SEGRE

Espiant les cuabarrades, una espècie d'àliga en perill crític

Al Montsec i les serres perifèriques hi ha nou parelles d’àliga cuabarrada, una espècie en perill crític segons la Generalitat de Catalunya. La Sabina és una associació naturalista que treballa per assegurar-ne la supervivència. L’any passat entre totes van criar tretze pollets, una dada que convida a l’optimisme prudent, ja que els perills tampoc no s’aturen.

509187_2.jpg

509187_2.jpgSEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El mes de desembre passat es van detectar tres accidents de cuabarrades amb instal·lacions elèctriques: dues van morir i la tercera s’està recuperant al Centre de Fauna de Vallcalent. Les estepes de secà de les Garrigues, el Segrià i la Segarra són zones on a les àligues joves els agrada viure abans no decideixen posar seny i aparellar-se per formar un niu. L’àliga cuabarrada és mediterrània i a Catalunya es concentra sobretot a les muntanyes de Prades i les Terres de l’Ebre, on hi ha molts penyasegats, llocs predilectes per niar. “La serra del Montsec i les serres perifèriques també els agraden, i a dia d’avui hem detectat nou parelles estables”, apunta Jordi Bas, de l’associació La Sabina. “El nostre projecte de recuperació, finançat en part per la Fundación Biodiversidad i amb el suport del departament de Territori i Paisatge, ha permès garantir que un parell de parelles puguin viure més tranquil·lament els mesos de criança i esquerar els pollets”. El soroll provocat per l’activitat humana, sobretot al mes de maig, és la principal amenaça per a aquestes aus, que si s’espanten fugen del niu i abandonen els ous o les cries durant massa estona i aquests es moren. “Si la parella viu amb normalitat tenen un o dos pollets, i una vegada aprenen a volar s’estan un parell de mesos per la zona fins que els pares els fan fora i s’han de buscar la vida lluny del niu”, explica Bas. Els joves troben, en zones de secà, un territori amb una bona visibilitat per trobar preses i caçar. Les àligues cuabarrades s’alimenten sobretot de petits mamífers o altres aus com conills, ratolins, coloms o perdius.

La població s’estudia sobretot a través de les parelles estables perquè són fàcils de controlar. La cuabarrada és una àliga prou territorial i la seua mobilitat no acostuma a ser més enllà dels vuit quilòmetres al voltant del niu.

“Les parelles són estables i una vegada nien en un lloc s’hi estan molts anys. Generalment ho fan en petits barrancs o penya-segats, però hi ha una parella a la zona d’Almatret que s’ha acabat instal·lant en una torre d’alta tensió”. Aquestes són tan grans que no són perilloses, però les petites són un autèntic problema perquè, quan s’hi acosten, posen les potes en un cable i si en toquen un altre amb la cua queden electrocutades. Només el desembre passat en van morir dues i una tercera està al Centre de Fauna de Vallcalent. “En aquest sentit la Fiscalia de Medi Ambient de Lleida està obrint diligències perquè les companyies elèctriques facin les modificacions pertinents i s’evitin accidents d’aquesta mena”, diu Bas.

Els esforços no són en va, i la cuabarrada sembla que està disposada a niar a casa nostra.

509187_1.jpg

509187_1.jpgSEGRE

509187_3.jpg

509187_3.jpgSEGRE

509187_4.jpg

509187_4.jpgSEGRE

509187_5.jpg

509187_5.jpgSEGRE

509187_6.jpg

509187_6.jpgSEGRE

tracking