Patrullant el territori

Exagerant una mica podria dir que mai no he vist un agent rural a menys de deu metres del seu cotxe, un fet que m’intrigava fins que el Santi Millan, un agent de la Noguera, em va resoldre el dubte sense que jo l’hi preguntés: “Les trinxeres de la Guerra Civil no són gaire lluny d’aquí, la passejada segur que és agradable però agafarem el cotxe perquè si ens truquen per una urgència hem de raccionar al més ràpid possible”. Quan m’ho explica som a la serra de Bellmunt, un espai d’interès natural que també està catalogat com a Zona Especial de Protecció d’Aus. Ell i el seu company escruten el territori amb prismàtics a la recerca de l’esparver cendrós. “Ara és època de reproducció i quan detectem un niu el marquem amb unes estaques per fer-ne un perímetre de seguretat i contactem amb el propietari per tal que ho tingui en compte i no hi passi la màquina de segar”. La llei no només protegeix aquests animals, sinó que també preveu indemnitzacions per als propietari que es veuen afectats.

El cos dels Agents Rurals va ser creat després dels grans incendis del 1986, “per això durant molt temps la gent ens relacionava amb el foc forestal, ignorant que la nostra feina és molt més ampla i complexa”, reconeix el Guzman Riu, el seu company de patrulla. Considerats legalment com la policia del medi ambient, els agents rurals vetllen perquè les activitats humanes siguin al més respectuoses possible amb l’entorn natural del país. “El territori està sotmès a molta pressió per part de la nostra societat i hi ha moltes espècies que tenen dificultats per adaptar-se als canvis que provoquem als seus hàbitats i els seus costums, però també n’hi ha que s’hi adapten i ho aprofiten per reproduir-se”. Una carretera pot partir per la meitat un accés natural a l’aigua dels animals que viuen en una vall i un abocador es pot convertir en una font d’alimentació per als animals que hi tenen accés. Tot això va creant desequilibris en la cadena tròfica i provoca que alguns animals es vegin amenaçats, com les aus de secà, i d’altres que augmentin perillosament de població i provoquin problemes nous, com els senglars.

“Els senglars són una espècie que s’ha adaptat molt bé al nostre model de societat, menja de tot i tant li fa remenar la brossa com arrasar els conreus, i gràcies al creuament amb porcs de granja o fins i tot porcs vietnamites, ha augmentat considerablement la seua capacitat reproductiva”, explica el Santi Millan. Si fa trenta anys tenien dos o tres cries, ara poden arribar als deu o dotze. L’augment de la seua població està coincidint amb una disminució progressiva dels caçadors, que són un col·lectiu envellit i amb poc relleu generacional. “En el moment que un o diversos porcs senglars s’estableixen en un territori i generen problemes constants a un pagès, nosaltres hem d’actuar per evitar que el problema vagi a més”, explica el Llorenç Ricou, cap de la regió de Lleida Ponent. “Respecte als senglars, no només procurem que la seua activitat defugi al màxim els conreus, sinó que també n’hem de controlar la població perquè no creixi més del compte i hem de vetllar perquè no transmeti la pesta porcina africana”.

Dels secans de Bellmunt ens traslladem a Lo Morinyol, una trinxera republicanan del Front del Segre. “Aquests són bon llocs per observar el territori”, diu el Guzman Riu, “i també els hem de tenir en compte perquè és responsabilitat nostra procurar que ningú no els malmeti o cometi delictes contra el patrimoni històric mirant d’agafar restes de la Guerra Civil amb buscadors de metall”. El ventall de delictes que persegueixen els Agents Rurals és ampli i sovint escapa al sentit comú. “Fa quaranta anys molts pobles tenien abocadors als afores, però això fa molt temps que es va reconduir cap a les deixalleries. El més estrany que hem vist? Rentadores estimbades per un barranc”. Excentricitats a banda, els agents sobretot treballen contacte amb la gent que més trepitja el territori: els pagesos i els ramaders. Els caçadors són un col·lectiu que va a la baixa i, per contra, els aficionats als esports a l’aire lliure augment considerablement. “Tradicionalment el col·lectiu excursionista i escalador era bastant respectuós i, també s’ha de dir, era molt minoritari”, explica el Santi Millan mentre inspeccionen els voltants del pantà de Sant Llorenç a la recerca de nius flotants de cabussó plomallat. “Ara hi ha molta gent que va a la muntanya i malaurament es cometen més infraccions, ja sigui voluntàriament o per inconsciència”.

La biodiversitat no és un capritx. Que una planta o bestiola no sigui productiva per als humans, o sigui tan petita que ens passi desapercebuda, no vol dir que la seua existència no tingui cap sentit. “Potser desapareix un fong o una flor i no passa res a curt termini”, raona el Guzman Riu, “però si anem perdent espècies al final ho patirem tots d’una manera o altra perquè es trencaran els equilibris de la natura”. Per àudio els avisen que uns companys han rescatat un astor, una au rapinyaire que s’havia quedat atrapada dins un magatzem una nit de fortes pluges i s’ha de dur al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida. Cada animal salvat és un victòria per al nostre medi ambient.

De les vuitanta condemnes que la justícia espanyola ha dictat pel delicte d’enverinament d’animals, vuint-i-cinc són catalanes. “Si bé la casuística per la qual una persona pot decidir posar verí per matar animals pot ser molt variada (gossos salvatges que ataquen bestiar o senglars que malmeten conreus), la majoria de les denúncies que hem cursat per aquest delicte tenen relació amb els vedats de caça: posen verí per matar els depredadors de conills o perdius, de manera que la seua població creix i poden treure més rendiment del vedat”. Pepe Capella és agent rural del Segrià i juntament amb la seua gossa Gaia es podrien denominar la patrulla canina de Ponent. “No tots els serveis que fem són delictes, també podem buscar animals que han mort electrocutats per una línia d’alta tensió i que un depredador s’ha endut. Sense la gossa pràcticament seria impossible trobar-los”.

Un espia discret per seguir la fauna sense molestar-la El Josep Maria Armó i un company van comprar-se un dron, el van fer servir a la feina, van fer un informe sobre la seua utilitat i el Departament d’Agricultura va decidir comprar-ne setze per tot el territori. En zones com el pantà d’Utxesa, entre Torres de Segre i Aitona, permet sobrevolar les extenses zones dels marges, cobertes de joncs i flora de ribera de mitja alçada i buscar nius i bèsties que d’una altra manera són impossibles de detectar, així en poden fer un cens i seguiment més acurat. D’altra banda, “quan detectem alguna activitat sospitosa, com poden ser caçadors furtius o qualsevol tipus de fet delictiu, podem utilitzar els drons per saber què fan exactament, gravar-ho com a prova i identificar els vehicles sense ser descoberts”, explica Arnó. Quan la presència dels agents pot estressar els animals o avisar els infractors, els drons s’han convertit en els seus millors aliats.