La dansa poètica de les falles

La vida és plena de tòpics romàntics i el poeta alemany Rainer Maria Rilke en va popularitzar un de prou encertat: la vertadera pàtria de l’home és la seua infantesa. Júlia Farrero és de Lleida i sempre ha estat vinculada a la Vall de Boí. “Mon padrí era de Barruera i quan era petita hi passàvem les vacances i les falles formen part d’aquets records íntims de quan era petita”, explica.

Vinculada al món del circ, amb un peu posat a la pista i l’altre a la fisioteràpia per poder-se guanyar la vida, Farrero feia temps que tenia ganes de muntar un projecte personal, de crear alguna cosa des de zero, de treballar algun tema que la toqués de prop. “Rebuscant en els meus records em vaig adonar que la Vall de Boí era un paisatge recurrent, que hi tenia una vinculació especial. Potser el fet que visqui al sud de França va accentuar aquesta nostàlgia de la terra; suposo que trobava a faltar les arrels i em venia de gust treballar amb alguna història que em remogués una mica”, reflexiona Farrero.

Teia és un espectacle visualment molt potent, en el qual la Júlia és capaç d’omplir tot l’escenari, un repte que no és gens fàcil quan es tracta de mantenir la tensió en l’espectador en un espai molt auster. Pensat des d’un bon començament com a proposta a l’aire lliure, Farrero va guanyar una de les primeres beques de la Plataforma d’Arts de Carrer de Catalunya per desenvolupar aquest projecte. “El procés creatiu ha estat molt intens i l’acompanyament des de la Plataforma i la FiraTàrrega, que també va aposar per donar suport en la creació de l’espectacle, han estat molt importants. He pensat, reflexionat i escrit molt sobre l’obra, sobre què volia explicar i com volia fer-ho”, recorda Farrero.

L’escenografia està pensada per ser el centre de totes les mirades en un escenari envoltat pel públic. Una estructura de ferro marca el perímetre i s’eleva una desena de metres. Tant ella com les falles es mouen pel cel en un exercici de vol que tensiona l’espectador, amatent a tots els moviments de l’artista en suspensió. Amb ajuda de la francesa Corine Cella, creadora amb una llarga experiència en la direcció de teatre i circ, Farrero va anar polint la peça, buscant la narrativa, donant forma a una proposta estèticament molt poètica. “Vinc del circ i la dansa i volia treballar amb aquestes dues disciplines, així que vaig anar buscant la manera d’expressar tot el que sento a través d’aquests dos llenguatges corporals i dels materials”.

La fusta, la bóta de vi, la destral, la corda i una falla. Farrero hi balla, els dóna vida, s’hi rebrega i els abraça amb una intensitat corprenedora. Una peça sense text que diu moltes coses intenses. “Ara hi ha milers de persones que pugen cada any per veure les falles i en llocs com Barruera, fins i tot és complicat aparcar, però fa trenta anys era una festa per a la gent de la vall i els pocs que hi pujàvem a passar els estius. En el fons, per a la gent que les viu en primera persona, l’essència de la festa no ha canviat. Des de la trobada al faro fins a l’arribada al poble, la baixada d’una falla és una vivència molt intensa. Pura adrenalina”. Farrero, com tants altres incondicionals d’aquesta festa declarada Patrimoni de la Humanitat, lamenta el fet que enguany no es puguin celebrar. “A la vall de Boí s’han suspès totes i no crec que se’n facin en tot el Pirineu. Serà realment molt estrany viure un estiu sense falles”. És per això que, d’alguna manera, el seu espectacle encara pren més sentit com a homenatge a una festa ancestral.

TEIA. Estrena a Lleida el 10 de juliol. L’obra de Júlia Farrero està programada al Pati del Teatre Escorxador. Degut al Coronavirus l’entrada estarà regulada. Més informació a teatreescorxador.com