Lleida a cop de gas

Cada vegada són més els amants de les dues rodes que s’apropen a les carreteres lleidatanes per passar una bona jornada a cop de gas. Ja sigui amb matinals de diumenge o perquè fan una ruta més llarga, les comarques ponentines i pirinenques s’estan consolidant com a destinació de primer ordre per als qui gaudeixen passejant pel món a cavall d’una moto.

Un dels objectius del sector del turisme és trencar l’estacionalitat i aconseguir atreure visitants a les èpoques que ja no hi ha neu per esquiar i encara no han arribat les vacances d’estiu. En aquest mercat global cal afinar la punteria i caçar col·lectius concrets. Un dels que fa temps que el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida té al punt de mira són els motoristes.

“Hi ha molts tipus de motos i a Catalunya l’afició està molt diversificada, però quan parlem de moturisme el perfil es concentra en un col·lectiu amb unes característiques més concretes”, reconeix Àlex Martín, codirector de l’Hotel Cotori del Pont de Suert. “Parlem de gent que busca rutes llargues i boniques, que es reserva les vacances per fer un viatge d’uns quants dies, que té un cert poder adquisitiu i que vol gaudir del trajecte i del paisatge.” Des del seu establiment aposten per atreure aquest tipus de clientela, que ve per la fama que estan guanyant els Pirineus entre els amants de les motos a nivell internacional.

Martín Cebrián és dissenyador de rutes i cap de guies d’IMTBike, una de les empreses de lloguer de motos i organitzadora de viatges més important de l’estat. “Nosaltres hem treballat amb clients de més de 90 països i quan dubten entre els Alps i els Pirineus, posem totes les raons sobre la taula. Els Alps són molt més extensos i tenen més tradició, però quan busquem carreteres amb un bon asfalt i un traçat maco, quan volem menjar bé i allotjar-nos en establiments agradables, quan donem importància al paisatge que ens envolta, els Pirineus tenen molts punts a favor”, explica. “L’altre gran avantatge respecte als Alps és, i això és molt important, que hi ha molt menys trànsit durant tot l’any.”

El boca-orella i les xarxes socials són molt importants en qualsevol col·lectiu que comparteix una afició, i en aquest sentit la fama dels Pirineus està creuant moltes fronteres. “El que busquem els motoristes són carreteres de muntanya amb revolts per poder sentir la moto”, explica Víctor López, aficionat a les dues rodes des de l’adolescència, ara fa més de trenta anys. “En aquest sentit, les comarques de Lleida són un petit paradís perquè en general estan ben asfaltades, el paisatge és espectacular i tens uns traçats amb uns bons revolts sense asfixiar-te”, raona.

El port del Cantó i el de la Bonaigua serien dos bàsics del territori, dos d’aquells que qualsevol aficionat a la moto de carretera del país ha de fer alguna vegada. “El que també passa molt sovint és que els fanàtics a qui ens agrada fer 400 quilòmetres cada diumenge tampoc som tants. A molta gent que va amb moto li costa sortir de la zona de confort i si és de Barcelona no va més enllà del Bages o el Vallès”, explica Manuel Quero, aficionat a les motos i organitzador, juntament amb uns amics, de la Motovolta a Catalunya des de fa tres anys. “Quan muntes una ruta que passa per carreteres com el Doll –entre Camarasa i Terradets– molta gent queda meravellada de descobrir aquestes joies. A vegades has d’organitzar esdeveniments com aquests per atreure motoristes de Barcelona i rodalies fins a les comarques pirinenques perquè s’adonin del que tenim”, apunta Quero.

Durant tot l’any, la majoria dels que s’enfunden el casc i omplen el dipòsit per fer quilòmetres són del país, però quan arriba l’abril comencen a deixar-se caure motoristes de fora, sobretot anglesos i alemanys. “Aquests representen el 80% dels clients motoritzats que s’acosten al nostre hotel”, explica l’Àlex Martín. “La temporada als Pirineus és més llarga que als Alps –comença a mitjans d’abril i es pot allargar fins a finals d’octubre– i en general valoren el clima, la qualitat dels serveis que troben pel camí, la gastronomia i els preus. En aquest sentit, som una destinació segura i competitiva que encara no ha explotat totes les possibilitats.”

Els motoristes busquen carreteres sinuoses que els permetin sentir que naveguen per l’asfalt amb la moto. Per això tendeixen a evitar rutes per grans planes amb carreteres de rectes interminables, i alhora poden trobar pesat el traçat si és massa tancat. “Als Alps, pel fet que els colls arriben a altures més elevades, algunes carreteres tenen massa revolts en massa pocs metres”, explica Cebrián d’IMTBike. “Als Pirineus en general, i als de Lleida en particular, tens unes carreteres amb un traçat molt bo: hi ha molts revolts i alhora hi ha rectes per fer-ho tot més agradable.”

La poca densitat de població i que no sigui un atractiu turístic tan intens com els Alps fan que el trànsit rodat de cotxes, autocaravanes, furgonetes, bicis i motos no sigui tan intens. “Aquí pots fer rutes entre setmana durant els mesos de juliol i agost en les quals només et creues uns pocs cotxes en tot el matí”, diu Cebrián. “Això és un luxe per a qualsevol motorista.”

Quan s’ajunten uns amics per fer rutes llargues de diferents jornades, sovint dosifiquen els quilòmetres per poder combinar l’asfalt i altres activitats. “La gastronomia i les visites culturals o les excursions també formen part d’unes vacances amb moto”, explica Àlex Martín, “així que també valoren una oferta de vins i gastronomia de primer ordre i poder descobrir valls com la de Boí, per exemple”.

Encara que els Pirineus són els grans referents per als viatges sobre dues rodes, comarques com la Noguera o la Segarra també són molt interessants per als motoristes del país, que amb l’excusa de passar un bon diumenge i trobar un lloc especial per dinar, es poden perdre per les nostres carreteres a cop de gas.

Al Pont de Suert comencen a notar una presència cada vegada més constant de motoristes que passen per la capital de l’Alta Ribagorça en la seua ruta pels Pirineus de Roses a Hondarribia, del Mediterrani al Cantàbric. Aquesta ruta, que sobretot solca l’N-260, s’està convertint en una de les rutes europees més celebrades pels motoristes d’arreu del món. El recorregut, d’uns 600 quilòmetres, es pot complementar amb nombroses sortides de la ruta central i fer un viatge a mida. Cada vegada són més els aficionats que la reivindiquen, les empreses especialitzades que la promocionen i els hotels que aposten per atreure aquest turisme. El Cotori del Pont de Suert és un dels que més hi creuen, reivindicant que el poble sigui el midpoint de la ruta.