Ja som a casa!

Si en una cosa estem d’acord tots els lleidatans i lleidatanes és que quan tornem de fora estant cap a Lleida, sigui de dia o de nit, i veiem a l’horitzó l’estimada i familiar silueta del tossal de la Seu Vella, el cor ens batega content perquè ja som a casa. Millor dit: a prop de casa!

És tan gran la presència al mig de la plana del nostre turó de referència, rematat per la vella catedral i l’esvelt campanar, que el podem veure ben bé des d’uns vint quilòmetres –segons la carretera per la qual vinguem– abans de trepitjar els carrers de la ciutat. No hi ha dubte que d’altres pobles també tenen el seu referent d’identitat, però normalment quan són ja a tocar de casa i solament per un o dos camins com a molt. La Seu Vella és visible sempre bastant abans d’arribar a Lleida, vinguem per on vinguem!

Aquesta omnipresència, que solament falla quan hi ha també la ben nostrada boira, marca tothom d’orgull, de comptar amb un emblema tan destacat, no solament en el paisatge, sinó en la història pròpia, en el patrimoni monumental i en la cultura en general.

Per aquest motiu no ha d’estranyar ningú que lo Castell fos triat com una de les Set meravelles de Catalunya l’any 2007. Que al 2016, contra tot pronòstic, resultés guanyador com al primer Monument Favorit de Catalunya i que enguany ho hagi tornat a revalidar, gràcies a l’esforç il·lusionat de tothom per demostrar el sentiment que ens uneix envers el nostre preuat conjunt monumental del Turó de la Seu Vella.

Ara solament falta que la Unesco ho consideri d’interès patrimonial per a tota la humanitat; fa vint anys que s’endegà el llarg camí, conscients que no seria fàcil, però amb la seguretat dels valors singulars que el fan un digne candidat. Evidentment que ha valgut la pena el viatge fins ara, però ja tenim ganes de “tornar a casa”!