Cap a un model sostenible

L’energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Seguint aquest principi, i pensant en un futur més sostenible, el grup de recreca GREIA de la UdL fa més de vint anys que estudia com emmagatzemar-la. Els combustibles fòssils són finits i malgastar energia és un malbaratament absurd, per això aposten per tendir a gestionar millor les renovables.

El nostre dia a dia està ple d’exemples de malbaratament energètic. En alguns casos és motiu de controvèrsia: ¿cal que les grans marques tinguin les portes obertes de les botigues llençant al carrer grans quantitats de calor en ple hivern i fred a l’estiu? Altres, senzillament, ningú no s’havia plantejat que es poguessin evitar: “En molts processos industrials hi ha el que anomenem calor residual. Quan es van dissenyar ningú no es preguntava què passava amb tota aquesta energia, es donava per fet que es perdia i ja està”, explica Álvaro de Gracia, investigador del GREiA, un grup de recerca de la UdL capdavanter mundial en aquest sector.

En aquests casos la tendència és mirar de ser més eficients en el consum. “En una planta de tractament d’àrids de Romero Polo a Torrelameu, per exemple, estem estudiant la viabilitat de reaprofitar la calor que emet el cremador que hi tenen per estalviar energia en el seu propi funcionament”.

Aquest és un dels objectius del grup de recerca: “Avui en dia la producció d’energia elèctrica va en funció de la demanda previsible, i mentre algunes centrals que treballen amb recursos finits i poden produir les vint-i-quatre hores del dia –de fet, les nuclears no poden parar– les renovables produeixen quan poden perquè depenen de factors naturals incontrolables. El problema és que no sempre la seua producció coincideix amb el consum”, raona De Gracia. En aquest panorama, la integració de les renovables al mercat està limitada, ja que potser fa vent el diumenge al migdia i no es pot aprofitar l’energia perquè no hi ha prou demanda per absorbir-la. “Per això és tan important investigar en l’emmagatzematge, perquè serà clau en la seua integració al mercat”, apunta l’Álvaro. “En els propers deu o quinze anys hi haurà una revolució en aquest sentit, ja estem fent proves amb resultats excel·lents i el futur ha de caminar en aquesta direcció. A Polònia tenen proves pilot molt interessants: que a través de plaques solars a l’estiu aprofiten l’energia per escalfar uns dipòsits d’aigua i emmagatzemar la calor. Quan arriba l’hivern, que fa menys sol, reaprofiten la calor per mantenir parcialment sistemes de calefacció en grups residencials”.

Per emmagatzemar energia elèctrica es fan servir bateries de liti, que cada vegada són més potents. Per poder guardar fred i calor de manera eficient els processos són més complexos, per això investiguen i treballen en diferents fronts des de fa molts anys. “El 1999 ens vam fusionar un parell de grups de recerca, el d’Energètica i el d’Intel·ligència Artificial, per tal d’adaptar-nos i avançar-nos a una realitat que estava canviant molt ràpid”, explica Luisa Cabeza, catedràtica del departament d’Informàtica i directora del grup de recerca. “En aquests darrers vint anys han canviat moltes coses, per una banda hem avançat ràpidament en les tecnologies que fem servir en els processos d’emmagatzematge, però també ha evolucionat el paradigma social i la legislació al voltant de l’energia. Segurament nosaltres no podríem investigar si la societat no estigués cada vegada més conscienciada que hem de tendir a les energies renovables. Això, indirectament, es tradueix en lleis i finançament comunitari que afavoreixen la recerca en aquesta direcció”.

“A nivell europeu el 40% de l’energia es consumeix dins dels edificis, per això és molt important que la construcció i la rehabilitació sigui al més eficient possible”, explica Álvaro de Gracia. “En aquesta tendència la legislació europea és cada vegada més clara i exigent. Com que són directrius comunitàries l’estat espanyol no les pot obviar i les ha de traslladar i fer complir als constructors. En comparació amb la manera d’edificar de l’època de la bombolla immobiliària, ara es fan les coses bastant millor. No només hem de poder produir més energia i emmagatzemar-la, sinó que n’hem de consumir menys per mantenir el mateix confort”.

Un altre front en recerca és l’autosuficiència “Avui en dia totes les granges del país es fan amb plaques solars per ser al més autònomes possible des del punt de vista energètic, per exemple”. Eduard Oró és soci de Solenver i durant molts anys també va estar vinculat com a investigador al CREA. Ara es dedica a fer projectes energètics per al sector privat: des d’instal·lar plaques solars en una empresa per afavorir l’autoconsum fins a dissenyar torres de comunicacions 5G per a Cellnex i Vodafone amb capacitat per emmagatzemar energia tèrmica i d’aquesta manera ser més autònomes. En tots els casos es tracta de captar energia, guardar-la i aprofitar-la més tard, “la idea és molt senzilla”. El tema és que no sempre la senzillesa és la que s’imposa, i en aquest sentit el temps no juga a favor. Els experts en medi ambient consideren que si no la implementem aviat tendim irremeiablement al col·lapse a mitjà termini.

En tot cas no serà perquè els grups de recerca no hi posin tot el que saben. El GREiA és un grup dinàmic i ambiciós que treballa des la teoria fins a la pràctica, de la idea orginal a la seua aplicació en el món real. “El futur de les renovables és inqüestionable, així que necessitem avançar en recerca i ser capdavanters a nivell mundial; per això hem d’incorporar com més enginyers millor en aquesta àrea de coneixement”, apunta Cabeza. En aquesta línia treballa el nou grau d’Enginyeria en energia i sostenibilitat, formant professionals sensibles al conflicte mediambiental que amb les seues idees podran dur el coneixement heretat una passa més enllà. “El que ens plantejàvem sobre el paper –guardar i gestionar energia tèrmica– ho estem posant en pràctica amb resultats cada vegada més satisfactoris”, reconeix De Gracia. Amb la imaginació com a motor de canvi i el coneixement científic com a combustible renovable, el futur de tots és també a les seues mans.