Allò que la pell amaga
S’han parat a pensar com funciona el cos humà? Què hi ha sota la pell? Com són els nostres òrgans? Quin aspecte tenen? Sí, ens ho van ensenyar a l’escola, però potser no amb tanta precisió com ho fa l’exposició 'Human Bodies', instal·lada definitivament a Barcelona
Aquells que hagin nascut als voltants de dècada dels 70 del segle passat o abans de ben segur que recordaran una sèrie que va fer furor a començaments dels anys 80. Parlem de V, aquells extraterrestres que arribaven a la Terra amb intencions aparentment amables, però sota la pell s’amagaven temibles llangardaixos que el que volien eren convertir els humans en el seu aliment. Els agradaven els ratolins, però la raça humana era la seva esperança. Així que, quan Diana va aixecar-se la pell, la Terra va tremolar.
La nostra pell també amaga secrets. No és pas que els hàgim de témer, ni realment es tracta de secrets, però sí que és cert que per aquells que no són versats en anatomia, moltes vegades la forma, consistència i aparença dels òrgans del cos humà els són desconegudes. L’escola els ensenya, sí, però amb el pas del temps, molts records s’esvaeixen.
Tot això ho mostra l’exposició Human Bodies. Anatomia de la vida, que el confinament ha comportat que es pugui visitar de manera virtual, pensant sobretot que els docents puguin oferir unes classes diferents i amenes als alumnes de manera virtual. Tot i així, és interessant per a qualsevol edat. A través de la pàgina web www.humanbodies.eu es pot accedir a l’enllaç.
La mostra, que després de passar amb èxit per països com Itàlia, Estònia o Mèxic ha quedat establerta des de fa uns mesos definitivament a Barcelona (Espai Cultural del CC Arenas), compta amb 12 cossos complets i més de 150 òrgans que mostren el funcionament de l’interior del cos humà: què fa que aquest es mogui, pensi, com s’origina la vida o de quina manera afecten els mals hàbits com el tabaquisme, la manca d’exercici o el consum de drogues. “El vessant de formació social és molt important dins de l’exposició”, comenta el doctor. Rafael Latorre, director científic de Human Bodies, president de la Societat Internacional de Plastinació i catedràtic de la Universitat de Múrcia, entitat assessora científica i mèdica de la mostra. I és que aquesta exposició és possible gràcies a la plastinació, una avançada tècnica mèdica que permet conservar i exposar els òrgans sense que aquests perdin el seu aspecte original. “Es tracta d’un procés de diverses setmanes o mesos, on els líquids i part del teixit adipós dels òrgans són reemplaçats lentament per un polímer, en condicions de buit i congelació”, explica Latorre. Evidentment, la instal·lació no és apta per a aprensius, però sí per a curiosos de la vida humana.
A més a més, l’exposició creada per Musealia, una empresa dedicada des de fa més de 20 anys a la creació i gestió d’exposicions amb un marcat caràcter narratiu, rigor històric i científic i valor educatiu, té previst incorporar –quan la situació ho permeti– noves peces mai exposades al públic fins al moment que ampliaran l’actual recorregut de 1.000 metres quadrats. “Visitar Human Bodies és una oportunitat única per conèixer què s’amaga, realment, sota la nostra pell. Una cosa fascinant que, habitualment, no podem veure amb els nostres ulls; una experiència fins fa molt poc reservada als professionals de la medicina i que ara està a l’abast de qualsevol persona, amb independència de la seva formació o edat”, comenta Ferreiro.
I és que, en definitiva, l’exposició Human Bodies és en certa manera també un viatge. Un viatge pel cos humà a través del seu sistema ossi, muscular, respiratori, circulatori, digestiu, nerviós i urinari-reproductor. Pel camí, el visitant hi pot trobar cors, músculs, fetges, cervells, sistemes circulatoris sencers i fins i tot, uns pulmons ennegrits per l’innegable efecte negatiu del tabac. Un cop superat l’impacte inicial (per aquells, clar està, que no hi estiguin avesats), el visitant es pot cabussar en la bellesa d’aquests òrgans i entendre la seva perfecció, el perquè quan funcionen amb la precisió d’un rellotge suís el cos és una màquina imbatible.... que, no n’hi ha dubte, a vegades evidentment també s’espatlla.
No se la perdin en directe quan tot plegat ho faci possible. Segur que no se’n penediran.