Un heroi 'desconegut'

Eren com a mínim cinc lleidatans, de professions tan diverses com ara comerciants, venedors ambulants o espardenyers. Formaven part d’un grup de 18 combatents de la Segona Guerra Carlista que el 1861 va intentar liderar la insurrecció del sud d’Itàlia contra la unificació de la península i restaurar la monarquia de Francesc II, antic rei de les Dos Sicílies, com es coneixia el sud d’Itàlia abans de la unificació. Al capdavant d’aquests lluitadors hi havia José Borges, un comerciant de Vernet, una entitat de població del municipi d’Artesa de Segre, a la Noguera. Entre els lleidatans, l’acompanyaven Agustín Lafont, de Vielha; Jaume Llaudet, de Ponts; Agustí Capdevila, de Torres de Segre, i Francisco Forns, de Talarn. Com és sabut, el seu intent va acabar en fracàs i van ser executats el 8 de desembre de 1861. Després d’anys de ser considerats mercenaris, en les darreres dècades el sud d’Itàlia els reivindica i els considera uns herois. Aquí, a la seva terra, en canvi, són uns desconeguts per a la majoria. Ara és l’historiador i periodista navarrès Manuel Martorell qui n’ha estudiat a fons la història i ajuda a difondre-la. A més, n’està a punt de publicar un llibre. Val la pena conèixer-ne la història.

“El sud tenia (i encara té) la sensació que havia estat abandonat pel nord, la zona industrial, moderna i vinculada a Europa. Això va provocar una situació molt complicada”, explica Martorell, mentre recorda que “el nord va considerar necessari unificar el país per facilitar el desenvolupament econòmic. Ho va fer amb una invasió militar i una part molt important de la població no ho va acceptar. Van començar una sèrie de rebel·lions que s’acabarien convertint en una guerra civil”. És en aquest context que a mitjans del 1860 el lleidatà José Borges, que havia participat en la guerra dels Matiners catalana i estava exiliat a París, va oferir els seus serveis a Francesc II, rei de les Dos Sicílies.

Borges va seleccionar voluntaris que havien d’arribar a Calàbria, on els havien d’esperar grups de briganti (bandolers) però no hi van trobar ningú. Van protagonitzar esgotadores marxes i batalles, intentant organitzar una resistència que en ocasions es comportava com si fossin veritables bandolers, fins que van entrar a la ciutat de Tagliacozzo en el seu intent d’arribar a Roma per entregar al rei Francesc II els informes de situació que havien anant elaborant pel camí. Exhaustos, van descansar en una masia aïllada propietat del senyor Matroddi, al bosc de Luppa. Malauradament, el major Franchini els tenia sota el punt de mira i, amb els seus homes, va trobar la masia on descansaven. Després d’una intensa lluita, alguns dels homes de Borges van morir i altres, entre ells el mateix Borges, van ser conduïts a Tagliacozzo per ser executats. Una execució que va tenir repercussió internacional. Fins i tot, Victor Hugo va protestar. Els funerals es van estendre per diverses ciutats amb tots els honors, entre les quals Lleida, on el 15 de febrer es va celebrar un solemne funeral a l’església de Sant Llorenç i segons la premsa de l’època “acudió un gentío inmenso de ambos sexos y de todos los matices políticos”, recorda Martorell. A partir d’aleshores, els focus de briganti es van multiplicar i les batalles van acabar convertides en una cruenta guerra civil. El Mezzogiorno va quedar desestructurat i els briganti van passar a la història. Ara, la seva figura es reivindica al sud d’Itàlia.