'El Pajarero' fa el seu niu

El popular venedor de productes de vell i de segona mà acaba d’obrir una botiga al número 52 del carrer Príncep de Viana de Lleida. Té objectes per “omplir tres tràilers” i més de “20.000 quilos de llibres”, tot i que en aquest comerç se’n pot veure “només” un tastet de 280 metres quadrats.

"Señora, señor, llévese algo aunque sea robado”. Amb aquest particular crit saluda Ángel Ibáñez els clients que entren a la seva “nova botiga” al número 52 del carrer Príncep de Viana. Per aquest nom, potser no els dirà res, però si veuen o els diuen que la botiga s’anuncia amb un cartell artesanal com “Rastro Pajarero” i que qui hi està al capdavant és “El Pajarero”, potser ja els resultarà més familiar. Ell és un dels rostres més coneguts del mercat de segona mà que cada diumenge s’instal·la a la rambla Ferran. Ho fa (feia) des de 1998, tot i que fa uns mesos va deixar l’aire lliure per conduir aquesta botiga on es pot trobar tot allò i més que hi havia a les parades. Però diu que hi tornarà, segurament cap al febrer. Ho troba a faltar. Sobretot, el tracte amb la gent. Explica d’una manera molt més gràfica i potser escatològica que és capaç de vendre gel a un esquimal. I els que el coneixen bé saben que és del tot cert. Potser es queda curt. Ara, en aquesta botiga els clients hi poden trobar de tot. Gairebé literalment. Són 280 metres quadrats (190 de botiga i la resta de magatzem, tot i que en té un altre encara més curull de productes i andròmines) on es pot trobar fins i tot allò que es pensaven que havia desaparegut del mercat. Un dels productes més abundants són els llibres de vell, “potser en tinc més de 20.000 quilos”. Per ell no és un producte sense sortida. “S’han de saber vendre, encara que sigui a un euro. Si se sap fer, surten”, assegura. Però també hi ha tota mena de botelles, publicitat, fotografies antigues (fins i tot alguna de Gómez Vidal), nines antigues, cotxes o altres joguines que es podrien pensar que han passat a la història. De fet, entrar aquí és com fer-ho en una mena de túnel del temps. Penja-robes, cassoles, botelles de sifó, ràdios, rellotges... tot plegat pot compartir una taula o un prestatge en aquesta particular botiga. Les taules amb cavallets se succeeixen una darrere l’altra, sense solució de continuïtat i gairebé sense deixar espai entre producte i producte. Moltes de les coses les hi han donat, per això pot aguantar haver-se instal·lat en un carrer “on hi ha pocs comerços”. Però ell és valent i no li fa por. “M’agrada vendre i el tracte amb la gent”, assegura.

Nascut en una petita població de Segòvia, a la localitat d’Alquité, una petita pedania del municipi de Riaza, la seva història personal no és pas monòtona. Va arribar a Lleida el 1986, on va exercir diferents professions, entre aquestes la de cambrer en diferents clubs de noies o a la sala de bingo Llista Blava. L’experiència com a cambrer l’havia adquirit de lluny.

Va arribar a Ponent després d’exercir de cambrer en un vaixell libanès, concretament del coronel Moammar al-Gaddafi. “Tinc fins i tot fotografies amb ell”, explica. Feia temps que ho sabia, però el 1998 va tenir clar que això de vendre era el seu fort. S’hi volia dedicar. I des d’aleshores no ha parat. “He comprat i m’han donat en moltes cases i comerços que tancaven i amb el temps la gent m’ha anat coneixent. Ara molta gent ja em porta coses per iniciativa pròpia”, explica. Per això ha aconseguit emmagatzemar una quantitat tan elevada de productes. “No et podria dir quants en tinc, però segur que podria complir tres tràilers”, assegura rient. De ben segur que sí. Va ser en aquella època, quan va començar a vendre, que va guanyar-se el sobrenom d’“El Pajarero”. “Mentre treballava de cambrer també ajudava a vendre ocells al mercat a un senyor que venia de fora. Anàvem al del dijous i al del dissabte, fins que ho van prohibir”, explica.

“Aleshores em van començar a anomenar “El Pajarero” i m’ha quedat el sobrenom. Així és com em coneix molta gent. De fet, crec que jo conec mig Lleida, però bona part de l’altra em coneix a mi, així que no podria fer res en aquesta ciutat que no se sabés”, comenta rient amb ganes, mentre convida tothom a passar-hi. “És una botiga única a Lleida, amb coses que no es troben enlloc més, canvio l’aparador cada dia....” En definitiva, una oportunitat única per entrar al túnel del temps i trobar coses que pensàvem desaparegudes per sempre més.