Tothom té dret a la música!

“On les paraules fallen, la música parla”, deia l’escriptor danès Hans Christian Andersen, que, d’acord amb Beethoven, creia que la música és una gran mediadora entre el món espiritual i el dels sentits. Per aquests motius la música s’ha consagrat com una de les grans teràpies dels últims temps, a través de la qual algunes patologies milloren substancialment fins al punt que “quan la música t’agafa, ja no sents el dolor”, com deia Bob Marley. Per això, i per aconseguir que tothom pogués tenir accés a la cultura, ara ja fa vint anys l’Orfeó Lleidatà va decidir posar en marxa tot un programa de projectes socials integradors a través de la música, amb l’objectiu de treballar el que esmenta la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, que manifesta que “tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic”.

L’objectiu dels projectes socials de l’Orfeó Lleidatà és que tothom, tingui les capacitats que tingui, vingui d’on vingui i l’estatus social que tingui, pugui accedir amb igualtat a la cultura i a la música. “És un tema de drets i com a entitat ens vam sentir interpel·lats i vam decidir dirigir part de la nostra energia cap aquest objectiu”, explica Xavier Quinquillà, director de l’Orfeó Lleidatà i un dels grans impulsors l’any 2001 de tot un seguit de programes socials integradors pels quals, avui dia, han passat milers de persones.

Quinquillà reconeix que al principi “no va ser fàcil. Va ser un repte intern, perquè hi havia gent a qui els costava d’entendre per què una entitat com l’Orfeó havia de fer una tasca social.

De cop i volta, les instal·lacions de l’entitat musical es van omplir de persones d’ètnia gitana, magrebins, subsaharians, sud-americans i, clar, això va ser un xoc. Fa vint anys ja era habitual trobar al carrer aquesta barreja de races i cultures que conforma la nostra societat, però dins de les entitats culturals, no.

I va causar una certa sorpresa”. Aquesta primera resistència dins la mateixa entitat creu en Xavier Quinquillà que “es va superar i amb nota, perquè tothom va anar visualitzant que aquestes persones ens estaven aportant molta riquesa cultural i no solament això, sinó que en alguns moments hi va haver interaccions molt importants a través de la música, i va arribar un punt en què a l’Orfeó es vivia amb total normalitat la presència d’aquests nouvinguts. És més, algun d’aquests músics que van participar en els primers programes socials van acabar sent professors de l’Escola de Música”, afirma el director de l’Orfeó.

Xavier Quinquillà té molt clar que el compromís de l’Orfeó amb la música i la cultura també és una implicació amb les persones i la comunitat. Vetllar per l’equitat i la igualtat d’oportunitats significa convertir la música en una eina de cohesió social i desenvolupament personal. Per això l’any 2001 es va posar en marxa el primer projecte social, anomenat Un Món de Música, uns tallers escolars i familiars de músiques del món.

En aquests primers tallers es treballava moltíssim tot l’àmbit de la interculturalitat, el fenomen de la immigració i molt especialment “com crear ponts entre persones de cultures diverses a través d’un llenguatge universal com és la música. Tot plegat puc dir que va ser molt potent perquè hem de tenir en compte que per a les persones nouvingudes el principal obstacle és l’idioma i quan posaves la música pel mig, vam veure que passaven coses molt xules.

Persones vingudes de Rússia, Àfrica, Llatinoamèrica, etc., veies com a través de la música es relacionaven i s’entenien”.

Quan es va presentar a la societat de Lleida Un Món de Música “va causar molta expectació, perquè, que una entitat com l’Orfeó, que s’identificava amb el cant coral i poca cosa més, endegués un projecte integrador, va ser, com a mínim, una sorpresa”. Vint anys després, a Un Món de Música s’han de sumar al voltant de vint-i-cinc projectes socials més. I és que la iniciativa de l’Orfeó va ser pionera “no solament a Lleida, sinó també a nivell nacional”, esmenta Quinquillà.

L’èxit dels programes encetats per l’Orfeó va fer que l’entitat es plantegés nous reptes durant aquests anys i el fet d’utilitzar la música com una potent eina per aconseguir la inclusió i garantir uns drets ha fet que l’entitat s’impliqués cada cop més envers activitats adreçades especialment “a aquelles persones amb greu risc d’exclusió i que per diverses circumstàncies no participen o no poden participar de la cultura.

M’estic referint a les persones amb discapacitat intel·lectual, física o una malaltia mental”, explica el director de l’Orfeó, i aquí és on comença un altre dels grans reptes, portar la cultura i la música a aquests col·lectius perquè, al cap i a la fi, “tenen aquest dret i nosaltres com a entitat en tenim l’obligació” conclou Xavier Quinquillà.

Així, l’any 2007 es comença un seguit d’activitats amb persones amb discapacitat intel·lectual, primer al centre Assistencial de Sant Joan de Déu d’Almacelles, on encara se’n fan, i a partir de 2013 s’obre el programa a diversos centres de la demarcació com Aspros, Aremi i es va ampliant l’oferta a través de la dansa i la multipercussió.

“Quan vam començar els tallers a Sant Joan de Déu els vam anomenar vivenciació musical, volíem defugir del concepte de musicoteràpia. Per què? Doncs perquè el que volíem era fer una activitat normalitzadora.

Això vol dir que persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental poguessin fer una activitat de música com la pot fer qualsevol altra persona. Si en dèiem musicoteràpia, el que fèiem era una activitat no normalitzadora, sinó un altra cosa que tenia un altre vessant, un vessant terapèutic i el que volíem era justament el contrari. Volíem que poguessin fer música, com qualsevol, com tu o com jo”, explica Xavier Quinquillà, per al qual “està clar que tothom que fa una activitat artística també fa teràpia”.

Tots necessitem espais de descompressió, que ens treguin “l’estrès del dia a dia, per això no vam voler dir-li musicoteràpia, sinó que li vam dir “taller de música vivencial” i que estava adaptat a les persones a les quals anava dirigit”.

L’Orfeó, durant aquests vint anys, ha anat obrint les seves activitats a sectors diversos que, per una raó o una altra, podien patir l’exclusió social, i ara ha arribat el moment de les escoles.

De moment, l’entitat musical ja ha començat a actuar en set col·legis. Per a Xavier Quinquillà “són centres d’alta complexitat i per tant on hi ha uns percentatges alts d’alumnes vulnerables, amb contextos socials complicats i un cop més, la música esdevé un vehicle que pot ajudar a generar oportunitats”.

El director de l’Orfeó es mostra molt crític amb l’actual política de segregació que impera a la ciutat de Lleida. “Estem al capdamunt a nivell de tot Catalunya i això és una llosa molt important en el sistema educatiu a Lleida i que ja ha afectat massa generacions”, que “no han tingut ni tenen les mateixes oportunitats i tot depèn del lloc on estan escolaritzats.

Això s’ha de trencar d’una vegada per totes! Hem de ser capaços d’aprofitar tots els recursos educatius i formatius que hi ha a nivell comunitari, i aquí és on entitats com l’Orfeó podem aportar tota la nostra experiència i la música. Aquest serà un recorregut molt important de cara al futur”. Perquè a més a més està demostrat “que els alumnes que poden gaudir d’activitats extraescolars de tipus artístic, com la música, milloren substancialment el seu currículum escolar”.