriana Olsina, amant de la fotografia de natura L’autora de les fotografies és l’ Adriana Olsina (Barcelona,1988), que Tort descriu com “una apassionada fotògrafa” que ha estat la seva “companya de recerca per les valls i les muntanyes d’aquestes velles comarques”. Olsina és una fotògrafa especialitzada en paisatge i reportatge. Treballa com a professora a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Mentre hi estudiava va col·laborar com a fotògrafa d’espectacles i esdeveniments culturals en un diari digital. Actualment ho fa en mitjans i revistes com ara Descobrir Catalunya i El Mundo de los Pirineos, així com amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, entre altres entitats. A més a més, organitza tallers com ara un sobre fotografia de natura, previst per a la propera primavera, en què s’han previst sortides al Parc Cadí-Moixeró i La Garrotxa, entre altres indrets. Ha escrit sobre ella mateixa que fa fotografies encara que no tingui una càmera a les mans i pensa que l’èxit d’una imatge no està a embellir la realitat sinó a aprendre a buscar-la. Finalment, ens explica que “sent que és una bona fotògrafa quan s’enamora de la fotografia.”