Allò que importa

Ha passat un lustre des que el fotògraf lleidatà Rafa Ariño va presentar en societat un projecte en què agermanava les seves dos grans passions: la fotografia i la música. Era fruit de dos anys intensos de viatjar amb alguns dels grups de pop-rock més seguits del país i fotografiar-los en tots els seus moments, públics i privats. Des d’aleshores, el projecte ha evolucionat molt i ha viscut diferents facetes. I si fins ara era, en certa manera, un reflex social, en aquests moments de pandèmia, confinament i distància social que estem vivint, no podia ser de cap altra manera. A priori, hi ha alguna cosa més contradictòria que un concert i la distància interpersonal?

Delafé i Delaporte. 

A Ariño li agradava captar moments íntims, personals d’aquells personatges públics admirats per molts. Uns instants robats que tenia el privilegi de copsar. Ara, entre aquestes estones d’accions espontànies, naturals i sinceres, hi ha actes que cobren especialment importància. Que potser mai ens havíem parat a pensar que sobtada i deliberadament, els hauríem d’expulsar ni que fos temporal. Són els petons i les abraçades, les mostres d’afecte i contacte sincer en moments intensos. És tot això el que ha reunit Ariño a Girando con... besos i abrazos, un projecte que ha endegat i posat en marxa conjuntament amb l’activista musical madrileny Gerardo Cartón. Es tracta d’una exposició amb 56 fotografies, que s’acompanya d’una xerrada i una sessió de DJ dels dos organitzadors, a més d’un llibre. 

Second-2. 

Girando con... 2013-2016 o fins i tot un concert, si els impulsors de cada cita expositiva s’hi animen. “Si després de l’exposició, la xerrada i la sessió de DJ, els impulsors de l’esdeveniment a cada ciutat s’animen, també podem mirar de fer un concert amb músics de la zona”, explica Ariño, que reconeix que en plena melangia causada pel confinament, aquest projecte “és una manera tant d’animar-me a mi, com aquells que el vulguin anar a veure”. Està clar, que amb l’actual situació s’ha de decidir molt bé en quines condicions es du a terme, però en això estan treballant. De moment ja s’han interessat pel projecte “ciutats com Madrid, Granada, València o l’Hospitalet”, explica.

Vetusta Morla

En aquest sentit, el projecte recull algunes de les fotografies més significatives després d’anys viatjant amb bona part dels grups d’indie/pop/rock més rellevants del país, amb qui ha viscut fins que la situació ho ha permès (és a dir, és clar, abans de la irrupció del Covid-19 a les nostres vides) des del concert fins a la carretera i des de l’estudi de so fins al backstage.

Sidonie i Javier Ajendo

Els protagonistes grups i solistes com ara Sidonie, Vetusta Morla, Dorian, Lori Meyers, La Habitación Roja, Viva Suecia, Second, Anni B Sweet, Zahara, Rufus T Firefly, León Benavente, Izal, Love of Lesbian, Iván Ferreiro o Los Planetas, entre altres, arran de les seves actuacions en diferents concerts i festivals de la talla de Sonorama, Estaciones Sonora, Ebrovisión, Polifonik Sound, Festival Amante, Mediterránea Festival, FIB, Granada Sound, Actual Festival, Low Festival o San San Festival, per citar-ne només alguns.

Ivan Ferreiro i León Benavente

És a dir, en unes realitats que de moment, estem a l’espera de saber quan es podran repetir. “No m’havia adonat que aquests grups i el seu entorn eren tan afectuosos com al revisar les fotografies”, confessa Ariño. “Són petons i abraçades que fins fa no res ens regalàvem sense ni tan sols adonar-nos-en, i ara, per a molts s’han convertit en una de les pèrdues més sentides”, conclou. Per això espera que per a molts, també sigui inspiradora, aquesta exposició. De fet, fa uns dies “em va trucar un pare de Cartagena demanant-me permís per utilitzar-la en un treball que ha de fer el seu fill sobre coses bones que ha portat el confinament. Una cosa així no me l’esperava, va ser molt emocionant”. Qui sap si només serà la primera.

L'ACTIVISTA MUSICAL El madrileny Gerardo Cartón (esquerra) és l’altra meitat del projecte Girando con... Besos y abrazos. Li agrada definir-se com a activista musical, atès que du tota la vida dedicat, d’una manera o altra, a la música, que no dubta a definir com la seva gran passió. Entre el 2000 i el 2014 va ser director de Pias Spain i ara és el director artístic de Brunch in The Park a Madrid. En el món editorial signa Manual del perfecto festivalero (Lunwerg/Planeta) i en el del cine i la televisió és assessor musical. Tot això sense deixar de punxar els darrers 30 anys.