Hi ha lloc per a l'esperança?

Encara que el negacionisme té molts adeptes entre els sectors més liberalreaccionaris de la societat, el canvi climàtic és una evidència contrastada per la comunitat centífica. “La revolució tecnològica que estem protagonitzant ha accelerat la capacitat de la humanitat per transformar el món en el qual vivim, i això fa que siguem la primera generació de la història que no pugui preveure com serà el món que veurà abans de morir”, apunta Jordi Aloy, responsable de l’Àrea de Cultura i Divulgació Científica de la Fundació Bancària La Caixa i coordinador l’exposició participativa Experiment 2100.

Escenaris. El canvi climàtic provocat per l’acció humana és una de les principals amenaces per a moltes espècies animals

La mostra agafa de referència les dades de l’informe The European Enviroment, State and Outlook 2015, Assessment of Global Megatrends publicat per l’Agència Europea del Medi Ambient. “En aquest informe es prospecten les megatendències a nivell global del progrés social, mediambiental, poblacional i tecnològic; les línies mestres del destí del planeta si partim de les dades que tenim avui dia”, explica Aloy. La proposta expositiva té un doble missatge: per una banda, alertar-nos que estem construint un futur molt negre, posant en risc la supervivència de milions de persones per la falta d’accés a recursos bàsics com l’aigua; i un d’esperançador en tant que el futur no està escrit i si prenem consciència de la situació potser podem revertir-la. “Respecte dels recursos energètics ja ningú dubta que els fòssils són finits, ja ningú treballa amb la idea que el petroli no s’acabarà mai. La discussió a curt termini és que quan s’acabarà el petroli defintivament. Uns diuen que en vint anys tindrem seriosos problemes de subministrament i d’altres creuen que en tenim per dos-cents anys”. La fi d’aquests combustibles canviarà per sempre el món que hem conegut al segle XX i moltes de les coses que hem fet i hem normalitzat, com tenir cotxe, ja no seran viables per a la majoria de la població, per exemple. El que també sembla inevitable és la tendència de la població a concentrar-se en grans ciutats, un model que implica la despoblació de les zones rurals i la construcció de noves ciutats que no tenen res a veure amb les grans àrees metropolitanes que coneixem nosaltres. “La Xina i l’Índia tindran un pes molt més important que no pas ara i això canviarà els pols de poder a nivell global; reconèixer que Europa perdrà pes i haurà de redefinir el seu paper al món també és clau per situar-se en el mapa mundi que s’està dibuixant”.

Pensar el futur és un gènere recurrent en la ficció. Un dels apartats de l’exposició posa l’accent en els futurs imaginats. La història ha atrapat algunes de les dates previstes en mites de la ciència-ficció com 1984, de George Orwell; Un món feliç, d’Aldous Huxley o Back to the future, de Robert Zemeckis. Als visitants de l’exposició, que fa més de cinc anys que circula pels diferents espais que CaixaForum té per tot l’estat, també poden donar la seua opinió sobre els temes que es plantegen a l’exposició. Una vegada acabi la seua estada a Lleida, els organitzadors recolliran els resultats per saber què en pensem els ciutadans.