Patinet, el futur sobre rodes

Quan els primers cotxes van començar a circular pels carrers de Madrid, el diari ABC va endegar una campanya editorial molt crítica amb aquests nous aparells que espantaven els cavalls dels carruatges i posaven en perill els vianants. Eren un perill, afirmaven, i les administracions havien de posar-hi remei abans que la situació no acabés per descontrolar-se. Els cotxes estaven alterant la normalitat i la capçalera madrilenya no ho veia amb bons ulls. Un recel, val a dir, que va durar ben poc.

CASC. Encara que no estigui regulat, molts usuaris en porten per una qüestió deseguretat.

No sabem si els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) –així s’anomenen tècnicament els patinets i altres mitjans individuals de transport elèctric– estan cridats a revolucionar el trànsit del segle XXI com els cotxes van influir en l’anterior centúria. “El que la gent ha de comprendre i els polítics han d’assumir com una oportunitat és que els VMP no són una moda passatgera, cada dia se’n venen més i han vingut per quedar-se”, afirma Gerard Valentines, president de l’Associació VMP Lleida, creada per canalitzar les demandes d’un col·lectiu creixent a la ciutat. Aquesta afirmació també la repeteix Sergi Gimeno, cap de serveis d’Obra Pública de la Paeria i un expert en mobilitat. “Les administracions no sempre van tan ràpid com la gent voldria, i quan apareixen elements nous, la seua funció és regular-ho”, afirma. “Els patinets són una oportunitat que les ciutats, sobretot les petites com Lleida, tenim per tendir a transformar els patrons de transport urbà, són una bona alternativa a molts trajectes que avui dia encara es fan amb cotxe i fins i tot per substituir la mobilitat a peu.”

APOSTA. Marc Arbós va ser dels primers a moure’s amb patinet elèctric per Lleida.

Els cotxes com a mitjà de transport per dins les ciutats estan condemnats a restringir-se dràsticament. L’espai que ocupen és molt desproporcionat en comparació al fet d’anar a peu, amb transport públic o altres vehicles com les bicicletes i els patinets. Anar caminant a tot arreu no és viable per a molta gent per una qüestió de temps i física, així que el patinet pot ser una bona alternativa per anar més ràpid. Júlia Sun treballa en un restaurant que està lluny de casa i fa tres mesos va decidir comprar-se un patinet: “Passo moltes hores dreta i m’estaven començant a fer mal els genolls. Ara amb el patinet trigo molta menys estona a arribar a la feina i tornar a casa, i durant el dia, em canso menys.” Amb el seu casc, ella procura moure’s per una ruta que sigui al menys invasiva possible i anar a una velocitat segura per a ella i per a les altres persones. Quan els patinets van irrompre als carrers d’un dia per l’altre molta gent, sobretot gran, els va veure com una amenaça i el govern de Fèlix Larrosa va amenaçar amb una normativa de regulació que calmés els ànims dels qui havien posat el crit al cel amb aquests aparells que corrien per les voreres. “Ara mateix el que menys ens convé als qui defensem els VMP com una alternativa són les persones que en fan un mal ús”, explica Valentines, “per això necessitem una normativa que deixi ben clar quins són els espais pels quals podem circular i que Lleida aposti clarament per un model de ciutat que faciliti la mobilitat dels patinets i les bicicletes, que són el futur. L’incivisme no té res a veure amb el mitjà de transport. Hi ha gent que condueix de manera temerària al volant d’un cotxe i gent que va a peu i no respecta els semàfors o els carrils bici”.

futur. La mitjana d’edat dels usuaris augmenta a mesura que els patinets es van imposant

Avui en dia la regulació dels VMP és un terreny de clarobscurs administratius. “La direcció general de Trànsit està pendent de fer una normativa general per a tot l’Estat i, mentrestant, ens passa la pilota als ajuntaments”, raona Josep Ramon Castro, regidor de Mobilitat de la Paeria. “El darrer estudi de mobilitat que es va fer a Lleida és del 2011 i des d’aleshores han canviat una mica les coses. La irrupció dels patinets no és una moda i cada vegada hi ha més gent que va amb bicicleta; el que hem de fer com ajuntament és apostar per un futur més sostenible i posar les eines necessàries perquè la ciutadania perdi la por a moure’s amb aquests vehicles. Una de les coses que estem estudiant és la viabilitat de fer una xarxa de carrers amb una velocitat limitada a 30 km/h i que els patinets i les bicicletes se sentin segures per baixar de les voreres. Encara que la mitjana d’edat dels usuaris és més alta del que semblaria d’entrada, és evident que és un vehicle pel qual aposta gent jove.”

“Quan fa tres anys em vaig comprar un patinet la gent em mirava estranyada”, confessa Marc Arbós. “Jo sempre havia anat amb moto i volia alguna cosa encara més pràctica i barata; vaig valorar diferents opcions i el patinet em va semblar el més viable. És ràpid i còmode, el pots guardar fàcilment, és segur i no contamina”. La majoria d’usuaris segurament aposten pels VMP per raons personals, però és evident que hi ha uns beneficis públics: no ocupen places d’aparcament públiques, no contaminen l’ambient i no fan soroll. Sergi Gimeno ho té clar: “A les ciutats europees com Estrasburg que han apostat per pacificar el trànsit rodat ha augmentat la qualitat de vida considerablement, es guanya en espai per als vianants i zones verdes, la ciutat és menys sorollosa i menys perillosa. S’ha de regular pensant a potenciar els patinets i procurar que la convivència amb la resta de persones i vehicles sigui segura i respectuosa”.