Cap a un món sense diners

El sistema funciona perquè tothom accepta que podem canviar papers de color per serveis i objectes tangibles. De fet, ja no fa falta ni que veiem o toquem els maleïts bitllets, una font de temptacions pecaminoses, ara n’hi ha prou amb acostar un tros de plàstic a una màquina o clicar un número secret per internet. Aquesta tendència, indissociable de la revolució tecnològica en la qual estem immersos, ha crescut arran de la crisi sanitària.

La Pepa té una botiga al carrer Vila Antònia de Lleida i ho té clar: “Ara tothom vol pagar amb targeta, cada dia circulen menys diners en metàl·lic.” Aplicacions com Bizum, els sistemes contactless per a les targetes i les tarifes planes en molts datàfons comercials ha generat més disposició de la gent a migrar dels diners en metàl·lic al digital. “Aquesta pràctica s’està imposant sobretot en gent menor de quaranta anys, molt més avesada a les noves tecnologies que no pas la de mitjana edat o gran”, explica la Mònica, treballadora de CaixaBank en una oficina de la demarcació de Lleida. “Els ingressos en metàl·lic dels comerciants han baixat, per una banda perquè la seua activitat ha disminuït i també perquè ara utilitzen molt més el datàfon. El fet que molts tinguin una tarifa plana mensual en lloc de pagar un percentatge per cada transacció fa que no limitin els preus pel seu ús i acceptin qualsevol quantitat.”

sensesotre. Dos persones dormen sota una passarel·la sobre riu Segre a Lleida mentre una tercera fa esport.

El progressiu descens de l’ús de monedes i bitllets sí que ha tingut un cert impacte en la restauració pel costum de les propines, uns diners extra que sovint serveixen per arrodonir els ingressos. “Arran de la crisi sanitària potser han baixat un trenta per cent; ara molta gent paga amb targeta, sobretot la gent jove, i això fa que si no porten una moneda a sobre ja no aprofitin el canvi per deixar alguna cosa”, apunta el David Catllà, del bar Toni de Lleida. Si fa uns mesos molta gent només assimilava el pagament amb targeta a compres d’un cert volum, ara molts clients la treuen per pagar un cafè i ja no hi ha gaires comerços ni establiments que no ho acceptin. Els datàfons d’aquest país, però, a diferència dels que ja fa molts anys que s’utilitzen en països com els Estats Units o el Canadà, no permeten el pagament de les propines al mateix moment que abonem el tiquet. Això fa que molts establiments de restauració perdin aquest petit plus que suposaven les monedes que deixaven els clients.

burocràcia. La Fundació Arrels ajuda moltes persones a fer tràmits digitals.

Per a molts podria semblar que amb un datàfon adaptat als nous temps en tindrem prou per polir aquests detalls. Si acostem el focus i mirem una mica més enllà de les comoditats, ens adonem que hi ha més parts fosques. “Per al consumidor mitjà el problema és la cessió gratuïta de la nostra intimitat a grans corporacions que tenen uns interessos contraposats als nostres”, explica la M. Àngels Cabasés, del departament d’Economia Aplicada de la UdL, “i a llarg termini la incursió de les empreses BigTech tipus Apple, Facebook o Amazon al sector finances internacional sense cap tipus de regulació per part de les administracions no sabem quin tipus de dependències ens podrà crear en el nostre dia a dia. Cada vegada saben més de nosaltres a tots els nivells”.

¿És possible defugir el control al qual ens sotmeten les grans empreses que dominen les finances, les comunicacions i el consum a nivell internacional? Mentre una part de la població es planteja com minimitzar el riscos per mantenir la llibertat personal, hi ha una altra part que batalla per no ser exclosa del sistema. Quedar-ne fora implica massa riscos vitals.

udl. Maria Àngels Cabasés és cap del departament d’Economia Aplicada

A la Fundació Arrels Sant Ignasi ho saben bé, sovint es veuen obligats a donar cobertura a persones sense recursos per poder accedir a serveis bàsics com una prestació social. La Rosanna Morreres és treballadora social d’Arrels a les oficines que la fundació té al carrer la Panera: “Molts usuaris entren en un bucle pervers perquè l’estat els demana un compte corrent per poder-los ingressar els diners i les entitats financeres els demanen un ingrés mínim per poder-lo tenir. Si aconsegueixen que els obrin el compte corrent moltes vegades els han endossat una assegurança de vida de vint euros al mes amb la lletra petita del contracte. A més a més, com que moltes vegades no tenen telèfon mòbil ni correu electrònic, els és molt complicat poder parlar amb els responsables de l’entitat”, explica la Rosanna.

tècnica. La Rosanna Morreres és tècnica als serveis d’Arrels del carrer la Panera.

Abans encara era viable personar-se a una oficina i mirar de resoldre-ho cara a cara però ara moltes entitats no t’atenen si no és amb cita prèvia, que has de tramitar per internet. Sense nosaltres aquesta gent no tindria les eines per poder aconseguir la poca ajuda que reben.

caixers. La crisi econòmica en va reduir la presència i la sanitària, l’ús.

La crisi econòmica va forçar una reestructuració del sistema financer espanyol: allà on abans podies veure mitja dotzena de sucursals que competien per captar clients i signar hipoteques ara no n’hi ha cap. CaixaBank continua sent la més potent i té un objectiu molt clar: forçar la migració dels clients a l’operació per internet, reduir la presència física als carrers. “Els caixers estan pensats per substituir els treballadors de finestreta de tota la vida i ara ens trobem en una època de transició, de reestructuració. Estem empenyent els clients al món digital i per això cada vegada se’ls posen més traves quan volen venir en persona; tot allò que pugui fer una màquina en pocs anys ja no ho farà un treballador”, reconeix la Mònica.

serveis. Cada vegada hi ha més serveis que es podran pagar a través d’aplicacions del mòbil.

Aquesta realitat no és un problema per aquelles persones amb un mòbil, per aquells que es mouen còmodament per internet i que han integrat els tràmits digitals. “Aquelles que no saben si avui podran menjar, i que no tenen un domicili fix perquè no se’l poden permetre, la progressiva migració dels tràmits burocràtics al món digital els està generant molts problemes, els està dificultant poder-se integrar a la societat”, apunta la Raquel Iturralde, també d’Arrels. “Si una persona sense sostre fa més de sis mesos que viu a Lleida, la Paeria els permet utilitzar l’adreça del centre La Panera per obrir un compte, per exemple; el problema és que després han de poder-se comprar i mantenir un telèfon intel·ligent, un aparell que ha passat de ser un caprici a convertir-se en una extensió de la nostra personalitat. El telèfon és imprescindible per viure en la nostra societat perquè tant l’administració com els bancs ara t’envien correus electrònics i en molts tràmits és obligatori posar-hi un número de telèfon”, explica la Raquel. Pel que fa als ingressos, el que realment ha estat un trasbals en els col·lectius econòmicament més precaris ha estat l’aturada provocada per la crisi sanitària. Els que fins ara sobrevivien en l’economia submergida o temporal s’han quedat sense ingressos perquè moltes activitats s’han aturat, com la neteja, i moltes altres directament van forçar l’acomiadament dels més dèbils.

integració. El mòbil ha passat de ser un caprici a una eina necessària en aquesta societat.

Aquells col·lectius que viuen als límits de la societat, que no tenen cobertes les necessitats bàsiques més elementals, veuen com la vida dins del sistema se’ls complica una mica més, com la migració accelerada cap a l’esfera virtual encara els allunya una mica més de la resta.

propines. La gent tendeix a deixar-ne menys perquè no porta diners a sobre

No es tracta només de reduir el diner negre Encara que la Unió Europea tingui previst treure de la circulació els bitllets de 500 euros, o que l’estat limiti el màxim de diners que es poden extreure sense donar explicacions, sempre amb l’excusa de perseguir el diner negre, els experts consultats pel Lectura auguren que aquestes mesures en cap cas no afectaran el gran capital financer, que sempre trobarà la manera d’evadir els impostos que no vulgui pagar. Les mesures sobre els diners en metàl·lic no estan pensades per als qui tenen poder econòmic sinó que tenen efecte sobre els moviments a petita i mitjana escala. En un país on l’evasió d’impostos no està mal vista socialment és molt habitual el pagament de factures en negre. Per no deixar rastre no s’emeten factures i es paga en metàl·lic. L’augment de l’ús d’aplicacions del mòbil i de targetes està estrenyent a poc a poc el cercle al moviment de capital en forma de monedes i bitllets. Això afecta el control del diner negre, però també implica un augment de la vigilància sobre els nostres moviments personals.