Com treballa una agència de detectius de Lleida?

El despatx de l’Agència de Detectius Mont de Lleida està situat en un pis amb vistes a la rambla Ferran i la Seu Vella. Al capdavant hi ha Àngel Montalà, que després de més de quaranta anys està a punt per passar el relleu al fill, que també es diu Àngel. És una de les agències més antigues del sud d’Europa, fundada pel seu pare el 1944. “Aleshores no era una activitat reconeguda oficialment i no va ser fins als cinquanta que ell i altres detectius no van fundar la primera associació professional a nivell espanyol. El pare tenia la llicència número 10”, explica. Mont té delegacions a Saragossa i Barcelona i col·labora, quan és necessari, amb despatxos d’arreu de l’estat o internacionals: “Sovint és més àgil demanar ajuda a un company que coneix el terreny, posem per exemple Sevilla o Buenos Aires, que no haver-te de desplaçar tu i aprendre a moure’t en un lloc que desconeixes”.

Durant anys han viatjat molt per tota la Península com a detectius auditors d’unes multinacionals del sector agroalimentari, inclús els col·legues els diuen Els correcaminos. Ara, però, “la veritat és que la major part del temps ens el passem fent vigilància sobre el terreny”, confessa, “una activitat que demana molta concentració i paciència perquè has d’estar-te moltes hores esperant en un lloc on no passa res, faci fred o calor, i no et pots permetre despistar-te ni un minut. Si vigiles la porta d’un edifici per comprovar si surt la persona que estàs investigant no pots deixar de mirar en cap moment, perquè el risc que les coses passin quan estàs despistat és massa alt”.

empremtes. Maletí que feien servir anys enrere per aconseguir empremtes digitals per identificar sospitosos.

Però qui pot tenir interès a fer un seguiment? El primer que ens ve al cap és el client que vol saber si porta banyes. “Aquest casos abans eren més habituals perquè fa trenta anys divorciar-se era car i estava mal vist, així que si algú volia fer el pas perquè sospitava que la seua parella tenia un amant, sempre era millor anar sobre segur a l’hora de plantejar la via judicial. Ara els casos relacionats amb afers familiars ens arriben sobretot per conflictes derivats de les separacions i els divorcis”, explica el fill. “En una ruptura que no ha estat amistosa hi pot haver friccions sobre la custòdia dels fills, les pensions de manutenció o la gestió de l’habitatge familiar; de cara a una resolució judicial les parts necessiten aportar proves al seu favor: que l’altre progenitor no porta els nens a les extraescolars per les quals cobra uns diners, que hi ha una parella nova vivint al domicili habitual i això invalida part de l’acord sobre la pensió, per exemple”.

escolta. Aparell per sentir què passa a l’altra banda de la paret, útil per seguir casos d’infidelitats en hotels, ja que es pot escoltar d’una habitació a l’altra.

Els detectius ara treballen, sobretot, per aportar proves judicials, són un testimoni clau que els jutges reconeixen com a tal. “Quan el meu pare va començar feia informes verbals per als directors de les sucursals bancàries, diguem que despatxava de paraula i duia una llibreta per anar anotant les coses. Ara no fem un pas sense el consentiment per escrit de la persona que ens contracta els serveis”, explica. Si han d’instal·lar càmeres o programes informàtics a una empresa per seguir els moviments d’un treballador de qui se sospita que roba diners o informació, l’empresari ha de ser conscient del que faran i ha de signar el consentiment per escrit. “Hi ha una certa invasió de la intimitat de terceres persones i cada moviment ha d’estar justificat i acceptat”, raonen.

gadjectes. Els micròfons i les càmeres es poden amagar als llocs més inversemblants, com aquestes ulleres.

L’empresa és, doncs, l’altra front de treball habitual: des del seguiment d’un treballador del qual se sospita que està gaudint d’una baixa fraudulenta fins al rescat de dades sensibles segrestades per hackers internacionals, passant pel robatori de material. “Hi ha casos que s’han de resoldre amb la vella tàctica del seguiment personal, d’altres ens han obligat a adaptar-nos. De tant en tant ens truquen empresaris desesperats perquè uns pirates informàtics els han segrestat els servidors i els demanen centenars de milers d’euros. Aquí has de tenir a l’abast col·laboradors eficients especialitzats en aquest tipus de delictes internacionals”.

evolució. D’escriure els informes a màquina han passat a resoldre delictes informàtics internacionals.

Discreció, eficiència i sinceritat. “Si un cas no el veiem viable o ens sembla que ens pot situar en una posició delicada perquè al darrere hi ha negocis tèrbols, els refusem sense dubtar”, asseguren. “La legalitat és línia vermella que no ens podem permetre creuar”.

La feina d’un detectiu és anar descobrint i testimoniant comportaments de moral dubtosa, d’aquells que poden fer créixer escepticisme i cinisme a parts iguals. “Sí que és cert que descobrim costats foscos de la gent, però preferim quedar-nos amb la idea d’haver ajudat les persones que han vingut angoixades a trobar-nos. El primer dia que venen moltes ho fan amb por, potser condicionades per la imatge que s’ha projectat de nosaltres al cinema o la literatura, quan tanquem el cas sovint ens confessen haver-se tret un pes de sobre i molts prejudicis sobre la nostra feina. Amb tot, la discreció continua sent un valor afegit, sobretot en una ciutat petita”.

tòpics. Caricatura d’Àngel Montalà feta per Ermengol amb la típica gavardina i lupa que caracteritza els detectius.