El fotògraf lleidatà Rafa Ariño retrata les interioritats d'un programa de Movistar+

Fer arribar diferents problemàtiques socials que es donen, o s’han donat, en determinats indrets d’Espanya, a tota mena de públics. I fer-ho a través de la música.” Aquest és l’objectiu, segons explica el fotògraf lleidatà Rafa Ariño, de la nova aposta de Movistar+, Una historia, una canción. Ell s’ha convertit en els ulls, a través de l’objectiu de la seva càmera fotogràfica, que ens permeten descobrir les “històries humanes” que hi ha darrere de cada situació. La producció, de quatre capítols i presentada per la cantant Zahara, consisteix a repassar, donar a conèixer aquestes situacions a través de testimonis i en acabar, es regala un concert a tots aquells que han participat en el programa. “Són concerts exclusius de màxim 30 persones, que són els que han intervingut al programa”, explica el fotògraf, abans d’afegir que “es crea un clima molt guapo entre els músics i el públic”. Entre els temes que aborda trobem els desastres ecològics i el canvi climàtic, l’amor per la terra, el despoblament rural... En definitiva, aspectes que poden afectar petits poblets però que en el fons són situacions universals que cada territori intenta resoldre com millor sap o pot.

Així, el primer programa va arrancar a Nigrán, a la província gallega de Pontevedra, que el 2017 va ser arrasada pels incendis. “Ho estan intentant però costa molt de recuperar”, explica Ariño.

Veiem com la presentadora parla amb els veïns, que li confessen les seves pors i quimeres, però el públic també copsa la solidaritat per poder tirar endavant després d’una desgràcia així, que, malauradament, no és aïllada. En acabar, ella els regala alguna de les seves cançons i té lloc un concert d’Ivan Ferreiro, de Vigo, i Xoel López, corunyès, a més de la mateixa Zahara. “En principi, la meva tasca consistia a fer les fotografies del dia del concert que es regala als participants de cada programa, però com que conec molts dels músics arran del projecte Girando con... tot plegat es va ampliar i finalment he acabat fent les fotografies de les quatre programes.”

Per a Ariño, que durant força temps ha estat fotoperiodista en diversos mitjans, entre ells SEGRE, denunciar la problemàtica social no ha estat una novetat, però el món de la televisió, sí. “Mai havia fet televisió, ni making of, ni res de tot això, però ha resultat una experiència molt positiva.” De fet, sembla que tot plegat continuarà i anirà combinant la seva feina d’estudi amb els rodatges atès que ja hi ha altres programes en cartera que s’estan coent. Tot plegat ha estat rodat en plena pandèmia, la qual cosa ha condicionat, com arreu, la manera de treballar i què es podia fer, però el resultat ha estat “molt satisfactori”.

En un dels seus anteriors projectes, Girando con, Ariño ensenyava el món dels concerts des del backstage i els moments més íntims i personals de les estrelles de la música. I aquí ha volgut fer el mateix, “ensenyar el món de la televisió des de dins”. “N’he fet fora del dia del concert, de com es prepara la furgoneta, com es preparen els equips de sonorització, com es munta, com es desmunta...” D’aquesta manera, a través de les seves fotografies es pot endevinar tot allò que passa més enllà del que es veu per la televisió, les hores de feina, la preparació anterior i posterior, els molts moments que no tenen res de glamur i sí molt d’esforç i dedicació i que no es veuen quan mirem un programa de televisió. Això ha estat així en tots els llocs que han visitat i persones que han entrevistat per a Una historia, una canción. A més a més de Nigrán, el programa també ha visitat Los Alcázares (Múrcia) i Cuevas de Cañart (Terol), on Zahara ha comptat amb la col·laboració del grup Viva Suecia, amb qui Ariño ha treballat en diferents ocasions (com amb bona part de la resta de músics) i del cantautor Guitarricadelafuente respectivament. Una altra de les localitzacions ha estat Úbeda, a Jaén, la localitat natal de la cantant, escriptora i compositora, on van interpretar amb Martí Perarnau les cançons de Juno, el seu projecte conjunt.

En definitiva, un programa ple de música i emocions que demostra com “les cançons i les històries personals gairebé sempre es donen la mà” i es pot trobar una peça per a la majoria de situacions viscudes, sigui quin sigui el moment, la persona i el motiu pel qual va ser pensada aquella cançó. I qui ho plasma tot en instantànies que vagin més enllà de la pantalla és un fotògraf lleidatà que durant la seva carrera ha abordat pràcticament tots els camps de la fotografia.

Un fotògraf totterreny Rafa Ariño explica que va tenir la seva primera càmera als 14 anys. Des d’aleshores ha tocat infinitat de camps. Durant una dècada ha estat fotògraf de premsa en diferents mitjans, entre els quals, SEGRE. Però també s’ha dedicat a la fotografia social, la dels viatges extrems, la publicitària, la de moda o la musical, en què darrerament s’està especialitzant.