Un paradís gran reserva

Amb l’objectiu de protegir totes les espècies i de preservar els ecosistemes, va néixer ara fa trenta anys la Reserva Nacional de Caça de Boumort. La gestió d’aquest paradís de 12.419 ha no ha estat fàcil. Ara, la Generalitat, juntament amb el territori, revisa alguns usos i s’ha endegat un estudi per saber què els passa als cérvols, la qualitat genètica dels quals ha baixat en els darrers anys.

De les 13.097 hectàrees de superfície que té Boumort, 12.419 ha corresponen a propietats públiques (9.533 ha són propietat de la Generalitat i 2.886 pertanyen a tres entitats locals: Sossís, Taús i la Guàrdia d’Ares). Les 678 ha restants corresponen majoritàriament a petites finques particulars enclavades a les forests.

La gran riquesa dels ecosistemes que conviuen a Boumort la fan quasi única a nivell nacional. El cérvol és el rei d’aquest espai, on gaudeix en aquestes serres d’una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus, en què destaca també la presència de l’isard, el cabirol, el gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc (totes tres espècies protegides) i la becada.

Als espais oberts, podem observar la perdiu roja, la perdiu xerra, el conill i la llebre europea; i als cingles i penya-segats no ens serà gens dificultós d’observar els grans rapinyaires, com ara el trencalòs, el voltor comú, l’aufrany, el falcó pelegrí o l’àguila daurada.

El voltor negre, que nidifica en arbres, s’observa també sobrevolant la reserva gràcies al projecte de reintroducció que s’hi va fer l’any 2007, i que l’ha convertit en l’únic espai europeu on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent.

El fet que la Generalitat sigui la màxima propietària de la reserva “no és habitual i aquest fet dona un potencial de gestió important”, afirma el seu director, Jordi Ruiz, pel qual “en aquestes tres dècades els pitjors moments van ser el 2008, amb la primera gran crisi econòmica, que evidentment va afectar les dotacions per a la reserva”. Del mateix parer són l’alcalde de la Conca de Dalt i vicepresident del Consell del Jussà, Martí Cardona, i el president de la Federació de Caça de Lleida, Jaume Teixidó. En aquells anys l’excés de població de cérvols, especialment, i “segurament la manca de menjar” van fer que aquesta espècie sortís de la reserva, causés nombrosos danys a finques de particulars i provoqués no pocs conflictes amb els ramaders. ”Hi havia molts animals i poc menjar”, afirma el president de la Federació de Caça de Lleida, Jaume Teixidó. Aquest excés de població de cérvols va fer que, en el seu moment, es realitzessin diverses batudes per tal de fer baixar la població i que no haguessin de sortir de la reserva per buscar menjar.

La gran riquesa dels ecosistemes que conviuen a Boumort la fan quasi única a nivell nacional. El cérvol és el rei d’aquest espai, on gaudeix en aquestes serres d’una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus, en què destaca també la presència de l’isard, el cabirol, el gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc (totes tres espècies protegides) i la becada.

La remuntada a la crisi comença a partir del 2014. A partir d’aquest any es torna a començar a invertir a Boumort per part de la Generalitat “com mai s’havia fet”, afirma el seu director, Jordi Ruiz , pel qual des d’aquell any s’estableixen unes bases de col·laboració fermes i continuades amb els territori “per tal de solucionar qualsevol conflicte”.

En l’actualitat la Reserva de Boumort té tres reptes. Per una banda, acabar de consolidar la relació amb el territori: alcaldes, particulars, caçadors, etc; revisar els usos de la reserva, que fins i tot podria canviar de nom i, finalment, endegar un estudi que determini el perquè de la baixada de qualitat genètica dels cérvols, que afecta especialment el sector de la caça.

Mentre la relació amb el territori s’ha incrementat en els darrers anys, l’ampliació dels usos de la reserva està sobre la taula. “Hem d’establir nous usos a la reserva, no solament de caça”, afirma l’alcalde de Conca de Dalt, Martí Cardona, pel qual “sempre de manera controlada s’haurien d’establir un seguit d’obertures a la zona que permetessin visites turístiques o fins i tot familiars”. Aquest alcalde es planteja fins i tot un canvi de nom, “el nom de Reserva Nacional et fa pensar en èpoques passades”. Segons el director de la reserva, aquestes petites obertures controlades estan sobre la taula, “però tot plegat s’ha d’estudiar amb cura i sempre treballant amb el territori”.

El tercer gran repte de futur a Boumort és millorar la genètica dels cérvols. En els darrers anys, aquesta premissa per poder obtenir un bons trofeus ha baixat molt. Les causes d’aquesta davallada genètica poden ser dues: l’alimentació i l’endogàmia entre els mateixos animals.

Per aquest motiu i amb la col·laboració de “tot el territori”, la Federació de Caça i el Conselh Generau d’Aran, entre d’altres, s’ha endegat un estudi, del qual esperen tenir els primers resultats a la tardor, per esbrinar realment les causes de l’empobriment genètic dels cérvols de la Reserva de Boumort.

Al marge dels resultats de l’esmentat, estudi s’han alliberat una dotzena d’exemplars de cérvols vinguts d’altres zones , amb l’objectiu de portar a la reserva una genètica renovada.

Segons el director, aquest alliberament i les actuacions dels darrers anys ja han donat alguns resultats, ja que “en l’actualitat ja hi ha algun cérvol de gran trofeu”.