El castell de Ribelles, una ruïna monumental

Resseguint l’Espai d’Interès Natural de la Vall del Llobregós que creua per Torà, Biosca, Sanaüja, Vilanova de l’Aguda i fins a Ponts, arribem a Ribelles. La vila està encimbellada damunt d’un penyal presidit pel magnífic castell que ja està documentat al segle X. Per fora es veu una magnífica estructura- És immens, i bell. A més, en un mateix espai completa la zona closa de la fortificació l’església romànica de Santa Maria, que manté algunes celebracions festives durant l’any. I el cementiri amb l’imponent mausoleu de la família dels Ribelles. El poble, igual com Guimerà o les Oluges, està afincat a la carena del penyal fins als mateixos peus on hi ha les estructures agràries, en els darrers anys i gràcies al canal Segarra-Garrigues enriquides pel cultiu de la poma de muntanya que combina amb el tradicional conreu de cereal.

vegetació. La natura ha envaït les estances nobles.

Des del cim podem contemplar la peixera, la més gran del territori, i el pont de pedra que creua el riu. Els va fer construir el baró per passejar-se i també per abastir el molí d’oli que encara avui funciona a peu del riu i és l’únic molí que queda a la zona. Per aquesta part, el territori s’endinsa cap a la vall del Llobregós. Es tracta d’un Espai d’Interès Natural únic per les seves guixeres que van des de Castellfollit fins a Vilanova de l’Aguda. Des dels incendis de l’any 2009 que van devastar part de la vall s’ha fet un treball exquisit de senyalització i recuperació. De fet, la vall del Llobregós és avui un espai habitual de descoberta per part del turisme, cosa que li obre les portes a una nova font d’ingressos. De la mateixa manera, s’estan recuperant alguns masos i el grup de cases de Puig-arner, al terme de Sanaüja. El passeig paral·lel al riu és un cau de sorpreses que, dins la humilitat que sol acompanyar el món agrícola, expliquen la riquesa i importància que va tenir aquest territori segles enrere. De fet, prop de Biosca en direcció a Talteüll ja hi trobem les restes del primer assentament que van fer els romans abans d’afincar-se el segle II abans de Crist a Iesso (Guissona).

Tot el patrimoni arquitectònic opulent que presenta la fortificació de Ribelles, dominadora al seu dia de part de la vall del Llobregós, està a punt de desaparèixer, de quedar en no res. En altres paraules, es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, del qual molt possiblement siguem la darrera generació hereva. I això és així pel fet que a l’interior del castell ja quasi no hi queden ni parets, ni trebols. Es va fonent cada dia que passa.

El castell està documentat fa quasi mil anys. L’arquitectura que ha arribat als nostres dies ha vist nombroses modificacions, la darrera a principis del segle XX.

detalls. El castell encara conserva molts detalls de l’antiga esplendor, com la font de la dreta.

L’interior dibuixa tres plantes. Un cop creuat el mur perimetral, s’entra al recinte de la fortificació per la porta que hi ha sota una gran balconada que dibuixa una gran espitllera. A l’habitatge del castell s’hi accedeix per unes escales semicirculars que deixen enrere la plaça. A la planta baixa hi trobem el que possiblement era la capella del castell. La trobem tocant, paret per paret, amb l’església romànica de Santa Maria. Aquesta primera sala situada a la dreta de l’entrada, ens obre pas fins un gran espai central que distribueix altres sales de l’entorn i on també hi ha l’escala amb baranes de fusta que donava accés als altres nivells de la fortificació medieval. En aquesta planta baixa és on millor es conserven les parets i el sostre. Fins i tot encara hi ha restes de mobiliari i una gran creu de forja decorada, d’uns dos metres de longitud, que al seu dia devia estar situada a la teulada del castell.

detalls. El castell encara conserva molts detalls de l’antiga esplendor, com la font de la dreta.

Al primer pis hi ha les restes d’un gran saló que encara conserva solitària la llarg de foc amb l’escut del castell al centre. La resta d’estances, possiblement habitacions i sales d’estar, ja no tenen sostre. Tot i així encara conserven els colors de la pintura amb aquella línia de començaments del segle XX, quan es donava un color dominant i diferent a les parets de cada habitació: vermell, verd, blau. Estances que s’engalanaven amb arcs i voltes amb guix i estuc.

el temps juga en contra. L’escala esfondrada evidencia el lamentable estat de conservació del castell.

Des d’aquesta mateixa planta accedim als patis del castell. S’obren per un espai porxat cobert de poc més d’un metre que ens presenta el jardí de la fortificació. En aquest espai l’escut i les inicials, BR, que situen el baró, són ben presents. Les trobem als capitells, coronant les voltes i, fins i tot, en una petita font d’aigua que hi ha a la paret del castell.

panteó. A vista d’ocell, el conjunt monumental es completa amb l’antic panteó de Ribelles.

Passejant pel jardí podem arribar fins a les dues torres de vigilància de planta rodona situades als escaires de la zona closa. Deuen tenir uns sis metres de diàmetre total. Presenten dos nivells als quals s’accedeix per una escala de cargol construïda a les mateixes parets de les torres. L’una dona al carrer on hi ha el cementiri. Igual que el castell està edificat damunt la mateixa roca del turó. Al seu interior, a la part central, hi ha el mausoleu amb una gran capella de la família Ribelles. Té unes dimensions colossals.

aigua. El pont de pedra que va fer construir el baró i que porta a l’antic molí.

De la tercera planta únicament podem parlar pels finestrals que la fitaven; la resta caldria anar a buscar-la a bocins per les plantes inferiors. Aquí ja no hi ha cap mena de coberta ni accés. Únicament la vegetació va acaronant dolçament uns murs humits que es resisteixen a caure definitivament.

El poble, uns seixanta veïns als quals se sumen algunes segones residències, és als peus del castell. Hi trobem gent gran que encara recorden sentir explicar als avis anys en què la fortificació estava habitada. Actualment, la propietària és descendent de la família nobiliària dels Llabrés, els quals van adquirir la fortificació al segle XIX, tot i que posteriorment es van establir a Mallorca.

torre. Sòlida i robusta, fa uns sis metres de diàmetre.

Segons explica l’alcaldessa, Montserrat Fornells, en els darrers 50 anys hi ha hagut diverses iniciatives per recuperar el castell. Així, als anys 60 es va projectar convertir-lo en un parador turístic, un projecte engrescador que no va prosperar. Fa dues dècades també va veure la iniciativa del multimilionari libi afincat a Londres Jarnaz Masoud, que el volia comprar per restaurar-lo. Aquest mateix home ja va comprar i recuperar l’any 2002 el castell de la Curullada, que avui és un digne exponent de les fortificacions medievals a la ribera del riu Ondara, al municipi de Granyanella. De fet, és el primer castell que se’ns dibuixa a la vista quan entrem a les comarques de Lleida venint de Barcelona. Posteriorment, també una filla d’aquest es va interessar per la fortalesa de Ribelles. Fins al moment, sembla que cap d’aquestes iniciatives han arribat a bon port.

les restes del naufragi. Una creu a terra. Al costat, una monumental llar de foc.

La torre del castell està documentada abans de l’any 1000 i, tot i així, la baronia dels Ribelles està documentada a partir del segle XI. Comprenia l’espai fins a Guardiola i Vilalta poblacions que fiten els límits amb la Segarra per Sanaüja i Torrefeta i Florejacs. Llavors el baró va participar en les tasques de la conquesta de Lleida al costat del bisbe d’Urgell. Al segle XV els descendents es desvincularen de la baronia originària que es vendria al senyor de Tàrrega, Gispert de Pons. Des de llavors el castell va anar passant per diferents propietaris fins que al segle XIX va passar a la família Llabrés, que en són els actuals propietaris.

les restes del naufragi. Una creu a terra. Al costat, una monumental llar de foc.