Llibreries a prova de virus

"Un llibre és força, és valor, és aliment; una torxa del pensament i brollador d'amor." Aquesta frase del poeta i periodista del segle XIX Rubén Darío bé podria resumir molts dels estats d'ànim que hem patit durant aquesta ja llarga pandèmia. Els llibres han estat un dels grans refugis en l'esmentada crisi i potser per això i només en un any s'han obert quatre noves llibreries a la demarcació de Lleida. Tot un rècord si tenim en compte que des dels anys noranta fins ara han abaixat la persiana una vintena.

Potser, segurament, l'únic bo que ens ha aportat aquesta pandèmia és que els consumidors de llibres habituals han ampliat les lectures i que han sorgit nous lectors que feia anys que no trepitjaven una llibreria.

"El projecte feia temps que el teníem i el tema de la pandèmia ens va condicionar una mica. Però al nostre voltant vam detectar que la gent llegia molt més i vam veure que no solament era un projecte que feia temps que volíem dur a terme sinó que era el moment", explica Raquel Fontecha, que juntament amb Joan Roure van obrir el passat mes de desembre la llibreria la irreductible, al barri de Cappont.

Pocs mesos abans, al juny, la Pobla de Segur estrenava també una nova oferta cultural: la llibreria El Tinter. Els promotors, Guillem Lluch i Meritxell Bellera, periodistes de professió, van haver d'ajornar l'obertura diversos cops, però finalment van poder fer realitat el que anomenen "un somni" que des de feia temps tenien al cap. "Quan vam trobar el local, molt cèntric, vam veure que podíem fer realitat el nostre somni i vam decidir llençar-nos a la piscina. Ja no podíem fer marxa enrere, però, llavors, declaren l'estat d'alarma. No vam poder obrir, però vam decidir aguantar." El Guillem i la Meritxell valoren com "un miracle" que només a la demarcació de Lleida s'hagin obert quatre noves llibreries, "ja que els llibres deixen poc marge de benefici, però tenir una llibreria era la nostra il·lusió".

Il·lusió, cansament de la ciutat i l'acomiadament que va patir de la feina que tenia a Madrid van portar la Meritxell Àlvarez, periodista de viatges, a obrir una llibreria al poble d'Alins (Pallars Sobirà), localitat de la Vall Ferrera amb tot just vuitanta habitants. "Necessitava un canvi radical a la meva vida. Estava farta de la ciutat i el fet de tenir una casa a Alins em va engrescar a dur a terme el projecte d'una llibreria." És conscient que trobarà a faltar "el xivarri cultural de la gran ciutat, però estic engrescada a crear en un ambient maco i entranyable aquest petit centre de cultura anomenat Natura i Llibres, especialitzat en lectures de muntanya i naturalesa".

"La voluntat i la necessitat de fer un pas endavant i de contribuir a omplir forats tant en l'àmbit cultural com en el de reactivació econòmica" són els principals motius que han portat Jordi Souto a obrir el mes vinent una nova llibreria al carrer Vallcalent de Lleida: la Fatal. Estem davant d'un sector, "el cultural, totalment matxacat i especialment maltractat. La Fatal és un projecte buscat i volgut i si a més pot contribuir, modestament, a la reactivació econòmica de la ciutat, amb la creació de llocs de treball, doncs estava clar que era el moment".

Fins ara, Lleida ciutat comptava amb un total de set llibreries. Ara, amb La Irreductible i La Fatal, ja seran nou. En tota la demarcació n'hi una vintena. "Jo, com a llibreter de tercera generació, he de reconèixer que és d'una gran valentia l'obertura de nous establiments i no puc fer més que aplaudir-ho", comenta Jordi Caselles, de la ja centenària llibreria Caselles de Lleida (va obrir el 1914) i president del Gremi de Llibreters. Per aquest home que ha nascut i viscut entre llibres s'ha de tenir present que "des que estem la tercera generació he vist desaparèixer una vintena de llibreries a Lleida. A partir dels noranta, bé per jubilacions sense relleu generacional, bé per manca de modernització, etc., Lleida capital va patir un constant degoteig de tancaments, i això, un moment o altre havia de canviar".

De la mateixa opinió és Núria Dalmases, de la llibreria Dalmases de Mollerussa, una altra de centenària (data del 1919), que opina que “ara mateix Lleida anava molt mancada d’aquest tipus d’establiments”, per la qual cosa “són una gran notícia les noves obertures”. Per a la Núria Dalmases, una llibreria “no és un negoci per forrar-se, ni molt menys, però si pots aconseguir pagar als treballadors i fer front a les despeses es pot viure”. De la mateixa opinió és Jordi Souto, de La Fatal. “Nosaltres aspirem que sigui sostenible. Si la rendibilitat és l’únic objectiu, no és la millor opció, però si es tenen altres retorns, emocionals, socials, de satisfacció personal, culturals, tot un seguit de components intangibles, llavors val la pena.”

En igual context s’expressa Guillem Lluch del Tinter o Joan Roure de la irreductible, per als quals l’establiment de feedback amb els lectors i la possibilitat tenir una mena d’activitat permanent a les llibreries són eixos importants per als seus projectes. En aquest punt, tant els llibreters més joves com els que regenten una llibreria familiar de més de cent anys estan d’acord i així ho explica la Núria Sauret, de la llibreria Sauret de Tàrrega (del 1919). “A diferència de les plataformes i internet, el nostre valor afegit és la relació tu a tu i que la compra d’un llibre no és només una simple interacció econòmica sinó que la llibreria s’ha convertit en un punt de trobada i d’intercanvi social, molt necessari.” Per a la Núria Sauret, ella i el seu germà Francesc, ànimes de l’establiment, veuen el futur amb optimisme. “Si bé crec que el futur dels diaris i les revistes serà un desastre, penso que els llibres encara tenen molt recorregut.”

Organitzar activitats amb un calendari estable, que poden anar des de la presentació d’un llibre fins a l’organització d’un seminari sobre la literatura polar, com farà la Meritxell Àlvarez a Alins, i la promoció d’activitats sobre autors o llibres o lectures dramatitzades són algunes idees i reptes de futur que tenen les llibreries per tal d’establir una relació de complicitat amb els seus lectors/clients. Sense oblidar una permanent modernització dels seus webs comercials i una presència permanent i activa a les xarxes.

CENTENÀRIES: Caselles, Dalmases i Sauret, cent anys venent llibres

La demarcació de Lleida compta amb tres llibreries centenàries: la Caselles (Lleida, 1914); Sauret (Tàrrega, 1919) i Dalmases (Mollerussa, 1919). La Caselles neix com a quiosc als portals de l’Ajuntament, l’Arc del Pont, plaça Sant Francesc i finalment, al voltant del 1934, es va convertir en llibreria papereria al carrer Major. Des del primer creador, Bonaventrua Caselles, fins avui han passat tres generacions.

El patriarca de la llibreria Dalmases, el Joan, s’establí a Mollerussa el 1919. Venia de Tàrrega, on havia après l’ofici a l’emblemàtica llibreria de Cal Güell, que actualment conserva el nom en honor de la família que la fundà. L’any 1974 la van reformar i més tard s’hi incorpora la Núria, actual ànima de l’establiment.

La llibreria Sauret de Tàrrega neix el 1919 i des de llavors hi han estat al capdavant tres generacions: el Ramon i el Francisco; el Tomàs, i ara la Núria i el Francesc. Els primers anys la llibreria, amb un fort pes dels llibres de caràcter religiós, es complementava amb una impremta de tipografia que van tancar fa uns quinze anys.

MIL METRES QUADRATS DE LLIBRERIES EN CATALÀ: Tatxo Benet va obrir Ona a Barcelona en plena pandèmia

El periodista i empresari lleidatà Tatxo Benet lidera el projecte d’Ona Llibres, que va obrir a finals de maig a Barcelona. Amb mil metres quadrats, esdevé una de les llibreries més grans de Catalunya i està especialitzada en llibres en català.

En un principi, Ona tenia previst obrir portes una setmana abans de Sant Jordi, però la pandèmia va truncar la inauguració, que va haver de retardar-se fins al mes de juny.

Tatxo Benet reconeixia que era “una aposta arriscada”, però l’empenta de l’empresari va poder amb tots els entrebancs que ha suposat la pandèmia i les restriccions que se’n deriven i, com va apuntar en una entrevista concedida a SEGRE, “vam donar una mica d’optimisme” a la gent. Tatxo Benet ha publicat recentment el llibre La travessia més difícil, on explica la dura experiència que va viure com a malalt crític de Covid-19. Amb aquest llibre ha volgut retre un homenatge a l’atenció mèdica que va rebre i “posar nom i rostre a les estadístiques”.

També assegura que mai s’havia plantejat escriure un llibre i que possiblement aquest ha estat el primer i l’últim.